dimecres, 1 d’agost de 2018

Xeresa (La Safor)



Al seu terme hi ha el Mondúver (841 m d'altitud), la marjal de la Safor, miraculosament salvada de l'especulació urbanística i el barranc de Calafat que travessa el casc urbà soterrat, convertit en el principal passeig del poble.


Les monedes de plata i coure, com també les unes quantes làpides amb inscripcions romanes que s'ha trobat en el terme municipal evidencien el pas d'aquests. EL poble , però té el seu origen en una alqueria musulmana, que Jaume I (1208-1276) va donar a quatre famílies el 1249. Passà el 1309 a Jaume Palau, i el 1487 Joan Vic vengué el senyoriu al duc de Gandia. Depengué eclesiàsticament de Gandia fins el 1535, en què es va erigir en rectoria de moriscs. A finals del segle XVI comptava amb 60 cases i tenia com a annex a Xeraco. El 1609 la seua població era de 100 focs, els quals quedaren apagats amb l'expulsió. La seua repoblació va començar el 1611, i el 1646 comptava amb només 25 cases. En la Guerra de Successió Xeresa estava en el bàndol dels Àustria, per això, quan els borbònics arribaren a Xeresa el 7 de maig de 1707, saquejaren el poble i matarem el capellà de la parròquia. En Marià Corbi, que va ser capellà de Xeresa (La Safor) durant 35 anys disposà, en 1781, davant de notari que de les seues rendes, fora pagat entre altres, un mestre de primeres lletres que ensenyara a llegir i escriure i la doctrina cristiana als xiquets. Després de diversos problemes i plets, en 1792 es va nomenar mestre a un jove del poble, inaugurant-se eixe any la primera escola pública de Xeresa. Des de 1836 hi ha banda de música; en 1909 dels arrels de la “Música Vella” naixia la que encara perdura en els nostres dies. A finals del segle XIX ja funcionaven dos motors de reg amb màquina de vapor i, a primers del XX s'hi instal·laren tres més, transformant tot el secà en regadiu. El sindicat agrícola “El Progrés” es fundà en 1915 amb una extensió aproximada de 1000 fanecades de terra. En 1904 es va instal·lar la llum elèctrica. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del segle passat, per a aturar-se després.

La seua activitat econòmica se centra sobre tot en el cultiu del taronger i la seua posterior comercialització.


Quant al patrimoni, cal esmentar
  • Església de Sant Antoni de Pàdua, renaixentista, del segle XVII.
  • Ermita de la Trinitat, noucentista, que remata un calvari.
  • Font del Molí. Segle XV.
  • Font de la Pila. D'origen àrab.
  • Llavaner. 1908. El més gran dels que se conserven a la comarca.
  • Necròpolis Islàmica Xaresa. La major necròpolis islàmica de la Safor. Segles X a XIII.
  • Forns de calç.






Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari