El terme de
Burjassot és xicotet i, tanmateix, el més poblat de l’Horta Nord. Pràcticament
pla, està regat per les sèquies de Tormos i Montcada. Podem gaudir de la Pineda
de Carsí, també coneguda com l’Eixereta, amb una bona mostra de vegetació
mediterrània i també de La Granja parc urbà de grans dimensions, perfectament
equipat per a l’esbargiment on funciona, fins i tot un trenet.
El topònim prové
d’un mot àrab: Borg as Sur (la torre de l’assut). En el seu terme s'han trobat
peces d’un collar de petxines possiblement pertanyents a l'Eneolític o al
Bronze valencians. El municipi naix d’una alqueria musulmana que en 1237 ––any
en què fou conquistada–– apareix ressenyada en el Llibre de Repartiment com a
donació a García Pérez de Figueroa; donació que l’1 d’octubre de 1238 fou
revocada per atorgar el lloc a l’abat del monestir de Ripoll però reservant-se
la Corona els drets sobre el forn i els molins. El 1258 va passar de nou, per
canvi, al seu primer propietari i més tard a la Corona, la qual va retindre la
seua possessió fins el 1360, any en què fou atorgada a Sanxo Tena; l'any 1389 el
jurista i escriptor Doménec Mascó va comprar els drets del terç delme i del
morabatí i posteriorment va adquirir la propietat del lloc, aquest personatge
va realitzar importants obres al castell i el va transformar en palau, de
l’esplendor del qual donen testimoni els artesanats mudèjars que actualment
s’hi conserven. En 1401 Martí l’Humà (1356-1410) va allotjar-se en el castell
per a signar els Furs. En 1425 passa per compra al Capítol de l’’Almoina de la
catedral de València.