El
terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny
suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és l'esmentat pujol del
Casteller on hi ha el poblat iber. La Jana és la població del Maestrat amb un
major nombre d'oliveres mil·lenàries identificades al seu terme, un total de
966, i des de 2016 compta amb 58 oliveres incloses al Catàleg d'Arbres
Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana. Una bona mostra d'aquest
patrimoni natural és el Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas,
situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectàrea acull 21
exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb
gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va
obtenir el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental de l'Estat.
D'època
ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos. De la romana una
vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió
romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la
vista de la ceràmica i de la xicoteta estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al
poble, podria haver segut un oratori per als viatgers. Fou en època àrab (1147)
quan l'historiador Al-Idrisi
(1100-1166) esmentà per primera vegada La Yana. Formava part de la batlia de
Cervera i fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins el 1319. Després
de l'ocupació cristiana, Hug de
Follarquer, cavaller d'Amposta i mestre de l'orde de l'Hospital donà carta
pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la
ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual
encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre. Desapareguda
l'orde de l'Hospital el senyoriu passà a la de Montesa, on es mantingué fins
l'abolició del segle XIX. En 1540 fou convertida en vila independent pel mestre
de l'orde. En la guerra de Successió va recolzar el Borbó.
El
motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobre tot l'oliva i l'oli que s'hi
n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla, meló, síndria i
hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aus, conills i porcs.
El
casc antic presenta diversos casalots medievals, renaixentistes i barrocs amb
escuts i portalades senyorials. Del seu patrimoni relacionem:
- Església de sant Bartomeu. Renaixentista (1622-1633), signada pel mestre Joan Tell. Conserva interessant orfebreria i llenços d'interès .
- Ermita de santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.
- Ermita de sant Josep.
- Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.
- Ermita de la Verge dels Àngels. Barroca, del XVIII.
- Casa del Batlle. Segle XVII. Ajuntament.
- Antic poblat iber del Carrascal.
La
gastronomia aprofita els recursos del terreny i dóna plats a base
d'hortalisses, la carn i els embotits del porc, la caça menor i els caragols;
com a exemples: olleta de capellà, truita d'arròs, tord a l'estil de La Jana,
figues en paella o casquetes, pastissets típics del poble.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada