dimecres, 7 de gener de 2015

Xalans (La Vall d'Aiora-Cofrents)


El terme es troba encaixat entre dos rius, el Xúquer i el Cantaban i depara paratges de gran bellesa de què destaquen la Cova de Don Juan, una de les més importants del País Valencià, on trobem sales amb estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Altres paratges són els canons del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és esquerp i compta amb altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m).


Al barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses on podem observar pintures rupestres que marquen l'antiguitat del lloc en, com a mínim, cinc segles aC. Els romans traslladaren el poble de la muntanya a la vora del riu; però els moros, en el segle XI, com que Xalans era frontera entre regnes de taifes, hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. Jaume I (1208-1276) va conquerir-la i va donar-la al rei de Castella, pels acords del tractat d'Almizra. El seu primer senyor fou l’Infant Manel, però el 1281, per pacte entre Pere el Gran (1240-1285) i Alfons de Castella (1221-1284) retornà al regne de València. Ostentaren el senyoriu Bernat de Sarrià (1266-1305), el comte de Ribagorza, la reina Elionor i son fill l’Infant Ferran. El 1389 va comprar-la el duc de Gandia, Alfons el Vell (1332-1412), i a la mort de son fill, el 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscos, depengué de Xarafull fins el 1535 i de Cofrents fins el 1564. Amb l'expulsió morisca —150 focs el 1609— els cristians s’ensenyoriren del poble i convertiren la vella mesquita en l'actual església. Durant les guerres carlines es van lliurar algunes batalles en el seu terme municipal com la que, en 1836, obligà el poble a rebutjar els atacs del caporal revoltat Quílez. Les avingudes del Xúquer de 1740 i de 1864 destruïren horts i molins i arrossegaren, en ambdues ocasions, el pont sobre el riu.



L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. Bresquillers, cereals i olivera són els conreus més estesos. També hi abunda la caça: perdiu, conill i senglar, i la pesca: anguiles, barbs i llises.



El casc urbà mostra la seua antiguitat en els seus rosts carrers i en monuments com ara el castell que fou aixecat en el segle XI i que encara conserva alguns elements, malgrat que l'estat actual es podria qualificar de ruïna. Altres monuments són:
  • Església de Sant Miquel. Aixecada en 1736 sobre la mesquita, com ja s'ha indicat amunt.
  • Ermita de Sant Miquel. De 1880.
  • L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
  • Font de Los Cuatro Chorros, de 1913. 


Per a menjar cuina tìpicament castellana: morteruelo, torta mal hecha, ajitonto, patatas al monton, gaspatxos, etc.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada