Comarques del País Valencià

dilluns, 15 d’agost del 2016

Bétera (El Camp de Túria)


Hi ha els nuclis de població de Bétera, El Baró, La Malla, Les Mallaetes, La Masia Arnal, Providència i Mas Camarena. Situada al vessant sud de la Serra Calderona, té una superfície amb lleugeres ondulacions, que arriben a 156 metres en el seu punt més alt. El barranc del Carraixet travessa el municipi de nordoest a sudest.


Les primeres notícies de pobladors les donen una espasa de bronze protoetrusca del segle VIII aC i el jaciment iber del Tos Pelat. Dels romans s’han trobat unes restes de ceràmica en la cova de la Llovatera i en la sèquia del Diable; també hi ha el jaciment del Mas del Baró. L’origen de la població, del castell i de la muralla són musulmans, a l’igual que la torre Bofilla, que pot ser formaria part d’alguna alqueria desapareguda.
Quan
Jaume I (1208-1276) va retre la població, els moros imposaren la condició que es respectara la seua religió i els seus béns; des d’aqueix moment va romandre adscrita a l’orde de Calatrava que la va convertir en comanda amb l’afegiment d’altres poblacions. El 1329, Raimon de Rocafull Boïl vinculà la baronia de Bétera que posteriorment passaria als marquesos de Dos Aigües. El 1348 l’ocuparen les forces unionistes. Pere el Cerimoniós (1319-1387), en 1364, manà destruir la muralla i el castell, que després van ser reconstruïts.
En 1426 la família Boïl comprà a l’orde de Calatrava alguns dels drets. En 1437 aquesta mateixa família rebé la donació a perpetuïtat tots els drets d'imperi i jurisdicció criminal, adquirint llavors el domini útil, però deixant en mans de l'orde el directe major. L’expulsió morisca (1609) deixà 33 famílies. El 6 d’agost de 1610 s’atorgà carta pobla. Durant la guerra de Successió fou atacada per los tropes borbòniques del comte de les Torres. En 1780 la demografia s’havia recuperat de l’expulsió dels moriscs i s’hi comptabilitzaven ja 1.800 habitants.
En la guerra de la Independència fou escenari de l'atac de les tropes de
Suchet (1770-1826) a les ordres d'O'Donell (1809-1867). També en les guerres carlistes fou testimoni d’enfrontaments. En 1878 se li concedí a Pasqual Dasí Puigmoltó, marqués de Dos Aigües, el títol de vescomte de Bétera.
El sector econòmic més important és l’agricultura, fonamentalment el taronger, tot i que el secà, olivera, ametler i garrofera, també té la seua importància. La indústria està representada pel sector de la fusta, la transformació de productes metàl·lics i la relativa a la manufactura de la taronja.


Patrimonialment compta amb:

  • El castell. Ha estat restaurat però sens respectar el seu aspecte i utilitzant materials que el desfiguren.
  • Restes de la muralla.
  • Església de la Puríssima, del segle XVIII.
  • Les Coves de Mallorca
  • La torre Bofilla. En ruïna parcial, necessita algun tipus d’intervenció.
  • Calvari
  • Els aljubs.
  • Els catxerulos. Construcciones típiques de la construcció en pedra seca.
  • El Carme
  • La Mare de Déu dels Desemparats.
  • Panells ceràmics distribuïts pels edificis del poble.
  • Abeuradors.

Quatre dones, dues casades i dues fadrines, anomenades 'Les Obreres' junt a un grup d'homes, coneguts com 'Els Majorals', s'encarreguen d'organitzar les festes majors, que es desenvolupen del 12 al 22 d'agost, en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció. L'acte central d'aquestes festes és el dia 15 i consisteix en l'ofrena de Les Alfabegues, planta aromàtica que pot arribar a mesurar més de dos metres d'alcària i fins a quatre d'amplaria. Com a curiositat direm que Bétera posseeix el rècord Guinnes d'alçaria d'una alfabega.

L'arròs és la base de la cuina: la paella, arròs a banda, amb fesols i naps. Ensalades i bullits acompanyen els torrats, gaspatxos, formatges, pernils i embotits. Quant a les llepolies: les orelletes, els confits, els bunyols i l’orxata de xufa. És típica la mona de Pasqua amb la llonganissa, particularment elaborada i curada per a les dates de Pasqua.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada