Nàquera (El Camp de Túria)

El terme s’integra en el parc natural de la Calderona, farcit de camins i senders on gaudir dels diferents paratges que ens ofereix la serra; com a mostra citarem: la cova dels Estudiants, el monumental pi del Salt, la font de l'Oro o les pedreres del Salt.

Villores (Els Ports)

El xicotet terme és força muntanyós i té com a paratges més recomanables: la ribera del Bergantes, el Molí de la Cova, el mont Sant Joan i la font del Bosc.

Històricament formà part del terme general de Morella, tot i que mai fou una de les nomenades aldees de Morella per ser senyoriu laic. Segons Viciana (1502-1574), Balasc d'Alagon (1190-1239) va donar el lloc en abril del 1233 al monestir de monges de Sirena (Osca). En l'any 1476 van fundar un nou monestir a Xèrica i el lloc passa a dependre d'ell. En el segle XVI era senyor de Villores i de La Todolella, Francesc Joan Ciurana, i la jurisdicció criminal depenia de la vila de Morella. En 1723, sota regnat de Felip V (1683-1746), la família Barroso va assolir el marquesat de Villores. El 1806 tenia el senyoriu Francesc Vidal i Roca, senyor, també, de La Todolella. Durant el segle XIX fou una zona d'actuació dels carlins.

Finestrat (La Marina Baixa)

Municipi integrat en la Serra d'Aitana, en Finestrat passem dels 0 m sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntaners del País Valencià, el qual, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els corredors i els ciclistes hi trobaran bones oportunitats per practicar els seus esports, com ara el Kilómetre Vertical Puig Campana o el Costa Blanca Bike Race. Un dels paratges més coneguts és el Portell, sobre el qual pesa la llegenda que explica que un cavaller talla amb la seua espasa el tros que li falta a la muntanya per tal que els rajos de sol continuaren il·luminant la seua amada morta; el tros caigué al mar formant l'illa de Benidorm. La llegenda cobra vida cada 23 de juny, quan els sol es pon justament pel forat de la muntanya.

Tavernes de la Valldigna (La Safor)

La ciutat és coneguda a la subcomarca de la Valldigna com la Vall. A banda de bones platges hi ha el Mondúver (841m), l'Alt de les Creus (580m), l'Ombria, muntanya que alberga el Clot de la Font, el paratge de San Llorenç —amb l'ermita homònima—, el Mirador de la Valldigna, —fantàstica perspectiva de la Vall i diverses rutes senderistes—, i, sobre tot, la Cova de Bolomor en la qual s’ha trobat, en 2007, un crani humà de 130.000 anys d’antiguitat. La qual cosa la converteix en l’indret amb aquest tipus de troballes més antic del País.

Callosa d'En Sarrià (La Marina Baixa)

Situat a la vall de l’Algar, solcat pels rius Algar i Guadalest i voltat de les serres Aitana, Bèrnia i Aixortà, el seu relleu dóna lloc a interessants excursions com ara: les fonts de la Bota, de l’Ombria, el Castellet i dels Teixos. Així mateix son dignes de visita la Cova del Somo, Clot de la Llacuna, Els Arcs i les pintures rupestres del Pla de Petracos o el Castell de la Serrella, que està dalt la Penya del Castellet. Malgrat tot el lloc més visitat són Les Fonts de l’Algar, on naix el riu Algar, o de la Salut, que compta, a banda de la seua bellesa natural, amb un Museu del Medi Ambient i l’Arboretum, passeig amb plantes aromàtiques i medicinals autòctones. La visita mostra, al llarg de més d’un quilòmetre les formacions que l’aigua ha anat fent al llarg del temps a les roques, així com cascades, fonts que brollen de la roca, l’antiga presa, l’imponent canal i les sèquies centenàries encara hui en ús, i tolls on prendre el bany.

Canet Lo Roig (El Baix Maestrat)

El terme, voltat de cims de considerable altura, està solcat pel riu Cérvol i diversos barrancs. Els paratges més visitats són els estrets del riu, el Calvari i l’ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres mil·lenàries d’entre les quals cal destacar la de ‘les quatre potes’, que ha segut triada com a la millor olivera de l’Estat en 2016 per l’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera.

Torrent (L'Horta)

El terme ix de la plana de l'Horta buscant les elevacions de la Serra Perenxisa (330 m), declarada Paratge Natural Municipal el 10 de febrer de 2006, i passant pel Vedat que si bé no és la major altura sí que és la més coneguda arreu de la comarca. Els 69,4 km² de superfície, travessats pels barrancs de Xiva, Cortitxelles, Barbeta, Gils i el de les Canyes, es troben comunicats per una xarxa de rutes que faran la delícia dels aficionats als senderisme i al cicloturisme. Els nuclis de població del terme són Torrent, el Vedat, Mas del Jutge i Calicanto.

Benicarló (El Baix Maestrat)

Columbusalbus. Treball propi

El terme se situa en una planura amb accidents orogràfics d’escàs relleu, com ara el Puig (166 m.), al límit nord del terme, i la Tossa (168 m.). Els rius del terme tenen una trajectòria perpendicular a la costa: l'Aiguaoliva al nord, la rambla de Cervera (riu Sec), pel centre, i la d'Alcalà (Barranquet) al sud. Quant a les platges cal destacar la del Morrongo, la Mar Xica i la Caracola.

Llutxent (La Vall d'Albaida)

Senderisme, passejades amb bicicleta, espeleologia, observació de la flora i fauna són les activitats de què podem fruir en els 39,1 km 2 que abraça el terme des dels contraforts de la Marxuquera fins al barranc de Xetà; els llocs més recomanables per visitar són les fonts del Rafal i de la Figuera; les coves Catalana, Simarro, Fonda, del Sender, del Rafal, dels Gregoris, Covarxò, Saranyana, Meravelles, Negra i algunes més i, especialment el Surar ––declarat Paratge Natural el 4 de març de 2005–– que a penes ha sofert intervenció humana, de recomanable visita per la seua riquesa botànica i faunística amb una importantíssima sureda; per als caminants i els ciclistes hi ha 4 rutes, la del Castell de Xiu , la de la Font del Rafal, la del Surar i la del Puig Agut.

Agost (L'Alacantí)

Es troba en la zona més oriental de la comarca, al sud de la serra del Ventós (905 m); el relleu es veu solcat pels barrancs de l'Arc i de Berlandí.

El nucli més antic es distribueix per la part més alta del turó que ocupa i sembla ser d’època ibera. De fet, del segle VI aC són les esfinxs d’’Agost, trobades en 1893. Una d’elles està exposada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid i l’altra al Museu del Louvre de París. També hi ha jaciments d’època romana. Possiblement va pertànyer al regne de Teodomir (?-743), però fou amb la dominació àrab quan abastà certa entitat, gràcies als jaciments d’argila que, passat el temps, donaren lloc a una important artesania terrissera. Amb la conquesta cristiana romangué integrat en el regne de Castella, baix el regnat de Ferran III. Posteriorment, en 1296,amb Jaume II (1267-1327) va quedar definitivament adscrit al de València. El 1681 passà a propietat dels cavallers de Vallebrera. Va segregar-se d'Alacant, al qual terme pertanyia des de 1252, a finals del s XVIII. En 1938, en el decurs de la Guerra Civil, s'hi instal·là un taller dedicat a la fabricació de fuselatges per als avions de les forces republicanes.

Benlloch (La Plana Alta)

L’accidentada orografia del terme el fa ric en paratges com ara la font dels Tres Canons, la pineda de Donvalls o la font de Subarra. També s’hi poden veure oliveres mil·lenàries; pous, com el Nou, recentment restaurat, o el de Planxadell, sènies, llavadors i aljubs monumentals, dels que parlarem més tard. La Via Augusta, coneguda aquí com el Camí dels Romans, propicia el senderisme, a l’igual que el sender PR, que al llarg de 19 km, discorre pel Pla de Benlloch.

Fanzara (L'Alt Millars)

El terme està solcat pel riu Millars i poblat de boscos de pins i alzines. La passejada pel municipi ens durà al llit del riu on es pot prendre el bany en el Molí Bota i es pot practicar l'escalada en el Racó del Riu; també trobarem fonts com ara la de l'Alcúdia, la del Túrio; la del Canonge o la de l'Aljub; podrem pujar al Túrio i, si ens interessa l'espeleologia, entrar a la cova de la Mola o baixar als avencs del Cabezo o del Túrio.