La Pobla de Vallbona (El Camp de Túria)

Topònim, compost de “vall” i “bona”, d'obvi significat. A banda del casc urbà hi ha els nuclis de població de Casablanca, La Conarda, Gallipont, Pla dels Aljubs i Rascanya.

Al terme s'han trobat làpides i restes d'un aqüeducte romà. Posteriorment fou assentament musulmà fins que, en 1229, va ser ocupat pels cristians com a caseriu de Benaguasil on vingueren a viure els cristians que no volien barrejar-se amb els moros de Benaguasil. El primer senyor fou Roderic Diaz; a la seua mort va heretar-lo sa filla, Sanxa Fernández, casada amb Jaume Pérez, fill de Jaume I (1208-1276). En el segle XIV s'hi va construir la muralla, que fou demolida en el XIX i de la qual no romanen restes. El 20 de maig de 1382 se li atorgà carta de població. Martí I l'Humà (1356-1410) va constituir La Pobla com a vila privilegiada a Furs d'Aragó. Com a conseqüència del Compromís de Casp va ser anomenat senyor de la baronia de La Pobla el fill bord de Martí I, Fadric de Lluna.

En 1430 després de la rebel·lió i mort d'en Fadric, Alfons el Magnànim (1396-1458), cedí el lloc a perpetuïtat al seu germà, l’Infant Enric. La població morisca va introduir-hi el conreu de l'arròs i va estendre el seu cultiu, però les aigües estanyades dels arrossers minvaren la població de tal manera que es va abandonar l’esmentat conreu a finals del XVIII, moment en què hi ha un repunt en el cens del poble.

Carlet (La Ribera Alta)

De l’àrab Qualaet que significava, "castell" o "plaça fort". El terme, gairebé pla, se situa en la subcomarca de la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d’escàs cabdal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal, i la rambla la Parra. La població es reparteix entre els nuclis de població de Carlet i d’Ausiàs March.

Alcalà de Xivert (El Baix Maestrat)

Alcalà de Xivert és una població situada en plena serra d'Irta; fet que proporciona la possibilitat de realitzar excursions o de fer senderisme. En una d’eixes rutes, el senderista caminarà per l'espina dorsal de la serra i gaudirà de magnífiques panoràmiques del Mediterrani; passejarà per una zona verge amb importantíssims vestigis històrics: des de l'ermita barroca fins a la torre de guaita de l'Edat Mitjana. Amb més de 10 kilòmetres de costa, la població es distribueix en diferents nuclis urbans: el casc urbà pròpiament dit i, al llarg de tota la costa, Capicorb, Les Fonts i, destacadament, Alcossebre, pedania amb una gran atracció turística.

Redovà (El Baix Segura)

A banda dels paisatges que depara la rica horta, el municipi depara molts paratges i senders per caminar coneixent el terme i llocs com ara el Santuari i Font de la Salut, el Bancalico de los Moros o el camí de l'Escorrata. I pels amants dels camins de llarg recorregut i la història indicarem que Redovà es troba en la Senda del Poeta, ruta que partint d’Oriola homenatja Miguel Hernández (1910-1942), i també en el Camino del Cid.

El Palomar (La Vall d'Albaida)

El xicotet terme municipal, integrat en la Paratge Natural Protegit de l’Ombria del Benicadell, compta com paratges a conèixer la Font Freda o la Font de Sis, amb safareig; la nevera de la Lloma de la Solaneta i la nevera del Corral de Diego.

Benetússer (L'Horta)

El topònim Benetússer té la seua arrel i explicació en el món àrab. És el 1240, quan apareix el poble ressenyat en el Llibre del Repartiment, com Benitúçem, forma composta de Beni- (plural d'Ibn: "fill de") i Túzem (topònim de l'actual Tunis).

Montant (L'Alt MIllars)

Cal anotar que fins el segle XVIII era coneguda amb el nom de Castellmontant i que la seua llengua és el castellà.

El municipi, inclòs en l’espai natural protegit Curs Alt del riu Millars-Serra d’Espadà, está farcit de fonts ––més de 135 n’hi ha–– de què destaquen la Tejerina, l'Amarilla, la Felícia o la del Nacimiento. Paga la pena visitar indrets com ara la cova Cirat, la Penya Blanca, el Madroñal o el pou de Las Palomas . També hi ha l'oportunitat de fer rutes a peu com la que uneix Montant amb Montanejos al llarg del barranc de la Maimona.

Utiel (La Plana d'Utiel-Requena)

Al terme trobem les muntanyes del Pic de Mira, el Bueno (1.341 m.), el Remedio (1.306 m.), el Tormillo (1.053 m.), el Montemayor (1.105 m.) i el Port de Negrete (1.235 m.). Són dignes de visita els paratges del Remedio, l'Ermita, la Casa Medina, la Font de l'Hontanar, los Mancebones, el Collado o Lurdillas. La població es concentra principalment a la ciutat però també hi ha als nuclis de població de Las Casas, Los Corrales, Las Cuevas, Estenas, El Remedio i La Torre.