Casinos (El Camp de Túria)

El terme, molt xicotet, està solcat per diverses rambles:  de la Castellana, d'Artaj i del Roig, i els barrancs del Roig i de la Lobera.

L'actual terme va estar poblat en temps pre-romans: és important el poblat ibèric de la Torreseca; restes, també ibers, al turó del Corral de Pomer, al cim alta del Castellar i al Pla.

Sobrevivint fins a la plena romanització va existir un altre nucli de població a la Senyal. De l'època romana avançada són les restes del Borreguet i la Canya de l'Flare. Tot i això, Casinos naix com a poble en 1843, fins aleshores no era més que un grup de masies disseminades per la zona coneguda com Camp de Llíria. La causa del sorgiment d'un casc urbà fou el descobriment per part del rector de Llíria, Joan Murgui, d'un brollador d'aigua i la consegüent construcció d'un pou. Va obtenir parròquia el 1778.

El poble, en un principi, no tenia terme municipal però, ja en el segle XIX, la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) va afectar diverses finques rústiques pertanyents al clericat la qual cosa va encetar una renovació agrícola que va estimular l'augment demogràfic dels pobles de la comarca. El 1841 es va constituir com a municipi independent de Llíria. Durant la contesa de 1936-1939 s'hi establiren diverses col·lectivitats de la CNT.

L'economia es basa en l'agricultura de secà, sobre tot ametler i vinya, i els productes que se'n deriven: peladelles, torrons i vins. Per tal de promocionar aquests productes, anualment s'hi celebra la Fira del Dolç Artesà, Confits i Torrons.

De l'herència dels àrabs romanen els aljubs que durant molts anys, hi han proporcionat aigua potable, entre els quals trobem: aljub Nou, aljub Blanc, aljub de l'Om i aljub dels Clots. La resta del patrimoni consisteix en:

• Ermita de sant Roc aixecada entre 1885-1892.
• Ermita dels Desemparats. 1988 
• Església Parroquial de Santa Bàrbara. 1967.
• El Rajolar. Ximeneia de 1920, que formava part d'una fàbrica de rajoles.
• El Pouet. 1920.
• Diversos aljubs, repartits pel terme: Nou, Blanc, del Olmo i dels Clots.