Cabanes (La Plana Alta)

Posseeix Cabanes un enorme terme que es troba inclòs en el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, important maresma que s’estén entre Torreblanca i Orpesa i està limitat per les serres d’Irta i de Les Santes. Situat en la Tinença de Miravet, es divideix en dues zones molt diferenciades, la litoral amb excel·lents platges de sorra com ara la de la Torre de la Sal, i la interior, molt accidentada, en què trobem: el Gaidó (481 m), la Masmudella (541 m), l’Alt del Colomer (708 m), la Serra de les Santes (655 m), les Agulles de Santa Àgueda (537 m), la Sufera (501 m), la Ferradura (501 m), el Mortorum (241 m), la Serra de Na Vives —o Sernavives— (241 m), el Tossal Redó (325 m) i les Fontanelles (285 m). També hi abunden les fonts: Miravet, Font Tallà, Font del Campello, Les Santes, etc. La població es troba molt dispersa en diferents nuclis com ara: Cabanes, El Borseral, El Empalme, La Font Tallà, Mas d’Enqueixa, El Polido, Les Santes, el Mas de Tarambana, Torre de la Sal, Venta de San Antonio-Estación i El Chorrillo.

Hi ha troballes iberes en La Ribera, un poblat submergit en La Torre de la Sal i una estela en El Polido. Els romans, que la batejaren Ildum; deixaren la seua empremta en l’arc que dóna cognom a la població, alguns carreus en el Pou de la Roca i en edificis del poble, làpides, monedes i ceràmiques trobades en el Pla de l’Arc. Per això alguna teoria assenyala a que l’origen del poble fóra una mansió situada en la Via Augusta —actual Camí dels romans—, però és més versemblant que el poble creixquera a partir d’una alqueria musulmana. que en 1091 fou conquerida pel Cid (aprox. 1043-1099), des d’aleshores fins 1103 Sanxo Ramírez i Pere I d’Aragó (1070-1104) nomenaren diversos governadors que no aconseguiren retenir-lo al bàndol cristià; la qual cosa no va ocórrer fins que Jaume I (1208-1276), a ran de la conquesta de Borriana, va ocupar-lo i ho donà, inclòs en els termes dels castells de Miravet i Zúfera, a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, el qual concedí, en 1243, carta pobla, en què donava el barranc de Rixer als nous pobladors, però es reservava els molins i dos horts. 

El senyoriu es va mantenir en l’esmentat bisbat fins el segle XIX. Històricament va mantenir conflictes amb la veïna Vilafamés per pasturatges i conreus. Germana de Foix (1488-1538), en 1507, va atorgar el dret a celebrar les actuals fires de Sant Andreu i del Retorn. El 5 de juliol de 1575 el bisbe Joan Esquerdo li afegí els poblats de Miravet i Albalat dels Ànecs.

L’economia és bàsicament agrícola: olivera, ametller i taronger, i ramadera, vaquí, llaner i cabrum. Hi ha mines de plom al Morral i de ferro al Mortorum i pedreres de marbre negre, de gran qualitat, a la Gasiona i a la Masmudella.

El poble que conserva, en el casc antic, la fesomia original, se situa en un tossal a 294 metres d’altitud, que domina el Pla de l’Arc i el barranc de Ravajol. El patrimoni el podem concretar en:

• Arc romà. Símbol del poble. És, amb tota probabilitat, un monument funerari erigit a mitjans del segle II. AL seu voltant s’han trobat restes d’un jaciment que potser fora un hostal o taverna Declarat BIC.
• Església de sant Joan Baptista. Construïda entre 1750 i 1764 en estil barroc. Té una magnífica portalada i conserva a l’interior interessants obres d’art sacre i una campana —la Grossa— de 1677.
• Castell de Miravet. D’origen musulmà però amb moltes intervencions posteriors, tot i que es troba en avançat estat de ruïna conserva elements gòtics i cristians, records dels monjos guerrers que l’habitaren.
• Castell d’Albalat. Situat també en l’antic poblat d’Albalat dels Ànecs. Construït pels bisbes de Tortosa al voltant de 1280. Abandonat i arruïnat.
• Ermita fortificada de Ntra. Sra. de l’Assumpció. També en l’antic poblat d’Albalat dels Ànecs, al peu del castell. Edificada en el segle XIV per defensar-se dels atacs dels pirates barbarescos. Restaurada en 1981.
• Torres guaita d’Albalat i de La Pedrera. Igualment en les ruïnes d’Albalat, molt prop del castell. Prou ben conservades encara que mostren signes d’haver estat utilitzades en usos agrícoles.
• Ajuntament. Gòtic, del segle XV.
• Torre de la Sal. En la costa. Molt bé conservada.
• Torre del Carme, o de Manyés. En el nucli poblacional de San Antonio.
• Portal de Sitjar. Únic arc que sobreviu de l’antiga muralla que voltava el poble.
• Ermita de santa Àgueda i santa Llúcia, o de Les Santes. Construïda en 1243 i reedificada en 1611.

Els menjars tradicionals són la paella, el tombet i els guisats amb cacera; pel que fa als dolços les coques d’ametlla.

Enguany (2016) s’hi ha celebrat la IV Mostra Folklòrica de Cabanes, organitzada pel Grup de Danses local. Aquesta mostra és ja un referent a les comarques del nord de les danses de tota la península, on s’exhibeixen danses, músiques i indumentàries populars.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook