Almenara (La Plana Baixa)

Situada en els darrers estreps de la serra d'Espadà, el barranc de l'Arquet configura el límit entre les comarques de La Plana Baixa i El Camp de Morvedre. La importància estratègica que ha tingut al llarg de la seua història li ve per estar el seu terme circumdat de muntanyes com ara la Corona (97 m); el Castell (178 m); les Forques (75 m), on se situaven les forques jurisdiccionals; el Puntal del Cid (110 m ) o el dels Estanys (29 m), pràcticament desaparegut per la utilització abusiva de les seues roques per a la construcció.
No hi ha cap riu important --el major corrent d'aigua és la sèquia Major--, però abunden els barrancs (l'Arquet, la Murta, les Rodanetes, les Covatelles, etc.), que a mida que s'apropen al pla s'estrenyen i en èpoques de pluja provoquen inundacions als camps. Hi ha les fonts de la Bota i de Cantero. Però el més important de la seua hidrografia són els brolladors dels Estanys, paratge entre el poble i la mar, de propietat privada, que constitueixen probablement la reserva biològica lacustre més important del País Valencià després de l'Albufera de València. Hi ha també una bona xarxa de rutes senderistes, com ara la del Castell, la de la Rodana, la de la Muntanya Blanca, la de la Punta del Cid, la Roja, la Verda i la dels Estanys, que permeten a l'excursionista conèixer el terme. La població es reparteix en dos nuclis: Almenara i Barrio- Mar .

De topònim àrab (talaia), existeixen jaciments d'època ibera, cartaginesa i romana; de fet fou un important port romà, relacionable amb la plaça romana de Sagunt. i hi hagué un temple, de probable origen cartaginès, dedicat a Venus al voltant del qual sembla que es forma un poblat, que els romans anomenaven Afrodicio, el qual es traslladaria després a l'actual ubicació. Abans de prendre Sagunt, El Cid (ca 1045-1099) va decidir apoderar-se d'Almenara. A tal objecte va reunir a les seves tropes al Punt del Cid i des d'allà, les seves tropes van assetjar la vila. Tres mesos va durar aquest lloc, al final dels quals van capitular seus habitants i es van rendir davant el castellà. Fou conquerida per Jaume I (1208-1276) en 1238, poblada amb cristians i utilitzada com a lloc estratègic per llançar-se a la conquesta de València. Històricament fou cap de la baronia i posterior comtat d'Almenara, del qual formaven part també els llocs de Xilxes, La Llosa i Quart de les Valls; a més, en el segle XVIII tenia el domini sobre les alqueries de Benavites i Quartell. El 10 de gener de 1292 Jaume II (1267-1327) va vendre el terme al noble d'origen sicilià Joan de Pròxita, senyor de la baronia de Llutxent, el qual llinatge es va mantenir gairebé tota l'època medieval. Al febrer de 1349 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va concedir a Olf de Pròxita el mer i mixt imperi d'Almenara i Llutxent per 17.000 sous, quantitat que l'esmentat monarca devia al noble.

El 1437 Alfons el Magnànim (1396-1458) ratifica la baronia als Pròxita i el 1445 atorga el títol de comte d'Aversa, a Itàlia, a l'hereu del llinatge, Nicolau, pels seus serveis a la Corona. En juliol de 1521 el duc de Sogorb va derrotar els agermanats en l'anomenada batalla d'Almenara. En el segle XVIII el comtat era titularitat, per via matrimonial, de Xoaquím Ferrer i Pinós, marquès de Navarrès. També fou lloc estratègic en la guerra de la Indepèndencia i la Guerra Civil.

La seua economia es basa actualment en el sector serveis, encara que l'agricultura, cítrics fonamentalment, continua sent important font de riquesa, recolzada a més a més per la indústria necessària per a la seua manipulació.

La vila, travessada per la Via Augusta, tenia un típic plànol quadrangular, indici del seu caràcter de pobla cristiana del segle XIII, també estigué emmurallada, amb doble mur i els seus monuments més importants són:

• El Castell de fundació romana, domina la població. S 'hi conserven dues torres conegudes con l'Agüelet i l'Agüeleta. Esmentat en el 'Cantar del Mio Cid', comptava amb una fortalesa avançada: la Torre Forcada, avui en mal estat, que fou residència d'en Jaume i na Violant (1216-1251) durant la conquesta d'aquestes terres i fou el lloc on se signà la rendició dels àrabs de la zona.
• Part de la muralla medieval, recentment restaurada. S'hi conserven dues de les 6 torres originals, del segle XIV.
• Torre del Mar. Torre guaita, del segle XVI.
• Església dels Sants Joans, del XVIII.
• La Creueta. Creu gòtica de terme.
• Capelles de la Mare de Déu del Bon Succés, Sant Roc, Cova Santa, Carme.
• Casa Museu de la Beata Genoveva Torres.
• El Llavaner
• El molí de l'arròs
• Relleixos d'un antic convent de dominics de 1587.
• Ruïnes de l'esmentat temple de Venus

Els seus plats típics són la paella, l'all i pebre, les pilotes de festa i, de postre, la coca tapà, a base d'ametla.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.