Xaló (La Marina Alta)

El riu Gorgos, o de Xaló, travessa i dóna caràcter al municipi, situat al bell mig de la vall homònima. El terme és molt accidentat amb altures com la serra de Bèrnia (1.128 metres), la serra del Ferrer (889 metres), El Castellet (608 metres) o el Penyal de la Mica (506 metres). Altres paratges dignes d'esment són el llit del riu, l'assut, la cova de les Meravelles, les ruïnes del Castellet d'Aixa, en la serra del Castell de la Solana, el Pantà, la Font de Cabanyes, les ruïnes del Fort, el caseriu del Masserof, Rodat, el barranc del Curt, i el Pas dels Bandolers.

Hi ha restes prehistòriques a la Cova de les Meravelles --on en 2006 es va produir un assalt amb robatori de ceràmica islàmica, monedes i atifells de l'època que va provocar importants destrosses-- i els cims de la Solana i pintures a cova del Mansano. Igualment s'han trobat deixalles d'assentaments ibers en Aixa i Marge Llarg. També hi ha vestigis d'època romana: dues viles situades en la zona de les Passules i les Comes. El poble, però, té el seu origen en una sèrie d'alqueries musulmanes, que foren conquistades per Jaume I (1208-1276) el 1256 i repoblades per cristians vells. El senyoriu fou concedit als Híjar. El 1268, Jaume I, li la cedí a la seua amant Berenguela d'Aixa i a la mort d'ella revertí a la Corona. Cap el 1300, el rei va cedir la Vall de Xalò a una altra dama, Constança, qui la vengué a Bernat de Sarrià.

 El 1323 fou donada a l'Infant Pere, qui, poc després, la cedí a Hug Càrdena. En 1409, Alcanalí va formar una baronia pròpia deslligant-se de la Baronia de Xaló, que estava formada per Xaló i Llíber. En 1472 ja es detecta una activitat comercial al voltant de la pansa, els moros xaloners venien els seus vins dolços a la cort valenciana i les panses als comerciants de Xàbia. El 1526 els musulmans de Xaló es rebel·laren contra el decret reial que els obligava a batejar-se i es refugiaren a la serra de Bèrnia; posteriorment eixirien del país, juntament amb els de Callosa i Polop, en naus corsàries. 

Lloc de moriscos (190 focs el 1609) pertanyent a la fillola d'Ondara, després del decret d'expulsió s'avalotaren i s'uniren als de Guadalest i Tàrbena, i acabaren sent derrotats per Sanxo de Luna. La conseqüent despoblació va obligar, en 1611, a donar una carta pobla a Xaló i Llíber, que es repoblaren amb pagesos de les Illes, que es van convertir en vassalls cultivant la terra davall el règim d'emfiteusi. El malestar produït per les dures condiciones marcades en la carta pobla va originar la rebel·lió coneguda com a Segona Germania, en 1693, especialment intensa a Xaló. El terç central del segle XX està marcat per una forta recessió econòmica que obligà moltes gents de la Marina, i de Xaló, a l'emigració cap a l'Argentina i l'Alger.

Tota la vall és coneguda per la producció de panses, vins i misteles; també es produeix bon oli d'oliva. Al marge de l'agricultura es detecta un auge del sector turístic propiciat per la proximitat dels emporis costaners de Benissa, Calp i Teulada. Abasta ja fama arreu del País el mercadet d'antiquaris que s'hi instal·la cada diumenge omplint el poble de paradetes i visitants.

A la partida de Benibrai, antic nucli despoblat amb l'expulsió morisca i repoblat amb mallorquins hi ha records arquitectònics (forns, sequers, etc.) de l'època de la pansa (segle XIX) i les restes de la casa pairal de Joanot de Martorell (1405-1468), autor del Tirant lo Blanc que hi fou detingut i desposseït dels seus béns per la reina Maria (1401-1458), esposa d'Alfons el Magnànim (1394-1458). De la resta del patrimoni citarem:

• Església Parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, construïda a principis del segle XIX.
• Bassa de Sopena o dels Arcs.
• Ermita de Sant Domènec construïda des de l'any 1691 al 1697. Reconstruïda en 1978.
• Molí del Lloc, que es correspon amb l’actual Molí del Giner o del Poble, i al qual s’hi accedia pel carrer Sant Cristòfol, que en aquella època es deia carrer del Molí del Lloc. És, per tant, l’únic molí que hi havia dins del casc urbà.
• El Molí Nou, a la banda esquerra del riu Xaló,
• El Molí de la Tarafa
• El Molí de Llíber. Tots quatre molins aprofitaven les aigües del riu Xaló per a moure les seues moles, ja que la situació del poble al fons d’una vall encerclada de muntanyes no permet que el vent bufe amb la força requerida per a la instal·lació de molins eòlics.
• Museu Etnològic.
• Museu del Vi. Llegat de Bachus, en Masserof.

Per a posar en valor tot aquest patrimoni l'Ajuntament ha dissenyat tres rutes: la del Xaló Históric, amb ses cases senyorials, tradicionals i alguna de modernista, la dels Martorell, que a més de l'esmentada casa pairal visita el Pas Estret i la Muntanya de Benibrai (l'actual Devesa), i la dels pous que consisteix en un recorregut pels quatre pous de font que abastien el municipi abans de la instal·lació de l'aigua potable. Aquesta ruta comença amb una visita al Pou de les Figueretes (segle XVII), els de la Basseta i de l'Assegador (segle XIX) i acaba al del camí de Passula, dit també Pou de les Forques (segle XIX).

Com a mostra del dinamisme del poble destacarem la quantitat d'associacions i clubs que hi ha: Associació de Comerciants i Empresaris de Xaló, Societat de Caçadors de Xaló i Llíber, Associació de Cultura, Comissió de Veïns del Camí del Cementeri, Plataforma pro Millora Educativa, Club de Lectura de la Biblioteca Municipal, Club Ciclista, Club de Jiu-Jit-Su, Societat Colombòfila, Associació Musical, Associació de Jubilats i Pensionistes, Grup de Cant i Corda, Cor Parroquial, o Associació d'Amics del Bosc.

A banda de la qualitat del vins, de les panses i de la mel, a Xaló es produeixen bons embotits especialment la mallorquina i gaudeixen de dinars tan apetibles com la berenadeta de Pasqua, l'arròs amb fesols i naps, el cous-cous (reminiscències àrabs), l'espencat, el guisat de caragols, les faves sacsades, els bollets de tomaca i pèsols, o el cruet de peix.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook