![]() |
Viquipedia. Treball propi de Joanbanjo |
Al
terme, i també al nucli urbà, s'han trobat monedes d'època romana. En 1239, moment
de l'ocupació cristiana, era una alqueria musulmana que Jaume I (1208-1276) va
donar a Sanç López
d'Albero. En el segle XIV pertanyia a Altadona de l'Scala,
a qui van succeir son fill Joan Boïl.
Ramona Boïl,
filla de l'anterior i senyora del lloc, va maridar amb
Joan Ximénez
d'Urrea i, com a conseqüència, Mislata passà, per herència,
a mans de Pere d'Urrea.
Amb un parèntesi en què apareix com a senyor Bernat de Codinat
romangué en poder dels Urrea,
comtes d'Aranda, fins 1748. En 1535 s'obtingué la independència eclesiàstica de
la parròquia de sant Nicolau de València. En 1609 l'expulsió morisca buidà el poble
i per això, en 1611, el comte atorgà carta pobla. En 1748 el d'Aranda li va vendre
el senyoriu a Mateu Cebrià,
el qual va fundar un vincle que heretà Xoaquim Jeroni Vicent
i Cebrià, a qui va succeir sa filla, Lluïsa Ferrer;
aquesta família ostenta la propietat del senyoriu fins que en el segle XIX passà
al baró de Campolivar. Junt al poble es trobava la moreria
que posseïa un castell i funcionava de manera autònoma fins que es va incorporar
al municipi en el segle XVIII. En 1873, durant la insurrecció cantonal, el general
Martínez Campos
(1931-1900), es va allotjar en la Casa Gran, palau fortificat
que a hores d'ara ja no existeix, des d'on intentà assetjar València.