Enclavat
dintre del terme, menut i pràcticament pla, es troba el paratge natural amb
protecció paisatgística anomenat La Serreta, des del qual es pot gaudir d'unes
magnífiques vistes sobre la comarca. També hi ha la lloma Vella i el barranc de
la Foia.
Població
documentada en època islàmica, que després de la conquesta cristiana passà a
dependre de Xàtiva. Els seus primers senyors van ser el Llançol i després,
segons consta en el Llibre de Repartiment, Petrus
Torrelles, qui va donar topònim a la població. El 1609 tenia 28 famílies i
era el seu senyor mossèn Torrella. El 1611, juntament amb altres pobles
propers, mantingué un plet amb la ciutat de Xàtiva per que els obligaven a
satisfer uns tributs sobre la carn i, com no pagaven, els expropiaven béns de
llurs cases. En 1748 la Costera va sofrir un terratrèmol, les conseqüències del
qual també s'hi feren sentir. Obtingué la independència de Xàtiva a les
primeries del XIX.
La
producció i comercialització de la taronja constitueix el major actiu de la
seua economia. També s'hi conreen hortalisses, raïm, ametla i garrofa.
Part
de les seues muralles s'han restaurat i es poden observar dintre de la
població, però amb un aspecte poc paregut a l'originari. Altres monuments que
podem trobar-hi són:
- Església de Nostra senyora dels Àngels. Originària del segle XIII hagué de ser reconstruïda després del terratrèmol.
- Ermita del Santíssim Crist de la Fe. 1991
- Portal de l'Horta.
- Portal del Cementeri Vell.
- Pouet de Sant Vicent.
- Font de la Gastronomia.
- Calvari.
Museu
Etnològic Municipal, creat l'any 1981. Ubicat en l'ajuntament.
Un
dels seus fills més il·lustres és Vicent
Blasco Garcia (1735-1813), rector de la Universitat de València, que compta
amb monument en el poble.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada