El
terme compta, a banda del casc urbà, amb diversos nuclis de població: el
Molinet, els Terrers Blancs, la Coloma, i els masos d'Abat, on s’han trobat
soterraments humans i aixovars funeraris; Carruano, En Ramona, En Rieres i
Calduch. Moltes són les rutes excursionistes que es poden gaudir: la dels
molins, la de la Valltorta, amb les pintures rupestres de la cova Saltadora,
amb la famosa imatge de l'arquer, declarades Patrimoni de la Humanitat; del
Tossal Gros, Ametlers, Garrofers, Vaqueres. També és interessant el paratge de
la Moreria.
Els
àrabs l'anomenaven Sidi Abin Romà, els romans Vincens Romanus una mescla
d'ambdues denominacions donaria el topònim Vinromà que coneixem, i que en època
de la conquista cristiana era Avinromà. El seu primer poblament data de 6.000
anys aC, al barranc de la Valltorta. Del bronze hi ha diversos assentaments
ibers: les Coves del Mas de l'Abat, , la Moreria, el Molí del Consell, d’on
procedeix el famós casc de plata, i els Tossalets, on es va trobar un fragment
de làpida, i on hi ha també moltes restes romanes, l'ocupació dels quals es
remunta a la primera meitat del segle III. Fou la capçalera de la batlia que
duia el seu nom, formada per Albocàsser, La Salzedella, Vilanova d'Alcolea,
Tírig, La Serratella i La Torre dels Domenges. L'11 de maig de 1235 Jaume I (1208-1276) donà el terme a Balasc d'Alagón (1190-1235), i abans
del 1243 passà a l'orde de Calatrava. El 1275 canviaren el lloc a Artal d'Alagon (¿?-1295), qui va donar
carta pobla a Mateu Huguet i
d'altres; Artal va mantenir el senyoriu fins 1293 quan li va ser embargat per Jaume II (1267-1327).
L'agricultura
de secà i les granges d'aviram són la base econòmica del poble, que es
complementa amb la ceràmica i el tèxtil.
Al
típic barri de la Moreria encara es poden observar i visitar alguns dels 17
molins hidràulics del municipi, els quals estimularen l'economia de l'època.
Encara queden dempeus sis, del segle XIV, així com part de les seves canonades
de recollida d'aigua.
- Església de l'Assumpció de la Mare de Déu. Començada en barroc i acabada en neoclàssic. Allotja el Museu parroquial d'Orfebreria amb una creu processional gòtica del segle XV.
- Casa de les Senyoretes. Casa pairal dels Boix Moliner. Referenciada des de 1322.
- Església antiga. Gòtica, del XIII. Desafectada.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer. 1614. Castell de les Coves de Vinromà. Musulmà. Totalment en ruïnes.
- El Portalet. Part de la muralla, que donava entrada a la vila, d'origen musulmà.
- El Calvari, del segle XIX, que acaba en una ermita amb obres d'Oliet (1775-1849)
- L'Ajuntament
- Font de la Vila. Interessant conjunt hidràulic format per la font, el abeurador i els llavadors, actualment restaurades,, amb probable origen en el segle XIV.
- Font de Company. 1885
- Col·lecció Museogràfica de la Vila.
- Museu del Morter.
- Un bon conjunt de fonts, masos i llavadors.
Se
celebra anualment la Mostra de cocs covarxins, on es poden assaborir cocs i dolços, figues albardades i
productes típics de la gastronomia local (embotits, llonganisses i xoriços,
patés, botifarres, formatges...). També hi ha tallers organitzats, en què es
poden fer pastissets, cocs amb codony, cocs amb mel, prims i farinoses,
confitura de moniato, bunyols, ametles rocoses, etc.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada