Municipi
de parla castellana –també conegut com Teresa de Begís– i molt muntanyós que
compta amb gran quantitat de fonts, com ara la Pipa, el Batà, Royo, la
Grillera, Contis, Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, Rabosera o del Río;
altures de 863 metres en El Franco, o de 855 en Cerro Gordo, des d'on es pot
contemplar el Refugio del Agua, brollador amb abundants corrents fluvials pertanyent a Xèrica;
també mereixen visita a través dels diferents senders senyalitzats els monts de
Roya, el puig de la Dehesa, la vall i riberes del Palància i els barrancs que
vessen a ell; el paratge de Sonsida; la cova del Moro i la Mora o la zona de la
Balsa, on trepitjarem un vell pont de pedra.
Al
seu terme s’han trobat deixalles de l’Edat del Bronze, en els jaciments de la
Penya de la Dueña i cim del Cerro Alto de la Gambalia; igualment s’han trobat
restes de ceràmica d’origen ibèric, en la cova de los Muertos i Alto Losar;
també troballes romanes certifiquen el poblament del lloc en aquesta època. Posteriorment
fou de dominació àrab fins la conquesta per part de Pere Fernàndez d'Azagra, senyor d'Albarrasí, qui va concedir la
jurisdicció civil de la mateixa a l’orde de Calatrava i la religiosa al bisbat
de Sogorb. Fou aldea de Begís fins l'any 1842 en què se li va atorgar municipi
propi. Demogràficament es troba en franca regressió amb una fort emigració vers
zones industrials de València i La Plana de Castelló.
El
patrimoni, en allò que pertoca a l’arquitectura urbana, és concreta en:
- Ajuntament
- Cooperativa
- Església de Nostra Senyora de l’Esperança.
Quant
a la industrial:
- Fàbrica de llum
- Molí draper
- Almàsseres de l’ermita
- Mina del barranc de l'Arc.
Com
a mostra de l’arquitectura popular d’estes contrades hi ha el safareig de la
sèquia de la Dehesa.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada