Xòvar (L'Alt Palància)

El terme, inserit en el Parc Natural de la Serra d'Espadà, compta amb nombroses fonts: Fresca, del Alcornoque, de la Bellota o del Cerezo, entre d’altres, les quals donen testimoni de la qualitat i fama de les aigües de Xóvar. Altres paratges dignes de visita són: las Carboneras, el puntal de l’Aljub, el barranc d’Ajuez, el barranc del Carbó, el pic de la Bellota i la cova de Calaricos.

El topònim és de procedència àrab: "Juw-Wa", significa vall, en aqueixa llengua. Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota, i ibers al poblat del Rubial. D’origen musulmà, fou una alqueria dependent, del castell d’Assuévar, de la jurisdicció d’Almedíxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d’Espadà. A més, el primer esment escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd (?-1269) s'interessa per la recent fundada localitat de Xóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.

L’economia es basa en el conreu de l’ametler i de l’olivera, i l’elaboració d’un excel·lent oli. A més, hi ha la planta envasadora per a la comercialització de l'excel·lent aigua del municipi.

El poble, on es parla castellà, presenta una fesomia típicament morisca amb les cases a diferents altures i escales i costeres arreu per a unir-les. Els edificis més interessants són:

• Església de Santa Anna. Segle XVIII.
• Ajuntament.
• Font de l’Arbre.
• Font de Sant Antoni.
• Castell de Xóvar. Degué ser una torre guaita del castell d’Assuèvar. Només romanen un mur i una torre en ruïnes.
• Llavaner municipal.
• Font i abeurador de Sant Antoni
• Ajuntament
• Nevera musulmana. En mol bon estat de conservació.
• Pantà d'Ajuez. Musulmà del segle XII. Encara en ús.

Els dinars típics són l’olla de cards, la de grum, el potatge de cigrons, la coca de toros i el panellet amb tomaca. Gràcies a la gran qualitat de la seua mel i les ametles que s’hi conreen s’hi produeixen exquisits dolços com ara els sequillos o la coca escudellà i molts més.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.