Calles (Els Serrans)

La població es distribueix en dos nuclis: Calles i Alcotas. El terme està regat pels rius Toixa i Túria i en ell podem trobar la Penya Cortá, tall en la muntanya d’uns 25 metres d’alçària per 50 d’ample fet, pot ser, per a l’extracció de pedra per a l’aqüeducte o per evitar salvar-ho amb un túnel. Hi ha molts paratges que paga la pena visitar com ara Fuente Alta, Fuente Madrid; Saletas, Hoya Antaño i les coves Santa de Villanueva i del Mangranero. També hi ha una bona xarxa de camins i senders per conèixer el terme a peu.

S’hi han trobat restes ceràmiques iberes al paratge conegut com la Pedra del Verdinal i també al Prat de Llandes, al Puntalito, a la Corchetera, a la Torrecilla de la Foia de Antany i a la Ombria de la Joana. Dels romans hi ha la joia arquitectònica de la comarca, l’aqüeducte de Penya Cortà. El poble, de fundació musulmana, fou conquistat per Jaume I (1208-1276), el qual va afegir el lloc a la baronia de Xèrica, que ell mateix havia creat per al seu fill bord Jaume Pérez. Posteriorment passà a la Corona. En 1369 Alons de Xèrica donà carta pobla. El 1390 formava part del vescomtat de Xelva, concedit a Pere Lladró de Vilanova, del qual se segregà el 1602. Com a lloc de moriscs després l’expulsió de 1609 romangué despoblat i torna a ser afegit a Xelva per a independitzar-se en 1664. En 1684 va demanar la seua incorporació a la Corona, cosa que assoliria el 1773.

L’economia és la pròpia dels pobles d’interior: agricultura de secà i alguna aproximació al turisme rural.

Arquitectònicament veurem:

• Aqüeducte romà de Peña Cortá i tot l’entramat necessari per a aquesta obra, túnels, de què ja hem parlat més dalt.
• Pont del barranc de la Cueva del Gato.
• Pont de la rambla d’Alcotas. Molt deteriorat, només conserva u dels cinc o sis arcs que esmenta Madoz(1806-1870).
• Església de la Puríssima Concepció. Amb campanar de 1675.
• Ermita de Santa Quitèria. Edificada, de nova planta, en 1979 ja que l'original presentava importants danys estructurals.
• La Torrecilla, que va ser torre de vigilància.
• La Torre de Castro, d'origen medieval, que va ser totalment destruïda en les guerres carlines.

El plat més apreciat de la seua cuina és "la ollica", un plat eminentment serrà, a més de la sèmola de farina i guijas, les farinetes torrades de blat, les mongetes, els cards amb vinagre i l'embotit casolà. Els dolços típics del municipi són: mariquitas, malhechos i rollicos d'aiguardent.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.