Comarques del País Valencià

dimecres, 4 de juliol del 2018

Relleu (La Marina Baixa)


Els quasi 77 km2 de superfície municipal se situen en una vall voltada per les serres del Cabeçó (1.207 m, de la Grana 1.112 m i la de l'Aguilar, 889 m. Les excursions més recomanables són les que tenen com a meta les serres que, seguint el riu Amadòrio, menen cap al pantà, de què parlarem més extensament, la Patà de Sant Jaume i els Tolls, on es pot prendre el bany.



El topònim fa referència a l'accidentat de l'orografia. La mostra de població més antiga es troba en el poblat iber de Penya-roja. Població d'origen musulmà, els habitants de la qual aixecaren el castell de Relleu, fou propietat de Bernat de Sarrià (1257-1295). Eclesiàsticament va dependre de la parròquia de Finestrat fins l'any 1535. A finals del segle XVI pertanyia al duc d'Osuna. Fou lloc de moriscs, constituït el 1609 per 70 cases, dependents de Cocentaina. Després de l'expulsió s'avalotaren contra dita orde i es refugiaren a les muntanyes; posteriorment estigué sota la jurisdicció dels comtes d'Anna i, per últim dels de Cervelló. 
Si bé es desconeix la data exacta de l'inici de la construcció del Pantà de Relleu (La Marina Baixa), la gestació de la presa comença ja en temps de Felip III (1578-1621); en 1630 el Síndic de la Vila Joiosa exposà davant Felip IV (1606-1665), la necessitat de la construcció d'un pantà. Felip IV va atorgar en 1653 el Reial Privilegi per a la seua construcció, després de diversos plets i contratemps; es va acabar sota el regnat de Carles III (1716-1788). A partir d'l930, va caure en desús i en 1947, quedà relegat al que és avui: un exemple admirable de tècnica i tenacitat d'un poble.



L'economia, tradicionalment agrícola, ha virat cap el sector serveis.


El poble conserva el sabor àrab de l a seua fundació i es troba molt bé conservat. Quant a la resta del patrimoni citarem:
  • El Castell. Fou una fortalesa de considerables dimensions de què es conserven algunes torres i nombrosos trams de muralla.
  • Església de Sant Jaume. Segle XVII, enrunada en el XIX i reconstruïda en 1931.
  • Ermita de Sant Albert. Mirador sobre el terme.
  • El Molí medieval de la Tosca.
  • Casa fortificada de la Garrofera. Declarada BIC.
  • Torres de Casa Balde I de la Vallonga.
  • Torre de la Vallonga. Declarada BIC.
  • Ajuntament. Del segle XIX.
  • Safareig municipal.
  • Uns quants masos típics de la zona escampats arreu del terme.
  • Museu històric i etnològic de Relleu.





Quant a la gastronomia podem parlar de bons embotits, olleta de blat, borra, fasedures i coques dolces i salades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada