La Pobla de Benifassà i Castell de Cabres, són els únics pobles de la Tinença que mantenen municipi propi.
 |
| Viquipedia. Treball propi de Xufanc |
Hi abunden els pinars i els paratges pintorescs com ara, el Boveral, el
riu Escalona, el camí de sant Cristòfol, les antigues mines, la font del Raix i
els mollons dedicats a diferents sants des dels quals es pot gaudir de
magnífiques panoràmiques.
Vol la llegenda que el nom de Castell de
Cabres provinga d’una batalla que els castellencs guanyaren omplint el castell
amb moltes cabres i nugant una teia a cada una de les banyes de les cabres
aconseguint d’eixa manera intimidar l’enemic que es pensà que el castell estava
ple de gom a gom i aixecà el setge. De fundació, musulmana es trobava en el
districte de Morella quan fou conquistada, en 1195, per Alfons II (1157-1196), qui la cedí al bisbat de Tortosa, però va quedar
abandonada fins a la reconquista definitiva de Jaume I (1208-1276), en 1233, el
qual la va repoblar amb cristians i va augmentar el caseriu. En 1237 foren
fundats al seu terme els llocs de Mola Escaboça i Vilanova, que aviat
romangueren despoblats. En 1238 passà a formar part del domini del monestir de
Benifassà a qui pagava dos terços del delme de collites i guanys. Fou poblada,
el 6 de gener de 1239, per Balasc
d'Alagó. En 1423, a conseqüència de la guerra de Catalunya, restà
despoblat durant un temps. Al llarg dels segles XVIII i XIX, Castell de Cabres
va patir els escarnis de les guerres carlines, especialment durant la primera
guerra, també coneguda per la ‘Guerra de Cabrera', mític general carlí.
L’economia castellenca és agrícola (secà), ramadera (porc, be i cabra) i
apícola. Fins el 1957 s’explotaren mines de carbó ––que es distribuïa pels
pobles de la zona–– a la masia de Godes i al mas del riu.
Del seu patrimoni:
- Església de sant Llorenç. Del 1769, compta amb algunes pintures interessants però el seu estat de conservació és penós i necessita urgent intervenció.
- Ermita de sant Cristòfol. Interessant exemplar d’ermita de Reconquesta, reconstruïda en 1565, de què queden alguns elements interessants com ara l’arc romànic de 1400, però que es troba en un estat de conservació lamentable.
- Castell. Senzill castell roquer pràcticament desaparegut.
- Dues fonts amb arcada romànica.
La gastronomia es basa en els productes de la seua ramaderia: embotits,
carns fregides o en adob, formatges de cabra i ovella, collà i pastissets.
Avís: En aquest article hi ha imatges que han
estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la
seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada