dijous, 30 de novembre de 2017

Castell de Castells (La Marina Alta)


El terme s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara La Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet, i gaudeix de força paratges de singular bellesa: l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos –declarat Paratge Natural Municipal el 14 de gener de 2005--, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i, sobre tot, el Pla de Petracos en són bona mostra.

dimarts, 28 de novembre de 2017

Benafigos (L'Alcalatén)

Situat entre el riu Montlleó i la rambla de Benafigos, assentat a més de 900 metres d'altitud sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhòspit però que li dóna gran bellesa, Benafigos és un poble de carrers retorts i estrets plens de restes del castell que li dóna origen. Poble de muntanya, compta amb fonts – la de Dalt, la de Darrer, la de Baix o la d'Albis, on hi ha uns safarejos reformats en 2008; totes amb magnífica qualitat d'aigua – i cims –- Coll del Vidre (1.083 m), la Penyaroja (1.063 m) Morral Blanc (1.021 m). La superfície no cultivada està coberta en la major part per pinar, carrascar i matolls.

dilluns, 27 de novembre de 2017

La Pobla Tornesa (La Plana Alta)


El seu terme, enclavat en una xicoteta vall voltada per les serres del Desert i de Borriol, està travessat pel Meridià de Greenwich. D'entre els paratges més coneguts destaquen el Pinar de la Planeta, on abunden els bolets; la Cova dels Malandrins, el Pou de la Figuera, el coll de la Mola, la font de la Rabosseta, el Cingle, i el Bassot. Per als caminants hi ha el sender que uneix el Desert de Les Palmes amb La Pobla Tornesa.


S'hi han trobat importants deixalles del Paleolític (la Cova Negra) i posteriors. Es creu que el seu origen arranca d'una venda o posada de la calçada romana que la creuava, com ho demostren els tres mil·liaris que es conserven en l'anomenada Senda dels Romans (possiblement la Via Augusta). En època musulmana era una alqueria del castell de Montornés; després la conquesta fou cedit a Pérez Sanz, i més tard passà a formar part de les propietats de Ximén Pérez d'Arenós, qui posseïa el senyoriu del castell de Borriol. Fou el centre de la nomenada baronia de la Pobla Tornesa, que el 1515 fou comprada per Nicolau Casalduc, la qual família encara posseeix gran part del terme. Durant la guerra de Successió, el 25 de maig de 1708, el general borbó D'Asfeldt (1665-1743) ocupà el poble i furtà tota la collita la qual cosa provocà la fugida dels poblatins, durant uns dies, cap a Vilafamés.


Els mil·liaris ja citats, i l'església de Sant Miquel, de 1734 i l'ermita de Sant Joan de la Vila, de 2005, són els trets més característics del patrimoni local.


Els menjars més estimats: carn a la brasa, olla amb verdures i els dolços, de què destaquem les "descòrregues" (coques d‘ametla i nous). Menció a banda mereixen els bolets dels quals s'hi celebra una mostra que atrau gran quantitat de boletaires.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

diumenge, 26 de novembre de 2017

Alcàsser (L'Horta)

Alcàsser es troba en un terreny pla envoltat dels barrancs de Picassent i del Realó. Rodejat d’horta, el seu terme invita al passeig i a gaudir d'un paisatge impressionant.

divendres, 24 de novembre de 2017

Sot de Ferrer (L'Alt Palància)


El terme compta amb paratges com les fonts de la Palmera i del Pazuelo, l’antic molí o les riberes del Palància.

La primera notícia del poble (de parla castellana) es remunta a 1236, quan hi havia a l’actual terme 3 alqueries musulmanes Lloc de Zamel, Alt dels Moros i Alt de la Font, tot i que hi ha un jaciment iber al Turó de Rotxinas. En 1245, després de l’ocupació cristiana, apareix com a pertanyent a Hurtado de Lihori, qui li donà el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu. Per concessió papal, l'església recaptava el quart delme, però amb l'obligació de tenir a l'església d'ornaments, cera, oli, etc., per nova concessió papal.

dimecres, 22 de novembre de 2017

Montitxelvo (La Vall d'Albaida)


Ubicat a les faldes de la serra de Mariola i del Benicadell, al llarg de la seua superfície podem visitar el barranc del Xetà, les Penyes Altes, la font de Ferri, amb propietats medicinals i la font, el molí i l'àrea d'esbarjo de Micairent. Cal destacar la seua important arquitectura hidràulica, formada per aqüeductes medievals i mines d'aigua, i els seus riu-raus on antany s'elaborava la pansa.

dimarts, 21 de novembre de 2017

Gaibiel (L'Alt Palància)


El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic. Hi podem trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari i alguna més, i pous com el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l' Aceitenegro (709 m) i l' Ajedrea (649 m).



El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas, on visqueren humans durant el Paleolític i el Bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d’agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l’alqueria i castell àrabs de Gaibiel a Pere Garcés de Roda. La pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 en què el rei Jaume II (1267-1327), posà sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia; un incident de 1379 en què els moros faltaren a ses obligacions fou aprofitat pel senyor per endurir les condicions de vassallatge. En 1583, per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza i Carrillo, comtesa de Priego, passà als dominis d’aquesta casa. El 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel va concedir carta pobla per a 14 veïns immigrats d’Aragó i Catalunya. El 1792 s'hi inauguraren les obres de l’església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo. El 1818 després de diversos plets amb els Priego tornà a la Corona.



L'economia és essencialment agrícola i la parla, la pròpia de la comarca, el castellà.


El més característic del seu patrimoni és la Plaça Major que amb la seua font de tres canonades i el mirador sobre el terme municipal constitueix el cor del poble, a més podem trobar-hi:
  • Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
  • Castell de Gaibiel. D'origen almohade, amb ampliacions en els segles XIV, XVI i XIX. Després de la Guerres Carlistes quedar en estat d'abandó. Durant la Guerra Civil es van excavar trinxeres al seu interior, que encara poden apreciar-se. A principis del segle XXI ha estat reconstruït, després de realitzar-hi diverses intervencions arqueològiques.
  • Torre del Dit. Torre guaita d’origen musulmà que va pertànyer al castell. Rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.
  • Església de sant Pere Apòstol. Barroca, del segle XVIII
  • Ermita de sant Blai.
  • Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.
  • Arc de la Penya. Segles XVI-XIX. Forma part d'un antic corral ramader del que a poca pena queden restes visibles.
  • Llavaner. Segles XVI-XIX.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Onda (La Plana Baixa)


Compta amb un dels termes més grans de les comarques septentrionals valencianes, travessat pel riu Millars i on, a banda dels que propicia el Millars, podem trobar paratges com ara el riu Sonella, el Monti, altura més important de la serra Espadà (500 m) amb pi negre, alzines i oliveres centenàries; el pantà de Sitjar, ideal per a la contemplació d'aus o la passejada a peu o amb cavall, o l'Assut. L’embassament de Benitanfús o la font del Canyar. Actualment la població es distribueix entre el poble i els nuclis de Baixador de Betxí, Artesa, Bovalar, Convent del Carme, Pla de la Marquesa, Miralcamp, Mont Blanc, Pantà del Sitjar, Rajolar de Matilda, Rambla, Riu Sonella, El Salvador, El Tis, El Tossalet, Baronia, Beniparrell, Pedrissetes, La Pica, Ratils, Sala, Sant Xils, Sant Francesc, Sitjar de Baix i Trencaes. També han segut alqueries del terme Tales, Berita, Espartera, Graillera, Sonella i Trutxelles.

divendres, 17 de novembre de 2017

Bolulla (La Marina Baixa)

El seu terme està enclavat en la vall de Tàrbena, al peu de la Penya de l’Or i en ell podem trobar les coves de la Pataeta i de la Reinosa i, en la Penya del Castellet, les restes del despoblat, la font dels Dolls, l'estret d'Algar la Glapissa i les restes del castell de Garx.

dijous, 16 de novembre de 2017

Alcalalí (La Marina Alta)


Alcalalí, o Al-Canalí, és una població situada en la Vall de Pop. Dins del terme municipal travessat pel riu Xaló o Gorgos, tenim l'entitat local menor de la Llosa de Camatxo, la xicoteta Serra Seguili i el Coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa; tot plegat el seu conjunt conforma un paisatge natural d'extraordinària bellesa.. Hi ha diverses rutes senderistes i ciclistes que permeten, per exemple, conèixer el municipi en flor, quan en febrer floreix l'ametler, símbol del poble, o la que puja des del poble al Coll de Rates, entre altres.


dimarts, 14 de novembre de 2017

Montesa (La Costera)


El municipi compta, com a paratge més destacat amb La Mola, des d'on es divisa tota la vall de Montesa, al seu costat La Pedra Senyora, roca de forma allargada exempta de la muntanya; el dipòsit d’aigües de la Fonteta, els barranc de Fos i el de la Font Santa, i el Calvari completen el panorama dels indrets més cridaners. Hi ha el CEM amb zona esportiva on practicar l’escalada i el senderisme.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Fuenterrobles (La Plana d'Utiel-Requena)

El terme municipal és pla, amb alguns pujols d'escassa consideració. Hi ha una gruta anomenada Cova de Pedra o del Cid, situada al paratge anomenat Cavorrobles, sobre la que existeixen llegendes relatives a aquell personatge.

dissabte, 11 de novembre de 2017

Bolbait (La Canal de Navarrés)


Per ser un lloc fronterer la parla és un dialecte de transició que s'inclina vers l’àmbit del castellà. El seu terme municipal és travessat pel riu Sellent el qual depara llocs d’esbargiment com el del pont vell, el del Puente Piedra, amb llac apte per al bany; el Gorg Cadena, amb cova d’interès arqueològic. També s’hi poden realitzar marxes a peu o amb bicicleta al paratge de l'Ermita de santa Bàrbara, al Corral de Bru, la canyada Alcaire, els senders de Pino Perico i de la canyada de Chichi Juan amb interessant flora endògena i abundància de fonts. Els muntanyencs poden gaudir del seu esport en les Lomas Fanecas.

dijous, 9 de novembre de 2017

Fortaleny (La Ribera Baixa)

El topònim de Fortaleny (La Ribera Baixa) vindria de l’àrab bart alayn, que degenerat per l'ús derivaria en fartalàyn, que significa dos pardals o, també, la font. Antiga alqueria musulmana el poble va ser fundat el 26 de gener de 1239, dia en què Jaume I (1208-1276) va fer entrega a Guillem de Rocafull de diverses jovades de terra perquè foren explotades pels Germans Hospitalaris de Sant Antoni Abat. Formava part , juntament amb Polinyà, Riola i Corbera del senyoriu de la Vila i Honor de Corbera. El 1324 el feu de Fortaleny fou comprat per Raimon Costa per un valor de 16.000 lliures; nogensmenys, Pere II (1177-1213) va reincorporar-lo, poc després, a la Corona. El 1836 va separar-se de Corbera i es va constituir com a municipi amb ajuntament propi.

dimecres, 8 de novembre de 2017

Formentera del Segura (El Baix Segura)

El xicotet terme se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura. Les obres de canalització realitzades després de les riuades de 1989 en el riu han deixat lliures els antics meandres, convertits ara en Sotos, els quals, junt al paratge natural del Molí són els llocs d'oci i esbarjo preferits pels formenterers. A Formentera es parla castellà i els seus habitants se reparteixen entre els nuclis de població de Formentera, Els Palaus i la urbanització Finques de la Vega.

dilluns, 6 de novembre de 2017

Sinarques (La Plana d'Utiel-Requena)


Municipi fronterer amb la comarca dels Serrans i amb Conca, presenta una plana regada per la rambla de la Torre, una altitud màxima de 1.305 metros en El Picacho; els paratges més sovintejats són: el Charco Negro, La Toba, el Cerro Carpio, Palomarejas, la Peña de las Grajas i el Cerro San Cristóbal. A banda del senderisme i el cicloturisme, que es poden practicar en un bon grapat de rutes perfectament adequades a l'efecte, també s'hi poden donar llargues passejades collint bolets i herbes aromàtiques que hi abunden.

diumenge, 5 de novembre de 2017

Guardamar de la Safor (La Safor)

La seua funció primitiva era la de vigilar la costa; això explica la toponímia del lloc. També és coneguda com l’Alquerieta i fins el 2001, en què va adoptar l’actual, ha segut coneguda amb diferents noms, sempre vinculats als distints senyorius: Verdaguer, Alqueria de don Enrique, Alqueria dels Tamarit i Alquerieta de Guardamar. El terme compta amb 481 metres de bona platja.

divendres, 3 de novembre de 2017

Montanejos (L'Alt Millars)

Els habitants d’aquest pintoresc poble parlen castellà i viuen repartits als nuclis de població de Montanejos i L’Alqueria.


El seu terme compta amb altures com El Frontón (966m), Rosadas (952m), Campero (915m) i Copa (848); paga la pena visitar paratges com La Canaleta, el Chorrador, La Sabina, La Bojera, la cova Negra (de gran interès geològic), la de la Maimona, la de la Gotera; l’estret de Chillapájaros, lloc on es practica l’escalada sobre roca; l'embassament d’Arenós o el barranc de la Maimona, de gran anomenada entre els escaladors que hi acudeixen a doll els caps de setmana; menció especial s’ha de fer de les fonts, més de 55 al terme municipal, de què destaca la dels Baños, d'aigües mineromedicinals, al costat de la qual hi ha restes dels àrabs; també la Petxina, la Zorrica o Pataco.

dijous, 2 de novembre de 2017

Toga (L'Alt Millars)

La major part del terme municipal es troba plantat de pins i alzines. El Millars s'encarrega de drenar el terreny, molt castigat pels continus incendis de les dues darreres dècades del passat segle. El riu depara també bonics paratges com ara una piscina natural i l'assut per on passa encaixonat entre espectaculars parets de pedra; altres indrets a visitar són la Cova dels Diners i les fonts del Vassall, del Tablar i Fuente Caliente, la més coneguda per comptar amb aigües mineromedicinals de reconeguda eficàcia ja que, fins i tot, han obtingut diversos premis.

dimecres, 1 de novembre de 2017

Monòver (Les Valls del Vinalopó)

El seu extens terme, escampat per les serres del Reclot, Les Llometes, La Pedrera, La Solana, la Safra i L'Ombria compta amb algunes altures que superen els mil metres i propicia la pràctica del senderisme, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades a cavall. Un dels paratges més apreciats és el Paratge Natural Municipal Muntanya Vedat, que va ser declarat l'any 2007 com a tal.  La població es distribueix en diferents nuclis com ara Monòver, Canyades de Don Giro, Cases del Senyor, Xinorlet , Fondo i La Romaneta.