dimarts, 31 de juliol de 2018

Castellonet de la Conquesta (La Safor)



És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor. S’emplaça al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero, en plena serra d'Ador i compta amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.

dilluns, 30 de juliol de 2018

Riola (La Ribera Baixa)



El Xúquer depara uns paratges naturals de gran bellesa, dels quals destacarem l'Assut.

Documentalment apareix per primera vegada en el Llibre de Repartiment amb el nom d'Arriola; després, segons l'historiador Beuter (1490-1554), seria Giola¸ en 1276 Jaume I (1208-276) repartí entre Domenec de Vallobar i d'altres les alqueries d'Alcolecha i Riola, amb obligació de custodiar el castell.

diumenge, 29 de juliol de 2018

El Fondó dels Frares (Les Valls del Vinalopó)



La superfície del terme està limitada per la serra dels Frares (718 m en la Solana), la de Crevillent i la d'Albatera. Hi ha possibilitats de practicar el senderisme en diferents rutes com ara la de Jaime el Barbudo , o la dels Moros, en què podria trobar-se un jaciment romà, també són dignes d'esment les coves del Sastre i del Sentenero . Els ciclistes també solen visitar les carreteres del municipi, que s'ha convertit, gràcies a la seua orografia i la proximitat a les platges en un lloc on proliferen les segones residències.

dissabte, 28 de juliol de 2018

El Camp de Mirra (L'Alcoià)


El terme és troba a la vall de Beneixama, travessat pel Vinalopó. Els paratges més coneguts són: el petroglifo de les Graelletes, Sant Bartomeu i La Fantasmeta.

divendres, 27 de juliol de 2018

Picassent (L'Horta)



En el paratge natural de Millerola (on hi ha les pedreres d'on es tragué l'alabastre per a fer les figures de la façana del palau de Dos Aigües, de València) es troba el Clot de les tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai. A més, hi ha els alts de la Guatleta, l'Almud i el Besori, entre altres, i l'avenc de l'Àguila, cavitat que presenta una boca semicircular de 3 m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.

dijous, 26 de juliol de 2018

Xeraco (La Safor)



El municipi no té, com podria paréixer, com únic atractiu les platges sinó que presenta una zona muntanyenca de gran interès amb paratges com ara La Barcella, el Puntal de les Foies, l'Alt de l'Escudella, la Font de l'Ull, la Font del Xopet, els Plans, el Tossal Redó, el Pla de les Coves o el Racó Ferragud. El riu de Xeraco, o més popularment Vaca, rega el terme oferint també paratges molt agradables, sobretot a la seua desembocadura. Tot plegat, riu i muntanya deparen una bona xarxa de rutes senderistes i cicloturistes.

dimecres, 25 de juliol de 2018

Cases Altes (El Racó d'Ademús)


Situat a la vora dreta del Túria compta amb un terme molt muntanyós on cap destacar el Puntal del Sordo (1.001 m), la Lloma Lorente (1.047 m.), el Resillo (1.022 m), el Peñasco (1.206 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre Corella(1.136 m). Aquesta orografia depara força paratges interessants com ara: la Muela de Casas Altas, el Gazapo, l' Umbria Negra, el Pinar, la Fresnera o la Ribera; els barrancs de l' Umbria Negra, de la Balsa, dels Tollos; les fonts de Bellido, el naixement de la Balsa, la del Tornajo, decorada amb manisetes; la d' Inarejo, las Clochas; les coves de los Hornos i la Cañada.

dimarts, 24 de juliol de 2018

Almiserà (La Safor)



El terme està enclavat en el fons de la Vall de la Vernissa i és ric en paratges naturals de tota mena, com ara fonts, barrancs, coves, etc. Hi destaquem el turó del Tramús i el barranc del riu Vernissa.

dilluns, 23 de juliol de 2018

Beniarrés (El Comtat)



Al seu terme es troba la Cova de l'Or, situada al vessant meridional de la serra del Benicadell, és un jaciment clau per a la investigació i el coneixement del Neolític valencià. Datades en 5600 aC, foren descobertes en 1933, i en les diferents campanyes arqueològiques realitzades s'hi han trobat ceràmiques decorades i cereals carbonitzats que han permès situar l’horitzó inicial de l’agricultura i la ramaderia a la península Ibèrica. També és interessant la visita al pantà que du el seu nom; la cova dels Nous Forats i el barranc de l'Encantat i la microreserva de flora de l'Alt de Senabre.

dijous, 19 de juliol de 2018

L'Alguenya (Les Valls del Vinalopó)



El terme, voltat per la serra del Coto, la de l’Algaiat, la Serreta i la Penya Gorda, ofereix nombroses rutes senderistes. El municipi compta amb dos nuclis de població: L’Alguenya i La Solana.

dimecres, 18 de juliol de 2018

Ribesalbes (La Plana Baixa)



El terme municipal és molt accidentat; la major altura és de 459,9 m i els paratges més rellevants són: el cim de la Roja , el riu Millars, el mirador de Miramar, el pantà de Sitjar, la font de Bruno i una bona xarxa de senders per la serra d'Espadà.

dimarts, 17 de juliol de 2018

La Vall d'Ebo (La Marina Alta)



Interessantíssim el paisatge de tot el municipi, en què trobem els rius Ebo i Girona, el barranc de l'Infern, per a caminants; per als espeleòlegs els Avencs i la cova del Rull, oberta al públic; els tolls, piscines naturals que forma l'Ebo i les fonts del Monjo, d'En Gili, de la Serra, amb llavador del XVIII, que subministra l'aigua potable al poble. També hi ha mostres d' Art Llevantí, Patrimoni de la Humanitat, a la cova de les Torrudanes (1800 aC), el Remolí, restes d'un antic molí i les d'una sènia del XIX.

dilluns, 16 de juliol de 2018

Torralba del Pinar (L'Alt Millars)



El municipi, de parla castellana, es troba enclavat en el Parc Natural de la Serra Espadà i està regat per la rambla de Fonts, tributària del Millars; compta amb força atractius paisatgístics, que podem conèixer recorrent la part que li pertoca del GR36, sender que travessa la serra, i que relacionem tot seguit: Alt del Pinar (1.000 m), Bassa del Pinar (1100 m), Morrones de Gil, on es troba l'antiga mina de mercuri; rambla del Català, fonts de Santa Bàrbara, Montalbanas, Vella, Macasta, la Barraca i alguna més; el Mirador del Romeral i la microreserva del Bosc del Tajar.

dissabte, 14 de juliol de 2018

Xera (Els Serrans)



La superfície municipal és molt esquerpa, amb altures superiors als 1.000 m, regada pels barrancs de Ropé, de la Hoz, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela. Hi ha l' embassament de principis de segle, primer a construir-se en la conca del Túria, anomenat Buseo.

divendres, 13 de juliol de 2018

Almoines (La Safor)



També conegut com L’Almoina, el seu topònim significaria en àrab “jardí” o “casa amb hort”, encara que s'atribueix el topònim al fet que el poble fou propietat de l'Almoina de la Catedral de València en algun moment de la seua història. Una làpida trobada al seu terme dóna fe del pas dels romans, però l’origen del poble és musulmà. Des de la conquesta fins el 1500 fou propietat dels Díxer, els quals, a causa dels deutes, es van veure obligats a vendre-la a la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, d’aqueixa manera Almoines passà a formar part de les possessions de la família Borja.

dijous, 12 de juliol de 2018

La Vila Joiosa (La Marina Baixa)



El terme municipal compta amb 15 km de costa prou aïllada del seu entorn per les altes serres que l'envolten, com ara la d'Aitana, i una xarxa de barrancs i muntanyam baix. El riu Amadòrio travessa el municipi i abasteix l'embassament del mateix nom, construït en 1957. També podem visitar l'Olivera Grossa, arbre de més de 2.500 anys, un dels més antics del País Valencià. És la capital històrica i administrativa de la Marina Baixa.

dimecres, 11 de juliol de 2018

L'Alqueria d'Asnar (El Comtat)



Altrament conegut com El Ràfol Blanc, s'ubica sobre la vora dreta del Serpis, el qual travessa la població de part a part, en plena plana de Muro. Hi ha el bosc de lledoners més extens del País Valencià. El Serpis, vorejat de xops, aporta paratges com ara la font de la Pedra o el Ferrer on, aprofitant els jardins de l'antiga fàbrica de paper, s'ha instal·lat l'àrea recreativa del Tàlveg de Sant Raimon.


Alqueria musulmana, en el segle XVI pertanyia a la família Ferris, per la qual cosa apareix documentat com Alqueria de Ferris. A l'hora de l'expulsió dels moriscs hi havia 14 famílies d'ells, amb uns 63 habitants; la despoblació va fer que fins el 1626 no obtingués carta pobla atorgada per Josep Aznar, el qual va vendre el senyoriu, l'any 1686, al comte de Cocentaina, Francesc de Benavides Roiç de Corella, qui el 1697 signa amb els veïns del poble, que ara duia l'afegit de Benavides, una concòrdia que modificava la carta pobla.


La seua història econòmica ha estat lligada, durant els darrers cent anys, a l'empresa Papeleras Reunidas, fabricant del paper de fumar Bambú, que va portar un augment poblacional. Després de molts anys tancada i abandonada els treballadors han recuperat l'edifici i part de la maquinària i hi fabriquen paper reciclat i paper fet a mà de manera artesanal, demés de obrir-la al públic per a mostrar el procés productiu.


L'únic monument ressenyable és l'església de sant Miquel que té un curiós campanar de rajoletes de clara influència gaudiniana.

El dia del Corpus s'hi fan als carrers catifes de colors amb serrill, papers i flors, que donen gran colorit al poble. Per sant Miquel s'hi celebren Moros i Cristians amb Correfocs.


De la gastronomia la mel, l'olla i entre els embotits la poltrota, una espècie de botifarra negra.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.


dimarts, 10 de juliol de 2018

Beniardà (La Marina Baixa)



El seu terme, enclavat entre l'embassament del mateix nom i les serres de Xortà i Serrella, manté el tipisme propi dels municipis muntanyencs. Hi ha paratges com ara la font de la Mesquita o la font Vella, i d'altres ideals per a la pràctica del senderisme.

dilluns, 9 de juliol de 2018

La Llosa del Bisbe (Els Serrans)



En un terme considerat com la porta d'accés a la comarca dels Serrans trobem paratges dignes de visita pels excursionistes, com a mostra citarem les fonts de la Canaleta, Santa Maria, Fuente Pedro i Fuente Antón, el pou del Fraile (134 metres de fondària), la cova de la Mora o la muntanya del Calvari, amb l'ermita de la Verge dels Dolors, del segle XIX.

diumenge, 8 de juliol de 2018

Domenyo (Els Serrans)




El terme municipal té un gran valor paisatgístic i arqueològic.




A la cova del Colmenar i a la muntanya del Tormagal s'han trobat abundants restes de ceràmica i sílex que parlen d'algun tipus de població ibera i del Bronze. També al Tormagal ha ha deixalles dels romans: monedes, inscripcions en diferents objectes i una mena de vil·la rústica.

dissabte, 7 de juliol de 2018

Torre Baixa (El Racó d'Ademús)



El seu diminut terme veu, en el paratge conegut com Las Ajuntas, la confluència del Túria i el seu afluent l'Ebrón. El terreny es pràcticament pla malgrat trobar-se voltat de muntanyes de gran altitud, i els paratges pintorescs, degut a l'escassa superfície municipal, no hi abunden; si de cas podríem citar la pineda del Montecillo i les vegues del Rento, vora la marge dreta del Túria i el Otro Lado, vora la marge esquerra. El que si abunden són les fonts com ara la de los Pobres, la de la Estrella i algunes més ja dintre del casc urbà.

divendres, 6 de juliol de 2018

Beniarbeig (La Marina Alta)


Beniarbeig es troba en la vall de la Rectoria al peu de la Serra de Segària --que ofereix excursions i bones vistes sobre la comarca-- i està creuat pel riu Girona, que divideix el poble en dos. El pont que el creua és d'inicis del XX. Hi ha l'avenc del Tavernero i la Cova de Bolumini.

dijous, 5 de juliol de 2018

Cerdà (La Costera)



Les dades existents sobre la història d'aquest xicotet municipi són escasses i es redueixen a una possible necròpolis romana les deixalles de la qual es trobaren al Torrent de Fenollet. Aquesta vila, a l'igual que d'altres pertanyents a la mateixa comarca, va prendre part en la guerra de les Germanies. Fou lloc de moriscs i va sofrir, per això, les conseqüències de l'expulsió dels mateixos, l'any 1609. Va pertànyer a la família Cerdà, de la qual pren el seu nom. La població es duplicà en la primera meitat del segle XIX però a partir d'aquella data la tendència ha estat sempre a la baixa.

dimecres, 4 de juliol de 2018

Relleu (La Marina Baixa)



Els quasi 77 km2 de superfície municipal se situen en una vall voltada per les serres del Cabeçó (1.207 m, de la Grana 1.112 m i la de l'Aguilar, 889 m. Les excursions més recomanables són les que tenen com a meta les serres que, seguint el riu Amadòrio, menen cap al pantà, de què parlarem més extensament, la Patà de Sant Jaume i els Tolls, on es pot prendre el bany.

dimarts, 3 de juliol de 2018

Casinos (El Camp de Túria)



El terme, molt xicotet, està solcat per diverses rambles:  de la Castellana, d'Artaj i del Roig, i els barrancs del Roig i de la Lobera.

L'actual terme va estar poblat en temps pre-romans: és important el poblat ibèric de la Torre Seca; restes, també ibers, al turó del Corral de Pomer, al cim alta del Castellar i al Pla.

dilluns, 2 de juliol de 2018

Benferri (El Baix Segura)



Voltat per les serres d'Oriola, Abanilla i Callosa i regat per la rambla d'Abanilla, el municipi es troba al bell mig de l'horta d'Oriola i compta amb paratges com ara el Cabezo de Torres, des d'on es divisa tota l'horta. El terreny és ideal per a la passejada a peu o amb bicicleta entre tarongers i restes de la tradicional arquitectura d'horta, barraques, sènies, sèquies, etc.

diumenge, 1 de juliol de 2018

Torres Torres (El Camp de Morvedre)



El Palància solca el terme, que s'inserta en la serra Calderona, la superfície es va empinant quan més a l'oest; hi trobem entre molts altres el Cantera (276 metres), el Nevera (725 metres), el Benalta, la Cova de les Rates, la Muntanyeta de la Font de Ton Ferrer o la Pedra Campana. També hi abunden els corrents fluvials, així, a banda del ja esmentat Palància, podríem citar-ne uns quants: l'Aljub dels Botiguers, la Clotxa del Tio Diuardo (o de Baix), la Fonteta de Garcia o la Portella de Piu.