dijous, 26 de juliol de 2018

Xeraco (La Safor)



El municipi no té, com podria paréixer, com únic atractiu les platges sinó que presenta una zona muntanyenca de gran interès amb paratges com ara La Barcella, el Puntal de les Foies, l'Alt de l'Escudella, la Font de l'Ull, la Font del Xopet, els Plans, el Tossal Redó, el Pla de les Coves o el Racó Ferragud. El riu de Xeraco, o més popularment Vaca, rega el terme oferint també paratges molt agradables, sobretot a la seua desembocadura. Tot plegat, riu i muntanya deparen una bona xarxa de rutes senderistes i cicloturistes.


A la cova del Vell hi ha un jaciment del Paleolític Inferior i se suposa que a la muntanya de la Barcella hi hagué un poblat en l'Edat del Bronze. En 1097 es va construir un castell on es refugiaren els habitants del lloc fugint de les guerres entre Yusuf i les hostes de Pere I (1070-1104) i el Cid (ca 1043-1099). En el moment de la conquesta cristiana Xeraco era una alqueria musulmana que havia crescut en torn a una mesquita que depenia del castell de Bairén i era propietat del moro Avecendrell. En 1248 Jaume I (1208-1276) va donar-la a Arnau Bosquet i a 30 companys d'armes més, com ho testimonia el Llibre de Repartiment. Va pertànyer al monestir de la Valldigna en temps de Jaume II, el Just (1267-1327) però retorna a senyoriu de Gandia en la persona del marquès de Villena. En 1425 recau de bell nou en la Corona.

El 1478, Joan II (1398-1479) va donar-la a Bernat Almunia, la qual família va vendre-la el 1550 als ducs de Gandia. En les Germanies el virrei, comte de Milito, hagué de fugir de la ciutat empaitat per Vicent Peris, l’Encobert (1478-1522), capitost dels agermanats, que va acampar-hi. Va dependre eclesiàsticament de Gandia fins el 1535, en què es va erigir com a rectoria de moriscos. El 1574 es va convertir en annex de Xeresa, de la que després s'independitzà, quan comptava amb 30 cases. En 1606 Joan de Ribera (1532-1611) va ordenar l'enderroc de la mesquita, la qual havia estat convertida en ermita per l'abat de Valldigna, per bastir-hi un temple cristià. Durant la Guerra Civil es va destruir l'arxiu municipal per la qual cosa no hi ha dades documentals des de 1850 fins 1940. El desenvolupament tecnocràtic dels seixanta va acabar amb un període de misèria que obligà molts fills del poble a l'emigració; així des d'aleshores es desenvolupa la indústria de transformació dels cítrics i, sobre tot, el turisme, que fa que Xeraco arribe al nostres dies com municipi platger, que en estiu passa de cinc mil i escaig d'habitants a més de vint mil.


Malgrat el potent auge del turisme, que fa que el sector serveis siga un dels motors econòmics, l'agricultura ha estat i és la principal activitat econòmica amb el taronger com a gairebé monocultiu. D'indústria hi ha la de la construcció que dóna lloc a fusteria tant de fusta com metàl·lica, i la transformació i comercialització dels productes agrícoles.


Patrimoni:
  • Torre Guaita. Del segle XVI. Les restes actuals es conserven en un acceptable estat.
  • Església de l'Encarnació de la Verge. Segle XVIII. Neoclàssica. Com a curiositat direm que compta amb dos campanars.
  • Ermita del Santíssim Crist de l'Agonia. Segle XIX
  • Caserna de Carabiners. Arquitectura militar del segle passat.
  • La Cisterna. Inaugurada en 1888. Actualment habilitada com a Museu.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada