 |
La passejada
pel terme depara paratges de gran bellesa com ara el barranc de Fos, el Rivet,
bosc de carrasca, habilitat per a l'esbarjo; la Cassassa, antiga alqueria
islàmica; la Nevera, la
font Ombria o l'inaccessible riu Montlleó, entre d’altres.
Possiblement
l’origen de Benassal siga musulmà i el seu topònim, Avinassal,
significaria “el fill del meler”. Històricament va formar part de la tinença de
Culla. Jaume I (1208-1276) feu
cessió, en 1235, del senyoriu a Balasc
d'Alagó (1190-1239) el qual donà carta pobla el 3 de gener del 1239 al
lleidatà Berenguer de Carratalá qui
poblà amb 50 pobladors provinents de les comarques catalanes centrals. Poc
després passà a la filla de Balasc, Constança
i al seu marit Guillem d'Anglesola. El
fill d’aquests va vendre tot el terme, el 1303, a l'orde del Temple i, en
dissoldre's aquesta, s'incorporà al senyoriu de l'orde de Montesa que es va
encarregar d’emmurallar-la. Romangué sota domini de l’orde fins 1592 en què
s’incorporà a la Corona. En
el segle XVIII es va convertir en una encomanda diferent de la de Culla. En la
guerra de Successió fou partidària de Felip
V (1683-1746) i en el XIX fou zona d'actuació carlina.
