La Pobla de Farnals (L'Horta)

Els escassos 3,6 km² de superfície municipal, totalment plans, es reparteixen entre la part interior, dedicada a l'agricultura, i la costanera, monstruosa successió de grans edificis d'apartaments. El desordenat creixement turístic ha fet créixer un nou nucli de població al costat de la platja, allunyat de la tranquil·litat del poble.

Treball propi de Maria González

Té el seu origen en una antiga alqueria musulmana, Farnals, al voltant de la qual orgiren dos barris, la Creu del Puig --d'ací el gentilici de creuetíns--, on s'assentaren els cristians, i Moratall, que al Llibre de Repartiment és esmentada com Morman i que és on van ser confinats els moriscs. El 17 de juny de 1238 Jaume I (1208-1276) va cedir-la a Guillem d'Alcalà, en 1340 pertanyia a Margarida Escalona i se sap que durant algun temps retornà a la Corona. En 1608 el senyor vigent, N. Morató, va aconseguir la independència del Puig, al qual terme pertanyia. L'expulsió de moriscs de 1609 deixà Moratall absolutament despoblat. A partir de la segona meitat del passat segle la població ha crescut degut a la immigració atreta pel potencial turístic del poble, que compta amb bones platges i es troba molt proper al Cap i Casal.

Treball propi de Maria González

L'economia es la reparteixen el turisme i el conreu d'hortalisses, cítrics i fruiters.

L'únic edifici històric que s'hi conserva és la renaixentista església de Sant Josep, bastida en 1608 sobre la primitiva ermita de Sant Josep; va ser ampliada en 1887 i reedificada després de la Guerra Civil.

Treball propi de Maria González