dimecres, 28 de febrer de 2018

Vilallonga de la Safor (La Safor)


Al seu terme, situat en una ampla vall regada pel Serpis, hi ha el pic Safor de 1.101 m. d'alçària i diverses rutes ecoturístiques com ara la del Racó del Duc, la de la Safor i la de la Llacuna.

dimarts, 27 de febrer de 2018

Planes (El Comtat)



També Planes de la Baronia, el municipi inclou els llogarets de Benialfaqui, Catamarruc i Margalida, que juntament amb Planes componien la Baronia de Planes. Assentada en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca, el terme està regat pels barrancs del Sofre i de l'Encantà, tributaris del Serpis, els quals deparen els paratges més interessants del terme.

dilluns, 26 de febrer de 2018

Almoradí (El Baix Segura)



Situada al centre geomètric del Baix Segura compta amb paratges com ara les serres de Callosa i Oriola, esquerpes i ideals per a la pràctica del senderisme; el pantà del Hondo, i el Hoyo del Serrano, xicotet enclavament de bosc mediterrani verge.

diumenge, 25 de febrer de 2018

Massamagrell (L'Horta)



El terme es dedica en gairebé la seua totalitat a l'agricultura. El 12 de juny de 2004, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència anterior que prohibia la urbanització dels 300 metres de platja, per considerar que els ecosistemes existents s'han de preservar.

divendres, 23 de febrer de 2018

Alfafara (El Comtat)



El municipi està situat a la valleta d’Agres, en plena serra de Mariola. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, a l’igual que la resta de la comarca és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable: els Fontanarets, la necròpoli de la Masia del Pou, la Font de Carbonell, les Coves dels Finestres (excavades en una penya de paret vertical), el Molí Rupestre del Pantanet (de l’època medieval), la Font del Tarragó, la Cova de la Font, la Font del Sagristà, la Cava del Portín, la Cava de Don Miquel (antic pou de recollida de neu), la Font de l'Assut, la Cova del Bolumini o el Cabeço de Serrelles (llocs on s’han trobat vestigis prehistòrics).

dijous, 22 de febrer de 2018

Barxeta (La Costera)



La vall de Barxeta està constituïda per un fons rodejat de monticles i llomes, que s'obren des de l'oest a l'horta de Xàtiva. La delimiten, pel nord, la "serreta" de Manuel (la Barcella, 300m; la Penya Vermella, 344 m); per l'est, el massís muntanyenc de Mondúver i el Pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongació de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m). Drena i recorre la vall, de llevant a ponent, el riu de Barxeta. El Paratge Natural Municipal 'Riu de Barxeta', que va ser declarat l'any 2008, alberga valors natural, paisatgístics i de patrimoni cultural; hi destaca l'existència de gran quantitat d'espècies de fauna en el riu, la qual cosa converteix a l'espai en l'escenari adequat per a infinitat d'activitats. També hi ha les rutes de la Salut que uneixen El Genovés amb Llocnou i Barxeta.

dimecres, 21 de febrer de 2018

Tormos (La Marina Alta)



Tormos és el més menut dels pobles que conformen la subcomarca de La Rectoria. El seu terme, és ric en senders i paratges com els Poets, la serra de Recingles, la del Migdia, la Cova Xerot, el Barranc de la Palla, el Mont Cabal la Pedrera, l'Ocinyo o el Mont del Poeta.

dimarts, 20 de febrer de 2018

Tales (La Plana Baixa)



Els rius Sonella i Veo delimiten el terme municipal que s'estén pels estreps de la serra d'Espadà, de fet el Montí (612 metres) es considera l'inici d'aquesta. La major altura, però, és l'Espí (665 metres). El reg del terme corre a càrrec dels barrancs de l'Assut, d'Aín, del Pardalet, del Pantà, de la Pedrara, i de Sidoro. El municipi és ric en fonts: Xiclà, Pitxera, Bou, Rata o Pardalet. Hi ha, també, una bona xarxa de senders que recorren el municipi i permeten l'accés a indrets com l Campament, el brollador de Montí, la Font de la Perera, el pantà i els Orgues de Benitandús o el Racó de Sant Francesc.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Museros (L'Horta)



En diversos llocs del seu terme s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana en diversos jaciments. L'origen de l'actual poble, però, és una alqueria musulmana proveïda d'un castell, actualment desaparegut, que fou donada pel rei Jaume I (1208-1276) a l'orde de Sant Jaume, que li va donar carta pobla en 1279 a fur de València. D'aquesta passà a la de Calatrava que, en 1359, va tornar a concedir carta pobla. el segle XVI depenia de la Corona. En 1415 obtingué parròquia pròpia i aixecà la primera església.

diumenge, 18 de febrer de 2018

La Romana (Les Valls del Vinalopó)



Hi ha dues versions sobre l'etimologia del topònim, una parla del mot àrab Al rumanas (les mangranes) i l'altra l'associa amb el marquès de la Romana. De vestigis prehistòrics només s'ha trobat la cova sepulcral dels Calderons. Quant al seu origen es parla dels romans per que la Via Augusta passava prop del poble.

dijous, 15 de febrer de 2018

El Puig de Santa Maria (L'Horta)


Situat entre els contraforts de la Calderona i el mar, el terme compta amb les muntanyes del Cabeç Bord i la Serra Llarga.


Tot i que no està totalment demostrat els orígens del Puig ––també conegut simplement com Puig–– podrien estar relacionats amb un temple grec situat en un dels cims del poble. Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubaila(muntanyola), fou ocupada per l'exèrcit de Jaume I (1208-1276) i convertida en base militar en la seua ruta cap a València. El 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre d'altres, per que edificara un monestir a santa Maria com a memòria de la batalla que va permetre el setge de la ciutat de València.

dimecres, 14 de febrer de 2018

Peníscola (El Baix Maestrat)



El terme presenta xicotetes platges i elevats penya-segats que tenen en la Serra d'Irta el seu major actiu paisatgístic i ecològic, tot i que la pressió de les constructores fan perillar aquests 15 km de natura, únic tros de terreny verge que ens queda al valencians en la franja costanera.

dimarts, 13 de febrer de 2018

L'Alqueria de la Comtessa (La Safor)



Al terme trobem el Rabat, també anomenat muntanyeta de la Creu o el Pericó. Es tracta d’un tossal on hi havia un poblat ibèric que ocupava el cim. S’hi han descobert habitacles que aprofitaven la muralla com a mur i que s’havien d’utilitzar com a emmagatzematge de gra. Un altre paratge digne d’esment és la muntanyeta de sant Miquel, que té, igualment, restes d’un poblament ibèric tardà.

dilluns, 12 de febrer de 2018

Castelló de Rugat (La Vall d'Albaida)



Situat als peus del Tossal de l'Ermita, Castelló de Rugat té una carena de muntanyes, que la separen de la comarca del Comtat, entre les que destaca la serra de Benicadell, el Morquí i les Penyes Altes. L'ajuntament ha configurat quatre rutes ben diferenciades per donar a conèixer la riquesa paisatgística i la fauna i flora que es poden trobar arreu del terme.

diumenge, 11 de febrer de 2018

Sanet i els Negrals (La Marina Alta)



El menut terme s'integra en la subcomarca de la Rectoria, als peus de la serra Segaria. Hi destaca el paratge de La Magnòlia pel seu interès botànic, ja que hi ha una magnòlia centenària, que és l'arbre més gran de les comarques del Sud.

divendres, 9 de febrer de 2018

La Nucia (La Marina Baixa)



El terme municipal, de terreny esquerp, facilita la pràctica d'esports a l'aire lliure, com ara el senderisme, l'escalada o el ciclisme.

Tot i que existeixen evidències de pobladors anteriors La Nucia fou una alqueria fundada pels àrabs --que la denominaren Naziha: deliciós--, els quals l’habitaren fins l’expulsió, que despoblà totalment el lloc. L’any 1521 va patir l’assalt sistemàtic dels pirates barbarescs els quals utilitzaven el Captivador, lloc que actualment dóna nom a un paratge natural, per a empresonar o tindre captius els presoners de les seues incursions. Al llarg dels segles XVI i XVII fou testimoni i escenari de la Guerra de les Germanies.

dijous, 8 de febrer de 2018

Els Poblets (La Marina Alta)



El riu Girona solca el terreny en què a banda de la platja de l'Almadrava, hi ha altres paratges on practicar esports a l'aire lliure com ara el ciclisme (diverses rutes amb principi i final en Els Poblets permeten recórrer La Marina Alta) i el senderisme per al qual també hi ha diverses rutes senyalitzades.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Beniflà (La Safor)


Situat en la marge dreta del riu Serpis, el terme és completament pla.

Antiga alqueria d'origen musulmà (Beni Aflah), el territori de la qual pertanyia al terme general del Rebollet. Després de la conquesta va mantenir la seua població musulmana fins l'expulsió dels moriscs el 1609, data en què tenia quelcom més de 100 habitants. Va pertànyer a la família dels Carroç i al ducat de Gandia. Fins finals del segle XVII estigué pràcticament deshabitada. Aleshores va iniciar una recuperació demogràfica que la va dur a assolir els 360 habitants en 1794. Quan, a principis, del XIX s'abandonà el conreu de la morera, la recessió econòmica que va suposar, feu minvar la població progressivament.

dimarts, 6 de febrer de 2018

Zarra (La Vall d'Aiora-Cofrents)


Un relleu abrupte amb el barranc de l’Aigua, el turó Gordo, les serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites més elevades i el pas del riu de Zarra donen bellesa al terme.


Dues hipòtesis giren en torn del topònim, una diu que prové del basc i significaria "antic" i l'altra afirma que deriva de l'àrab Zara, que equivaldria a "la flor". Hi ha deixalles del Neolític a la cova Valle. També s'esmenten troballes de làpides romanes i musulmanes al terme.

dilluns, 5 de febrer de 2018

Dosaigües (La Foia de Bunyol)



Poble de parla castellana que compta amb un ampli terme regat pel Xúquer, ric en paratges, així hi trobem: coves i abrics amb pintures rupestres, com ara el Cinto de las Letras , el Cinto de las Ventanas, la covacha de las Cabras; fonts com les de Real, Ginel, Rodanillo, Fontanares i San José, la qual encara s'encarrega de regar l'horta del poble; les basses del Molino, lloc d'esbarjo i del Nacimiento del Chico; altures com el Callejón del Gato, paradís per als muntanyencs, el Pico del Ave (949 m), el Carcamal (834 m), el Pulpítico (620m) i el Madroñal (582 m), barrancs, rambles... En resum un terme amplíssim que, tot i haver estat espletat per diferents incendis forestals, ofereix oportunitats a tota mena d'esports a l'aire lliure com ara el senderisme, la caça major, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, l'espeleologia, que es pot practicar a la cova de las Maravillas.

diumenge, 4 de febrer de 2018

El Verger (La Marina Alta)


O Al Verger. Deu el seu nom al fet d'ocupar part del delta del riu Verger, també conegut com Girona. El terme municipal, situat a la Vall de la Rectoria, presenta com a llocs d'excursió la serra de Segària, a la qual es puja per una ruta senyalitzada.

dissabte, 3 de febrer de 2018

Benifato (La Marina Baixa)


Ubicada en la serra d’Aitana, el seu clima és fred i compta amb brolladors i fonts com la dels Xorrets o la Vella. El terme és ideal per a la pràctica del senderisme: des del poble es pot accedir a la font del Partegat, nus de senders per tota la serra. També hi ha algunes geleres que presenten diversos graus de conservació.

dijous, 1 de febrer de 2018

Llocnou de Sant Jeroni (La Safor)


D’època romana s’han trobat restes al jaciment de la Vinya de la Guapa, tres làpides a la partida de la Granja, i a la vila de la Sort importants deixalles ceràmiques. El lloc, però. Té el seu origen en una alqueria anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, on també hi ha algun record dels romans i dels ibers. Jaume I (1208-1276) fiu donació, després de la conquesta, al seu fill Pere el Gran (1240-1285). El 1361 ya pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, el qual va vendre-ho a Arnau Sarina. Posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1420, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. En 1505 Rafalet quedà despoblat. Els monjos jerònims, després de l'expulsió dels moriscos donaren carta a uns 70 habitants provinents d’Alfauir i de Castellonet, donant lloc a l’actual població, la qual passà a denominar-se primer Llocnou dels Frares i finalment Sant Jeroni. En 1794 tenia 30 cases i en 1897 527 habitants que vivien fonamentalment de la vid. En el XIX s’hi introdueix el conreu del taronger. Al començament del XX la família Pobils era la més poderosa del terme. En 1953 va assolir la independència eclesiàstica.