Guadassuar (La Ribera Alta)

De les diverses opinions sobre la toponímia del lloc, n'hi ha dues més versemblants: una que el fa derivar dels mots àrabs wadi asuad que significa "riu negre" i, una altra, de wadi suar, "la part més plana d'allà el riu".

La superfície municipal, regada per la Sèquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, és plana, amb l’única elevació, pel sud, de la muntanya de la Garrofera. La vegetació és típicament mediterrània: carrasca, pi, garriga, alzina, etc.

Benifaió (La Ribera Alta)

A la Paridera i el Pla de les Clotxes s’han trobat restes de l’Eneolític, i d’aquesta mateixa època, una destral de pedra polida al nucli urbà. També a la Font de l’Almaguer hi ha deixalles del Bronze. Del pas dels romans donen fe l’ara romana del segle IV aC, trobada l’any 1922 en una vila rústica, i el poblat soterrat al barri de Gorrioto. El lloc, d’origen islàmic —Beni Hayyén--, apareix citat el 13 de juny de 1238 en el Llibre de Repartiment com una de les deu alqueries donades per Jaume I (1208-1276) a cavallers de Barcelona que l’acompanyaren en la conquesta de la zona. En novembre de 1304 Jaume II (1267-1327) va vendre el terç delme de Benifaió a Bartomeu Matoses. El rei Pere IV (1319-1387) se'l va confiscar, i va tornar a vendre-ho el 1348, com a senyoriu, a Maria Ladron de Vidaura per 110.000 sous, amb el terç delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d'altres regalies. En el segle XVI ho posseïa la família Jofré.

Altura (L'Alt Palància)

La població es concentra principalment en el poble, però n’hi ha molta dispersa per les masies de l’ampli terme. Hi ha tres nuclis de població, Altura, El Convent i La Cova Santa.

Sella (La Marina Baixa)

Situada a la zona meridional de l'Aitana i regada pel riu de Sella, conté paratges com ara el Penyal del Diví; l'Alt de Planes, el barranc de Tagarina, les fonts de l'Alfafara, de l'Arc (amb pintures rupestres datades entre 4.000 i 6.000 anys) i Major on acampar, practicar el senderisme, el cicloturisme o l'escalada, precisament el barranc de l'Arc és un dels llocs més adients d'aquestes contrades per practicar aquest darrer esport en hivern.

Elx (El Baix Vinalopó)

Elx, a més de ser una de les ciutats més antigues del País i cap de la comarca del Baix Vinalopó, és la tercera ciutat, rere València i Alacant, en nombre d'habitants. La població es concentra fonamentalment a la ciutat però hi ha més nuclis de població com ara: Algoda-Matola, Altabix , Algoros, L'Altet, Atsavares , Asprella, Les Baies, Carrus, Daimes, Derramador, Elx, La Foia, Jubalcoi, Pla de Sant Josep, Maitino, La Marina, La Perleta, Puçol, Torrellano , Vallverda i els Arenals del Sol. Gaudeix també del privilegi de ser una de les dues ciutats del País amb dues declaracions de Patrimoni de la Humanitat; ambdues immaterials, l'una és el Misteri, drama sacro-líric escrit en valencià que es remunta a 1265 i que es representa cada any el 14 i el 15 d'agost; l'altra El Palmerar, el més extens d'Europa.

Benissoda (La Vall d'Albaida)

Al seu terme hi ha la font del Patge, atractiu paratge des del qual parteix un sender per ascendir a la Covalta. Els monts més importants són el Llombo, Buenos Aires i Vista Bella, tots ells amb menys de 500 m. d'altitud.

Aquesta antiga alqueria musulmana, també coneguda com Benissó, va ser donada en 1271 per Jaume I (1208-1276) als Roiç de Corella. Després de la conquesta va mantenir la seua població morisca per la qual cosa l’expulsió de 1609 va delmar de manera important la seua demografia. Va formar part del marquesat d’Albaida.

Sempere (La Vall d'Albaida)

Situat entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, amb un relleu suaument ondulat, el municipi inclou el llogaret de Cartaina.

Real (La Ribera Alta)

Municipi integrat en la Vall dels Alcalans amb un magnífic entorn natural, en què destaquen les serres de Martès i de l’Ave.

Real fou una alqueria musulmana que el 1240 fou donada a Eximén de Tovià. El 1347 passà a Roderic Sanç i el 1616 Felip III (1578-1621) concedí el comtat a Lluís Pérez Zapata. lloc de moriscs, despoblat el 1609, el 1646 tenia 24 cases. segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.