Massalavés (La Ribera Alta)

El topònim seria derivació d'una paraula àrab que significa hostal o parador. Alqueria musulmana que fou donada en 1247 a Pere del Milà per Jaume I (1208-1276) en agraïment pel seus serveis en la conquesta de Xàtiva. El 1294 passà als Vilaragut, els quals la van vendre el 1462 a Joan Fernàndez d'Herèdia. El 1520 va adquirir-la Violant Exarch del Milà. El 1537 Carles I (1500-1558) li va concedir el títol de vila en recompensa per l'ajut del poble en les guerres d'Itàlia, Tunísia i França. Fou senyoriu dels marquesos d' Albaida i dels ducs de Montellano i Arcos. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 60 cases i el 1609, 75; despoblat després de l'expulsió el 1633 tan sols tenia 33 focs. Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, ordi i hortalisses. En 1884, l'epidèmia de pesta, va deixar nombroses morts al poble.

Sant Miquel de les Salines (El Baix Segura)

La superfície municipal baixa des de la muntanya –Sant Miquel és el poble més elevat del Baix Segura– en un seguit de rambles, barrancs i pujols fins a la planura, coneguda com El Llano, on es troba el camp de les salines que és la zona de conreu.

Conserva restes iberes, romanes, i ha segut identificada suposadament amb l’antiga Nisdomia; però les primeres dades de poblament les trobem en 1599 quan comencen a proliferar les edificacions, aleshores dins del terme d’Oriola de la qual ciutat es va segregar en 1836 després de diversos períodes de segregació i nova annexió. El terratrèmol de 1829 va destruir-la quasi per complet. A les primeries del XIX el terme estava constituït a poques penes per les cases i carrers del poblat, però en 1955 s’amplià a les actuals fites.

Manuel (La Ribera Alta)

El terme és menut i es dedica a l'agricultura. Compta, però, amb Les Salines, explotades des de molt antic, entregada després a l'exèrcit i recuperada posteriorment i protegida com a Paratge Natural Municipal, des del 3 de febrer de 2006.

Una agosarada teoria diu que el topònim seria la conjunció dels mots Meu i Nel ,que significarien quelcom això com "confluència de les aigües en la vesant d'una vall". Hi ha evidències de població ja en el Bronze i, en la Serra Valiente, hi ha un poblet iber. Del pas dels romans hi roman la necròpoli de les Foies. La fundació té l'arrel en una alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva. En 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vinculà en baronia.

Sant Joanet (La Ribera Alta)

El terme, situat a la marge dreta del riu d'Albaida, és completament pla.

L'origen de Sant Joanet radica en una antiga alqueria musulmana que, en 1415 pertanyia a Arnau Ferrer, i després passà successivament al senyoriu de Benitandús, al marquesat de Bèlgida i als Montpalau; lloc de moriscos, el 1373 tenia 22 cases i el 1609, 33; despoblat després de l'expulsió, el 1663 comptava amb 20 cases; l'emigració va minvar la població progressivament des de la dècada dels seixanta del segle passat.

Macastre (La Foia de Bunyol)

El terme, situat als estreps de la serra de Dos Aigües i a les valls dels rius Magre i Bunyol, es caracteritza per una accidentada orografia que invita a la practica del senderisme amb rutes perfectament assenyalades. Com a la resta de la Foia, a Macastre, el qual topònim prové del llatí "Magna Castra" (gran campament", parlen castellà.

Petrer (Les Valls del Vinalopó)

Petrer en la seua expansió ha arribat a formar una conurbació amb Elda que ultrapassa àmpliament els 87.000 habitants; i es dóna la circumstància que a Elda parlen castellà, i a Petrer parlen valencià. El seu ampli terme ofereix força paratges on establir contacte amb la natura: la serra del Cid (1127 m), que comparteix amb Elda; serra del Cavall, serra d'Argueña, el Pantanet, Rabasa, Pusa, la Foradà o el Racó Xolí, en són uns quants. Menció especial mereix l'Arenal de l'Almorxò que en 8 de febrer de 2002 va obtenir la distinció com a Paratge Natural Municipal per la riquesa ecològica de les seues dunes. Hi ha també rutes senderistes com ara la Caprala-L'Avaiol.

Benirredrà (La Safor)

El terme municipal, equidistant entre el riu Serpis i el Barranc de Beniopa que travesen nombroses sèquies procedents del riu Vernissa, és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. L’àrea urbana es completa amb una zona d’horta i la Serra Falconera.

Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s’hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume II (1267-1327), en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enríquez i de Luna, duquessa de Gandia.

Benimeli (La Marina Alta)

Situat en la Vall de la Rectoria, al costat de la serra de Segària, Benimeli va sorgir a partir d'un caseriu musulmà pertanyent a la família Malik (o Malih, segons altres opinions)del qual mot prové el topònim. Les tropes de Jaume I (1208-1276) van conquerir el lloc ; el 1261 el rei va vendre-ho a un tal Bobuet; en 1396 era propietat d’Arnau Calvet i posteriorment fou comprat per Enric de Quintavell i Bernat de Clapers.

El Genovés (La Costera)

Compta amb dos nuclis de població: Alboi i Genovès. Per als amants de la naturalesa s'han recuperat i senyalitzat una xarxa de sendes locals de xicotet recorregut que discorren pels paratges de major bellesa i singularitat del municipi: Senda Penya Blanca, Senda Ampla, Senda la Creu i Senda Andalusa. També hi ha les rutes de la Salut que uneixen El Genovés amb Llocnou i Barxeta.

Miramar (La Safor)

El terme municipal s'assenta al bell pla de La Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una platja amb passeig marítim de més d'un km de llargària.

Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, que després de la conquesta fou donada a Sanxo Ximenis. En 1535 passa a pertànyer al ducat de Gandia, aqueix mateix any obté independència eclesiàstica; en el segle va ser adquirit per la família Borja; tingué com a annexes Tamarit i Daimús, separada el 1902. En 1609, a causa de l’expulsió dels moriscs el poble quedà despoblat, però en 1646 ja comptava amb 20 focs –al voltant de 100 veïns.

Alcoleja (El Comtat)

Poble típic de muntanya, es troba molt a prop de l'accident geogràfic més elevat de les comarques del sud: la Serra Aitana. De fet, moltes excursions que recorren esta serra parteixen d'esta localitat. A banda d'Aitana, es pot anar fins a la Font de la Forata, els cims del Partagat i el Port de Tagarina. El seu terme municipal és agrest i s'hi sol practicar la caça i la recol·lecció de bolets a l’hivern.

Quart de Poblet (L'Horta)

Quart és la capçalera del Parc Fluvial del Túria, espai natural de al voltant de 30 km de llargària,  que discorre pels termes municipals de Quart de Poblet, Mislata, Manises, Paterna, Riba-roja del Túria, l'Eliana i Benaguasil i enllaça amb el Parc de Capçalera de la ciutat de València. La població es concentra en els nuclis de població de Quart, Capellans, Porta i Sant Josep Artesà.

El Poble Nou de Benitatxell (La Marina Alta)

El terme pot conèixer-se recorrent les rutes dels Cingles, que va des de la Cala Moraig --amb la Cova dels Arcs-- a la Cala Llebeig, i la del Barranc dels Testos, que perfilen una costa esquerpa, farcida de penya-segats i cales d'aigües nítides molt freqüentades pels submarinistes.