dissabte, 7 de juliol de 2018

Torre Baixa (El Racó d'Ademús)



El seu diminut terme veu, en el paratge conegut com Las Ajuntas, la confluència del Túria i el seu afluent l'Ebrón. El terreny es pràcticament pla malgrat trobar-se voltat de muntanyes de gran altitud, i els paratges pintorescs, degut a l'escassa superfície municipal, no hi abunden; si de cas podríem citar la pineda del Montecillo i les vegues del Rento, vora la marge dreta del Túria i el Otro Lado, vora la marge esquerra. El que si abunden són les fonts com ara la de los Pobres, la de la Estrella i algunes més ja dintre del casc urbà.



L'únic vestigi conegut de la seua ocupació per l'home és un got de boca quadrada datat en el Neolític o en l'època més antiga de l'Eneolític; la seua importància radica en què aquest tipus de peces són molt escasses a la península en la Prehistòria. En l'època medieval era coneguda com Torre d'Orxeta i pertanyia al baró d'Andilla; però a les primeries del segle XVI canvià de nom i apareix com Aldea de Castellfabib, població a què pertanyia sota senyoriu de Dídac Ruiz de Castilblanque. Després de l'expulsió morisca abastà la independència, amb terme municipal propi; malgrat tot continuà pertanyent als Castilblanque fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX.


En 1841 s'annexionà Torre Alta, poble, conegut aleshores com Torre Somera, que va ser propietat dels Garcés de Marcilla des del segle XIII fins al XVIII, quan per núpcies, va passar a formar part de la Baronia d'Andilla, i que amb l'ordre de la reina Maria Cristina (1806-1878) de desaparició dels municipis amb menys de 30 habitants. El 23 de gener de 1856 la desamortització de Mendizábal (1790-1853) obligà a Joana Casaus de Castilblanque, propietària del lloc fins aleshores, a dissoldre el seu patrimoni i repartir-lo entre els seus llogadors i colons. Les mines de sofre de Llibres, a Torre Alta, propiciaren un increment econòmic a principis del XX. Durant la Guerra Civil s'hi van instal·lar un hospital de Sang, l'Estat Major de XIX Cos d'Exèrcit republicà i l'Alt Comissariat de Guerra, raó per la qual la població va ser bombardejada en diverses ocasions. El bombardeig que majors conseqüències va tenir sobre la població va ser el del 26 de novembre de 1938, que va acabar amb la vida de moltes persones, entre els quals es trobaven una desena de veïns, alguns refugiats i un nombre indeterminat de soldats. Els ferits lleus van ser també nombrosos. Així mateix, va fer caure totalment uns vint edificis i va danyar greument altres, entre els quals es trobava l'Església de Parroquial de Santa Marina, que va haver de ser demolida després de la contesa. El 1995, el barri de "Els Pajares", que pertanyia a Castielfabib, va passar a ser part del nucli urbà de Torre Baixa.


Com la resta del Racó viu de l'agricultura, tot i que aquesta es troba en franc retrocés. S’hi conreen pomes, peres i ametles. La ramaderia també hi es escassa. La indústria es concreta en una empresa familiar de mobles, un taller d'automòbils i alguns establiments d'hostaleria. S'hi pràctica la pesca de la truita i el carranc.


En l'apartat arquitectònic hi ha la casa de los Picos, antiga casa dels senyors; es troba molt modificada i en bon estat de conservació per estar habitada i incorporada als edificis confrontants. Altres edificis d'interès són:
  • Casa senyorial de Torre Alta. Es tracta de la casa pariral del baró d'Andilla. Molt modificada, però en bon estat de conservació
  • Església de Santa Marina de Jerusalem. Aixecada en Torre Alta en 1954 per a substituir el primitiu temple de 1686, molt danyat durant la contesa de 1936-1939.
  • Ermita de Sant Josep.
  • Ermita de Sant Roc.
  • Església de Santa Anna. Segles XVI-XVII. A Torre Alta
  • Molins del Mayorazgo, o de Baix, i de Sant Josep o de Dalt.
  • Torrassa dels Garcés de Marcilla, a Torre Alta.
  • Diversos casalicis, com el de sant Antoni de Pàdua o el de la Verge del Pilar.
  • Panells ceràmics de temàtica religiosa, distribuïts per algunes façanes.
  • Un grapat de cases pairals que conformen una bona mostra de l’arquitectura popular aragonesa, predominant en la zona.
  • Les Plaques i La Tacita del Racó, escultures situades a Torre Alta.
  • Posada de José Gómez, edifici de propietat municipal rebatejat com Posada de l'Art.
  • Cementiri Municipal. 1920. Conté una estela funerària en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil.
  • Jaciment de Los Villares. Possible poblat iber però sense demostrar al no haver estat excavat.

Gatxes, empedrat, olla de poble, miques, embotits, tomaques, bolets i les famoses pomes esperiegues del Racó constitueixen la base dels menjars típics de Torre Baixa.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari