Loriguilla (El Camp de Túria)

El topònim podria procedir de la paraula romana “Loriga” ––espècie d'armadura formada per tires de cuir acoblades, de què, en aquella època, havia fàbriques al terme––; això i la troballa, en 1790, d’una làpida també romana, certifiquen el pas d’aquests per Loriguilla. Durant la dominació àrab, la comarca de Xelva i per tant el terme de Loriguilla va pertànyer al xicotet regne de taifa de Hisn Albont, avui Alpont. Fou ocupat per Jaume I (1208-1276), qui va incloure-la en el vescomtat de Xelva; el seu primer senyor fou Pere Fernàndez d'Azagra. En 1254 el senyoriu passà a son fill Àlvar Pérez d'Azagra i més endavant a la segona filla d'aquest, Elfa Àlvarez, casada amb Jaume de Xèrica.

Almussafes (La Ribera Baixa)

Encara que hi ha empremtes de població en el Neolític. Almussafes està documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid (aprox.1043-1099) va acampar en una zona anomenada Rayosa (l’actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker, ho va fer en la població. L'origen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l’àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a “a meitat de camí” per què era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat als vianants que entraven i sortien de València, i a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles.

Titaigües (Els Serrans)

Al terme hi ha les serres de Losilla i del Sabinar on trobem els cims de la Làmpara (1.069m), l'Hontanar del Herrero, l'alt del Manzano, la mola Modorra, el Castell de Cabrera i el de las Caidas del Turia. Hi ha també prou naixements d'aigua: pou artesanal de l'alt de Barrancondo, les fonts Vieja, de l'Or, de l'Hontanar ––responsable de donar de veure al poble––, de la Zarza, del Rebollo, del Moral, etc. El Túria, que discorre encaixat entre espectaculars farallons de pedra, depara interessants excursions: Fuente Cañizar, la Juncanilla, la Caballera la Cova de las Majestades o la Tosquilla en són una mostra. Una manera de conèixer el terme és seguir la ruta que va dissenyar el naturalista Simó de Rojas Clemente i Rubio (1777-1827), el fill més il·lustre del poble, que unia Titagües i Benaixeve, o la que mena vers La Làmpara, passant pel Rincón del Tío Escribano i l'ermita del Remei, o el GR 37 sender que recorre íntegra la comarca dels Serrans.

Benimodo (La RIbera Alta)

El terme municipal, en el qual destaquen els ullals del riu Verd, està dividit en dues parts: una cap al sud anomenada El Resalany, i una altra de forma allargada que és la més gran i en la qual es troba situat el nucli poblacional, on trobem, com a monument més emblemàtic, l’església barroca de la Puríssima Concepció.

Faura (El Camp de Morvedre)

D'origen musulmà, és el resultat de la progressiva fusió d'una sèrie d'alqueries conegudes com els Llogarets de Segó. Després de la conquesta romangué sota la jurisdicció de Morvedre. 

Joan II (1398-1479), en 1473, va constituir un senyoriu amb Faura, Rumbau i Almorig i li’n va donar a Pere Raimon de Monsoriu a la família del qual va pertànyer fins finals del XVI en què passa als Vilarrasa. En 1647 Felip IV (1606-1665) va transformar-lo en comtat i poc després passà als Vives de Canyamars en poder dels quals estigué fins a la supressió dels senyorius en 1814. En 1844 Faura va absorbir el lloc de Rumbau i es va fusionar amb Benifairó, de la qual fusió va  constituir-se La Vila de La Unió, fins que el 1 906 tornaren a separar-se ambdues poblacions.

Durant la República i la guerra civil fou un important reducte esquerrà la qual cosa li costa una forta repressió en la postguerra. La menudesa del terme va motivar una sèrie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60 del segle XX, amb la fi d'ampliar límits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.

Sant Fulgenci (El Baix Segura)

El terme s'arrecera a la marge esquerra del riu i presenta com a paratges més visitats el Fondo d'Amorós i l'Oasi. Els seus habitants viuen repartits en els nuclis de població de Sant Fulgenci i Los Martínez i parlen castellà.

Alzira (La Ribera Alta)

La ciutat, capital comarcal de la Ribera Alta, s’ubica a la vora esquerra del Xúquer i el terme s’estén cap a les serres de Murta, Corbera, el Cavall Bernat i Agulles al llarg de les valls de Murta, Barraca d’Aigües Vives i Casella. Hi ha el Paratge Natural (així declarat en 5/11/2004) de les Valls de la Murta i la Casella. A banda del nucli urbà hi ha els següents nuclis de població: Alzira, La Barraca d’Aigües Vives, La Garrofera, El Pla de Corbera, El Respirall, San Bernardo i Vilella.

Estubeny (La Costera)

Al terme, enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent, es troba un dels paratges mes bonics la comarca i que es coneix popularment com La Cabrentà, declarat Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes autòctones i arbres monumentals de lledoner i llorers que arriben fins a dotze metres d'altura, naixements d’aigua; quant a la fauna, aquest és un lloc excepcional per a escoltar innumerables espècies d'aus que hi acudeixen atretes pels variats fruits del bosc. 

Sant Rafel del Riu (El Baix Maestrat)

El terme, solcat pel riu de la Sènia, que separa les terres del Principat i del País Valencià, presenta un relleu molt pla i, llevat del riu, tan sols s’hi troba el barranc de la Barbiguera i la font del Drapé, que subministra l’aigua potable al poble.

Ares dels Oms (Els Serrans)

Municipi de muntanya, ofereix gran quantitat de paratges i camins per recórrer a peu. Hi ha el port d’Ares (1.033 m) de què seu cim més alt és la Muela de Aras (1.315 m). En la Muela de santa Catalina té instal·lat l’Associació Valenciana d’Astronomia l’Observatori Astronòmic de l’Alt Túria on es desenvolupen tasques de divulgació de l’astronomia amb col·laboració amb la Universitat de València. Hi ha dos nuclis de població: Aras i Losilla, on s’han trobat restes de dinosaures (Losillasaurus Giganteus).

Benimuslem (La Ribera Alta)

Alqueria musulmana que, a ran de la conquesta, fou donada a Gorgeri de Calatayud el 1244. El 1459 passà a Lluís de Castellví, al fill del qual, Pere, se li va concedir en 1473 el títol de baró. En 1609 quedà despoblat com a conseqüència de l’expulsió dels moriscs. El 1615 passà als Pertussa i fou vinculada com a baronia, el 1620, pel baró de Benidoleig. Posteriorment ha pertangut als Escals, Falcó i als Rodríguez de la Encina.

Alfafar i Llocnou de la Corona (L'Horta)

El terme compta amb dos nuclis de població: Alfafar i El Tremolar.

L’origen de la població, enclavada en el parc natural de L’Albufera és una alqueria musulmana. Jaume I (1208-1276) va donar terres a Miquel Lodreu i al seu germà el 1238 i va continuar repartint terres i cases fins el 1244. En aquest repartiment el raval Abisanxo, topònim que avui perviu en la partida de Rabisanxo, va ser donat –1238–– a cavallers de Montpellier. Pere el Cerimoniós (1319-1387), l’any 1364, concedí la jurisdicció i el terç delme al senyor de Picassent, Pere Boïl d’Arenós.

Oliva (La Safor)

Les platges hi assoleixen el protagonisme en quant a paratges, juntament amb el parc natural de la Marjal Pego-Oliva, ric en flora i fauna característica de la zona.