La Salzadella (El Baix Maestrat)

Hi ha els nuclis de població de La Salzadella i les masies d'Enguasch, la Teuleria, de l’Andalús de Baix, de l’Andalús de Dalt, la Masia del Rei i de La Solana. El topònim prové d’un bosc de salzes que hi ha al terme.

En 1924 s’hi va trobar la necròpoli dels Espleters, de l'Edat del Ferro. També es parla d’antecedents romans, però la fundació degué de ser àrab, ja que d’aquesta època són els soterraments que s’han trobat a la partida de les Mesquites on es troba una interessant quantitat de diminutes plaques de plom amb fragments de shuras corànics. L’ocupació cristiana es va produir al voltant de 1235; any en què entrà en els dominis de Balasc d’Alagó (1190-1241) que incloïen el terme del castell i posterior batllia de Les Coves de Vinromà. En 1238 va donar-lo a poblar a Miquel d'Ascó i Pere d'Olzina. Posteriorment passà a l'orde de Calatrava fins l'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d'Artal d’Alagó, i a continuació passà al rei i, el 1294, a l'orde del Temple; dissolta aquesta tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangué fins el segle XVIII en què desapareixen els senyorius.

L’economia es basa en el conreu de l’olivera l’ametla i sobre tot de la cirera sobre la qual se celebra tradicionalment el primer cap de setmana de juny una fira en què, a banda de donar a conèixer aquest fruït i els productes que es deriven: melmelades, licors, pastissets...); també s'hi realitzen tallers de diferents oficis tradicionals i tallers participatius d'artesania. A més, es realitzen visites guiades pel casc antic i es pot visitar el Museu de la Cirera i la Cooperativa Agrícola Sant Blai per veure el procés de classificació de les cireres.

A banda del Museu de la Cirera esmentat abans, La Salzadella conserva:

• Restes de la muralla en la part antiga del poble; de què destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
• Església de l'Assumpció. Bastida entre 1736 i 1756, destruïda en 1936 i restaurada entre 1964 i 1967 per fills del poble emigrats a Mèxic. Conserva una interessant col·lecció d’atuells religiosos i una creu processional formada per 24 peces de cristall de roca valencià finament tallat. És un dels exemplars de màxima raresa i interès entre les creus processionals d'aquestes terres.
• Ermita de Sant Josep. Segle XVIII. Documentat ja en el XIV, fou restaurat en 1921 i posteriorment després de la Guerra Civil.
• Ermita de Santa Bàrbara. Edificada sobre una més antiga, de 1700 aproximadament, fou reconstruïda en 1988.
• Ermita del Calvari. 1797-1801. Amb interessants capelletes de ceràmica, que van ser derruïdes en les Guerres Carlistes, renovades en 1907, tornades a destruir en 1936 i reconstruïdes definitivament en 1984.
• Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.
• Ermita de Sant Antoni de Pàdua. Documentada en 1784, però, amb seguretat, molt més antiga.
• La Plaça Mèxic. Exemple excepcional d'arquitectura indiana. Constitueix la principal imatge urbana de la ciutat i el seu caràcter indià s'explica per la influència i contribució econòmica d'emigrants del poble que van fer fortuna a Mèxic.
• Capella de la Pilarica. Segle XIX.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.