Xera (La Plana d'Utiel-Requena)

La superfície municipal és molt esquerpa, amb altures superiors als 1.000 m, regada pels barrancs de Ropé, de la Hoz, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela. Hi ha l' embassament de principis de segle, primer a construir-se en la conca del Túria, anomenat Buseo. Hi ha dos nuclis de població: el barrio de Arriba i el de Abajo.

S'hi ha trobat jaciments que daten de 6.000 anys aC, vestigis del Neolític i restes i poblats de l'Edat del Bronze, de l'Edat del Ferro, dels ibers, dels romans i sobretot islàmics; precisament en una alqueria musulmana, que pertanyia al castell de Xera, es va formar la població de Sot de Xera, de què Xera era aldea. Pertanyé, des de 1238 a la família dels Lihori, fins que el 1371 Pere el Cerimoniòs (1319-1387) va concedir-se-la a son fill, l'infant Martí, futur Martí l'Humà (1356-1410). Durant la Guerra de les Fronteres quedà sota domini castellà fins 1436 en què acabà el conflicte.

En 1508 Juan Gil Fernández de Heredia i Ximénez d'Urrea, senyor vigent, va ser nomenat I Comte de Fuentes per Ferran el Catòlic (1452-1516). Després de l'expulsió dels moriscos, la seua repoblació va ser tardana, durant el XVIII, ja que el seu allunyament de la zona fronterera amb Castella n'era un impediment. En 1628 Felip IV (1606-1665) va concedir a Baltasar de Mompalau i Ferrer, que havia adquirit el lloc, el títol de I Comte de Gestalgar.

En 1681 l'anacoreta Vicent Jordà va crear una Comunitat de Ermitans que hi van romandre fins a 1820, data en què van ser substituïts pels Pares Paüls; en 1835, amb la desamortització de Mendizábal (1790-1853), tots els béns i finques de l'Ermita van ser venuts a particulars. Posteriorment passà a mans als ducs d'Almodóvar, els quals, a finals del XIX, van vendre-ho a José Enríquez Juana, hebreu adinerat de Madrid, conegut com el Senyoret, que s'instal·là en la casa del Comte fins 1921, en què va vendre tots els seus béns, els quals van ser adquirits per la família Jordà de Requena i sis veïns de Xera. Anys més tard, els tres germans Jordà també van vendre la seua propietat, que quedà repartida entre 34 veïns. En 1843, després de diversos plets, va independitzar-se de Sot de Xera, però no serà fins 1943 quan es delimiten ambdós termes municipals.

Al secà es conreen ametles, oliveres, vinyet i cereals i al regadiu dacsa, creïlles, cebes i hortalisses. L’economia local es complementa amb ramat llaner.

De patrimoni parlem a continuació:

• Casa del Marquès de Santa Coloma
• Ruïnes del castell musulmà
• Ermita de Sant Roc (1681) 
• Església de Nostra Senyora dels Àngels, del segle XVIII
• Ajuntament
• Museu Geològic