 |
| Afegeix la llegenda |
Al terme, molt esquerp i accidentat, hi ha
l’alt de la Barcella
(1.210 m ),
Les Talaies (1.045 m ),
Penya la Blasca
(1.119 m )
i el Capollet de l’Àguila (959
m ). Hi ha nombroses fonts: la del Sapo,
la del Cavaller, la del Teularet de Roc, la de la Coveta , la dels Brulls, etc
i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra
de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc
municipal de Villa
Rosario s’ha instal·lat l'Aula de Natura on s’estudia
i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està
solcat pels seus afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d’ull de
Canals.
Hi ha a la zona de la Serrella , o Serreta,
mostres de població ja des del Neolític. Jaume I (1208-1276) va conquestar el lloc i el castell de Berirehes (Benirches, segons altres
autors), d'origen musulmà. En 1248 el rei cedeix el castell a Bernat de Tous i el poble a Jofré
de Raixa; als inicis del XIV fou propietat de Pere d'Artes; en 1361
apareix documentat ja com a Banyeres. En 1381 la vila i el
castell són adquirits, juntament amb Biar i Alfafara,
per la universitat de Bocairent; roman en municipi bocairentí fins 1618. Durant la guerra de Successió
pren partit pel Borbó i es converteix en un important bastió de les tropes de Felip d'Anjou (1683-1746) que resistiren, sota el comandament del capità Raimon Casamayor, molts
atacs i setges dels partidaris de l’arxiduc. En agraïment pel seu comportament
Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de " Muy Noble Fiel y Leal". A finals
del segle XIX va produir-s’hi una interessant fase de col·lectivització dels
mitjans de producció: els treballadors llogaren, aportant part del seu salari,
el Molí de l’Ombria que es dedicava a la producció de paper de fumar, indústria molt arrelada al poble. Precisament la famosa marca Blanco y Negro, que s’exportà arreu de l’estat
fins passada la meitat del segle XX, es produïa en el Molí del Sol, de Banyeres.
