El Campello (L'Alacantí)

El terme municipal ofereix com a principal atractiu turístic els seus 23 km de platges. Per practicar el senderisme hi ha la Lloma de Reixes, les Puntes de Gosálvez o la Serra del Xixí.

Els orígens del Campello estan en La Illeta dels Banyets, un dels jaciments més importants del Meditarrani, on a banda de gran quantitat d'objectes de les èpoques grega i ibera s'han trobat un garum --indústria de salaons d'època romana o anterior-- i dos temples. Els Reis Catòlics atorgaran en 1475 aquestes terres a Alfons Martínez de Vera, la qual família va posseir el senyoriu fins el 1520 en què fou inclòs en la jurisdicció d'Alacant. Posteriorment l'heretatge del Campello passa a ser propietat de la família Martínez Fresneda i, per noces, va ser transmès a Nicolau Pérez de Sarrió i Doménech qui, a ran d'un Reial Decret de 1702, comença a colonitzar, per a la qual cosa va establir-hi més de 30 llauradors. Durant el segle XVI va sofrir els atacs dels pirates barbarescos. A finals del segle XVIII Antoni Valcàrcel Pio de Saboia i Moura (1748-1808), comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, cridada Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir vaixells de gran tonatge. Des de 1827 depenia eclesiàsticament de la parròquia de Sant Joan i d'ella depengué fins 1873. Pel demés, la història del Campello va indissolublement unida a la d'Alacant, ciutat de la qual era partida rural i de la que es va segregar en 1901.

L'economia ha estat agrícola i pesquera, amb flota d'altura que faena a aigües subsaharianes; també va aportar llocs de treball la drassana de què hem parlat. Actualment, però, El Campello és una ciutat de serveis que viu del turisme.

Del seu patrimoni :

• La Torreta. Aixecada , entre 1554-1557, en els Banyets de la Reina per defensar la població dels pirates.
• La Torre d'Aigües, o de Reixes. Torre guaita situada en un cim al peu del mar. Es troba en prou bon estat de conservació.
• Pous de Garrigós. Antics aljubs que alberguen el Museu de l'Aigua.
• Museu Provincial de Belles Arts. 
• Església de santa Anna, de la platja de Muchavista.
• Església de santa Teresa, de 1847, restaurada en 1909.
• Ermita de la Mare de Déu del Carme. 1960, sufragada amb aportació dels mariners.
• Vila Marque. Palau modernista de finals del XIX. Compta amb bells jardins d'influència francesa.
• Monument al Pescador. De 1990.
• Vila romana. Descoberta en 2006 amb motiu de les obres de la carretera de circumval·lació del poble.

Dels seus menjars, barreja dels seus orígens llauradors i pescadors, esmentarem: el calder campeller, els arrossos, a banda, en paella o a l'alacantina; molls engraellats i la "fideuà" campellera.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.