Comarques del País Valencià

dimecres, 14 de març del 2018

Gorga (El Comtat)




Situat en la confluència de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d'Alfaro i de La Serrella, el seu terme, és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu. Al Racó de Felip, als voltants de la Serra d'Aitana, es troba el tresor natural del poble. Es tracta d'una olivera amb més de dos mil anys d'antiguitat, amb un perímetre de més de 13 metres. Es conta que en el buit del seu tronc es va instal·lar una família a principis del segle XX i la convertiren en el seu habitatge. , en el seu interior hi ha bancs on poden seure perfectament quinze persones; estar dins el cor de l'arbre ja que sentir el seu sostre d'arrels, els seus brots nous i la seva frescor mentre es contempla per la finestra la verdor de la vall de Travadell, és una experiència única que val la pena viure.


El topònim prové d'un poble homònim italià (del Lazio), del qual provenien alguns antics pobladors, els gorgons, que s'uniren a les campanyes militars de la reconquesta. La població és d'origen musulmà i fou conquerida per Jaume I (1208-1276), qui va donar-li el títol i el privilegi de vila; en 1248 va donar-la a Domenec Pérez per que la repoblara; posteriorment va posseir la baronia Roger de Llúria (1250-1305). A la mort de l'almirall s'erigí en senyoriu independent d'Alcoi després de la sentència del plet formulat sobre la seua herència. El senyoriu fou també propietat del marquès de Guadalest i del d'Ariza.

L'economia és agrícola i ramadera. Les terres conreades es dediquen a ametla, olivera i fruiteres, especialment bresquilla i pruna. El bestiar llaner i les granges de pollastre representen el sector ramader. D'indústria no n'hi ha, a poques penes podríem parlar de tèxtil, influència de la zona, i unes almàsseres que encara s'hi conserven.


Al poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua història i rajoletes amb representació de sants catòlics, els anomenats “sants de carrer”; els monuments més característics són:
  • L'església de Nostra Senyora de l'Assumpció, construïda en estil barroc, en 1742 conserva una imatge de la Mare de Déu de Gràcia, del segle XVI i obres atribuïdes a Joan de Joanes (1507-1579), Vicent López (1722-1850) i Esteve Bonet.
  • Palau del Marquès d'Ariza.


En el capítol de curiositats podríem comentar que Gorga fou coneguda per l'existència d'una raça especial de gossos i galls, lamentablement perdudes a hores d'ara.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada