Torreblanca (La Plana Alta)

Els paratges més característics del municipi són la platja de Torrenostra, segon nucli de població, i el Parc Natural del Prat, declarat en 1989 espai protegit i inclòs en el conveni RAMSAR de la Unió Europea com una de les zones humides més importants d'Europa.

Pel que fa als testimonis d'èpoques remotes cal destacar el descobriment, pel marqués de Villares, d'un grup de monedes romanes de bronze amb una cronologia del 69 al 192 dC i un nombre superior a 200 unitats, de les quals sols es pogueren estudiar menys de la meitat. Jaume I (1208-1276) va conquistar el castell de Miravet, en el terme del qual es trobaria la torre defensiva musulmana que podria ser l'embrió de l'actual Torreblanca; el conqueridor donà, el 27 d'abril de 1225, el castell a en Poncio, bisbe de Tortosa. El 1379 fou saquejada per pirates barbarescs, els quals, segons la tradició, furtaren una custòdia amb l'Hòstia Consagrada, per la qual cosa el gremi de blanquers de la ciutat de València organitzà una expedició a les ordres d'en Jaume de Pertusa que atacà l'Alger el 27 d'agost de 1398 i, després de dos dies de saqueig i incendis, que provocaren la mort de més de mil moros, aconseguí de recuperar-la. Precisament les incursions pirates obligaren a la construcció de tota una línia defensiva al llarg de la costa i, en el cas de Torreblanca, a la construcció de la Torrenostra. El 30 d'agost de 1576 el bisbe de Tortosa, Joan Izquierdo donà carta pobla a 38 famílies. 

El segle XVII veu ja la consolidació de Torreblanca com a nucli urbà i és freqüent veure-la en plets amb els pobles veïns i amb els senyors territorials per a delimitar el seu territori i obtenir els drets d'explotació dels terrenys; en concret va pledejar amb na Blanca de Cardona --que segons algunes teories va ser qui donà nom al poble: Torre de na Blanca¸ altres teories més recents diuen que el topònim ve de l'església-fortalesa de Sant Francesc, la qual, en temps pretèrits, era anomenada Torre Alba, i que donà nom al llogaret que va crèixer al seu voltant-- pels drets de caça i pesca i per l'amollonament del terme. El segle XVIII hi fou de creixement urbà. Els segles XIX i XX la població lluità pel progrés demanant un embarcador, recolzant les reivindicacions per al creixement de la producció tarongera o intentant construir, en 1935, una carretera turística que unira Orpesa i Peníscola passant per Torrenostra. Malgrat tot la despoblació és imparable fins els seixanta del segle passat en què amb l'arribada del turisme massiu hi ha una clara recuperació demogràfica i la consolidació de Torrenostra com a lloc turístic.

L'economia descansa en dos pilars fonamentals: la taronja i el turisme i es complementa amb la manufactura dels productes agrícoles, la construcció, l'hostaleria, alguna fàbrica de mobles i unes poques granges.

Patrimoni:

• Església fortificada de Sant Francesc . Aixecada sobre una xicoteta fortalesa musulmana en el segle XIV i modificada i reforçada en el XV i en el XVI.
• Església de Sant Bartomeu. Segle XVIII. Conserva interessants obres d'art.
• Torre del Marquès. O de na Blanca. Edifici fortificat dels segles XIV-XV.
• Torrenostra. A hores d'ara es troba en mans de particulars.
• Torres dels Gats, Carmelet i del Campas. També formaven part del cinturó defensiu que pretenia defensar la costa dels pirates barbarescs.
• Algunes restes de la muralla integrats en els habitatges més antics del poble.
• Calvari. Segle XVIII. Considerat com un dels més importants de les comarques del nord.

La Passió de Torreblanca  es ve representant en una única funció anual (Dijous Sant) des de 1979. Es tracta d'una representació teatral popular dels moments finals de la vida de Jesús de Natzaret. Amb diàlegs íntegrament en valencià, l'obra té lloc en diversos escenaris naturals a l'aire lliure. Consta de dèsset escenes, la majoria de les quals, excepte el Via Crucis i els quadres finals del Calvari transcorren en la plaça Major del poble.

Els productes locals: verdures, hortalisses, peix i arròs donen lloc a uns quants plats típics com l'olla torreblanquina o l'empedronat de fesols, i a dolços com el tarró negre, el codony, els pastissos de Sant Antoni i les coques d'ametla i cristines.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes