Comarques del País Valencià

dimarts, 12 de juny del 2018

Xacarella (El Baix Segura)



El terme, molt menut, i dedicat a l'agricultura, no presenta gaires paratges dignes d'esment, llevat dels esplèndids jardins del palau del marquès de Fontalba que presenten gran quantitat d'espècies vegetals.


Consta que en el segle IV aC hi havia un assentament iber, una mena de santuari que era receptor de pelegrinatge i que es deia Sakariskera "lloc on s'atura el riu de sorra", aquell primitiu mot evolucionà a Xacariella, Hacarilla o Xacara, que és com apareix en el Llibre de Repartiment d'Oriola. El senyoriu ha estat unit a la família Togores des que en la conquesta els cavallers d'aquest llinatge, que acompanyaren Jaume I (1208-1279) foren distingits amb prebendes. En el segle XV, u d'ells, mossèn Bartolomé Togores i Brizuela maridà amb la filla de Jaume Ibáñez de Ruidoms, senyor de Xacarella. En 1811, a la mort sense descendència d'Ignasi Joaquim Togores i Escorcia, va heretar-lo el seu nebot, Francesc de Paula Manel Sandoval i Togores, el qual va obtenir la separació municipal de Bigastre. En el segle XVII Xacarella obtingué la segregació d'Oriola, a la qual jurisdicció pertanyia. En 1734 obtingué la separació eclesiàstica d'Oriola i en 1917 la independència, en separar-se de la de Bigastre. En 1915 adquireix el lloc Francesc de Cubas i Erice, marquès de Fontalba el qual va mantenir les possessions, en règim gairebé medieval, per a la seua família fins 1947 en què Felip de Cubas i Urquijo, també marquès de Fontalba va reparcel·lar-lo i va vendre-ho als habitants del poble.


El desenvolupament del regadiu i la reparcel·lació del segle passat han donat prosperitat i creixement demogràfic al municipi, de parla castellana com la resta de la comarca.


Quant al patrimoni:
  • Caserna de la Guàrdia Civil. No és visitable per estar en servei. Va ser costejada pel marquès i es troba adossada als jardins.
  • Església de Nostra Senyora de Betlem. Neogòtica i també costejada pel Marquès que àdhuc ordenà construir-hi una petita llotja per al seu exclusiu ús al costat de l'altar.
  • Palau del Marquès de Fontalba. 1920. Amb els magnífics jardins de què hem parlat. Tampoc es pot visitar per ser de propietat privada.


De menjars, els propis del terreny són l'arròs amb conill i el guisat de titot amb pilotes. També hi ha bons dolços.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada