El
terme inserit en la pintoresca Serra d'Atzeneta compta amb unes quantes fonts: la
de la Solana, Ariero, Anoueret, Pla Roda...
Malgrat
l'existència d'un jaciment iber i l'evidència d'una vil·la romana, els
vertaders fundadors del poble (conegut entre els pobles de la comarca com “el
Mirador de la Vall”) foren els zenata, una tribu berber de la zona de
la Cabília. Fou conquerida per les tropes de Jaume I (1208-1276)i donada en propietat a Jaume de Milan, primer comte d'Albaida, el 1477. Des d'aleshores va
pertànyer al marquesat d'Albaida, com se'l va denominar des de 1604, fins que
el 1787 va ser declarada baronia independent. El 1610, el marqués vigent
repoblà el lloc amb ‘cristians vells’ d’Albaida (Soler, Tormo, Calataiud...) i
altres parts. Entre el 1707 i el 1787 s'anomenava Corregiment de Xàtiva. Durant
1812 i 1813 fou el punt més avançat que assoliren les tropes franceses en
direcció cap a Alacant. Per això els francesos van mantenir-hi un important
destacament militar, que en abril del 1812 en enfrontar-se amb civils de les
rodalies causaren vora 150 morts.
L’economia
es fonamentalment agrícola. En el segle XVIII s’hi fonien campanes. Encara es
conserven tallers que mantenen la fabricació artesanal d’atifells d’espart,
vímet i cànem.
Atzeneta,
llarga i estreta mostra les seues cases, decorades per balcons de forja,
manisetes devocionals (segle XVIII) i portes antigues de fusta, i monuments i
edificis com:
- Església de sant Joan Baptista. De 1724. Bastida sobre una vella església morisca, que al seu torn havia substituït la mesquita. BIC.
- Ermita del Crist de la Fe. Segle XIX. Construïda sobre dues anteriors. BIC.
- El llavador públic i l’escorxador (segle XX). Obra de Francesc-Xavier Goèrlich Lledó (1886-1972)
- La sèquia del Port. Obra hidràulica del temps dels moriscos.
- La Font dels “Vint-i-un Xorros”. Recentment restaurada, tot i que ja no brolla des de fa molts anys.
- Antigues Escoles Municipals. Actual Sala de Plens (segle XX)
- Museu de les Artesanies d’Atzeneta.
- Nevera de Dalt i Nevera de Baix (pous de neu)
- Creu del terme
El
poble ofereix una rica oferta gastronòmica en la que el protagonista és l'arròs
en totes les seues modalitats.Pel que fa a la rebosteria cal destacar les fogasses
de carabassa o amb ametles i anous, per Tots Sants, i sobre tot el típic braç
de gitano.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada