El
terme es divideix en horta i marjal. Però el paratge més cridaner i simbòlic hi
és el Port de Catarroja, u dels principals accessos a
l’Albufera. La construcció del Camí del Port data del segle XVI, quan les
necessitats de la població i el conreu de l'arròs deixaren menut el port
original. El port de Catarroja va representar un dels canals més importants
d’accés a l’Albufera des de l’assentament romà a València, època en que ja existia
un port originari, que s’utilitzava principalment per a l’activitat pesquera.
Al voltant de la construcció dels diferents tipus de barques --la barca, el
barquet, el barquetot, el marimatxo o el ravatxol-- existeixen diversos oficis,
com el fuster de ribera o mestre d'aixa, el calafat, el veler i el cordeller.
L'embarcació més emblemàtica, però, hi era la Vela Llatina que s’utilitza en la
zona des des del s. II a. de C. A hores d’ara aquest element s'intenta
recuperar i per això, cada any, pel setembre, diverses embarcacions arribades
des de Silla, El Palmar i la pròpia Vila de Catarroja, es remunten als antics
sistemes de pesca i navegació per competir amb habilitat i domini del vent en
l’exhibició de Vela Llatina.
En
les partides de L' Hort de Pepica i de L' Alter, s'han trobat deixalles
arqueològiques d'època romana, tot i que la fundació del poble és musulmana. En
1238 Jaume I (1208-1276) dona el
lloc a Pelegrí d'Atrossillo. A
principis del segle XIV el lloc era propietat de Berenguer Dalmau, d'origen català, que va dividir els termes de
Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delme
a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill, Berenguer Dalmau, va restituir el delme
a l'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer
Dalmau obtingué de Joan II
(1398-1479) el privilegi de franquícies; els membres d'aquest llinatge,
fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la
possessió, per venda a Joan Escrivà;
el 1417 el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de
transferir-la a Joan Puchades. Gilabert Dalmau va recuperar la
titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen
Escrivà, germana del Guillem
d'Escrivà que l'havia venut als Pujades; d'aquesta manera els
Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant el segle XIII.
En
el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Villahermosa.
Durant les Germanies Catarroja va jugar un important paper degut a la seua proximitat
a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que era la via d'accés a la
capital des del sud. En 1631 Ximén Pérez
de Calatayud obtingué de Felip IV
(1606-1665) el privilegi de mer i mixt imperi, la qual cosa provocà un plet
entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell. A partir de 1670, degut als
processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent
començà a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement
demogràfic. Des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un
importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu
la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals. Quan la guerra de
la Independència el general Hanspe
hiinstal·là la seua caserna general. En 1885 una epidèmia de colera va provocar
moltes víctimes. Durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit
Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez
Campos (1831-1900), des d'ací va iniciar el cop d'estat contra la I
República; els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon
funcionament de les institucions, destacant l'actuació de la Col·lectivitat de
Treballadors Camperols (El Muntó).
Com
ja s'ha comentat els catarrogins han viscut de l'Albufera: pesca i arròs, però
actualment l'economia es basa en la indústria, que ocupa la majoria de la
població activa.
Compta
Catarroja amb un parell de museus, el d'Escultura i el de les Barraques, situat
en el Parc Natural i que pretén recuperar i difondre el patrimoni etnològic de
l'Albufera. Quant
al patrimoni monumental citarem:
- Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
- Església de sant Miquel. Restaurada en 1701 pels pescadors.
- Ermita de sant Antoni de Pàdua.
- Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l'any 1767.
- Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
- Cementeri municipal, 1899
- Molí de la República. Edifici de 1931 i reinaugurat en 2017 com a edifici polivalent. La façana ha estat decorada amb un vistòs mural ceràmic de l'artista local Juan Olivares
- Xemeneia de l'Hort de Fadrí declarada BRL.[12]
- Xemeneia de l'Hort de Santa Anna declarada BRL.[13]
- Xemeneia del Motor Modern declarada BRL.[14]
- Col·legi Públic Esteban Paluzie. Edifici construït l'any 1927.
Des
de fa més de trenta anys l'Ajuntament convoca els prestigiosos premis Vila de
Catarroja en les modalitats de literària, artística i investigació històrica.
En l'apartat gastronòmic no
podem deixar d'esmentar l'all i pebre, nascut a Catarroja i conegut arreu, i
del que des de 1970 s'hi celebra un Concurs Internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada