dijous, 15 de febrer de 2018

El Puig de Santa Maria (L'Horta)


Situat entre els contraforts de la Calderona i el mar, el terme compta amb les muntanyes del Cabeç Bord i la Serra Llarga.


Tot i que no està totalment demostrat els orígens del Puig ––també conegut simplement com Puig–– podrien estar relacionats amb un temple grec situat en un dels cims del poble. Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubaila(muntanyola), fou ocupada per l'exèrcit de Jaume I (1208-1276) i convertida en base militar en la seua ruta cap a València. El 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre d'altres, per que edificara un monestir a santa Maria com a memòria de la batalla que va permetre el setge de la ciutat de València.

El 30 de març del 1340, Pere IV (1319-1387) concedí el castell i el lloc a Pere de Xèrica i posteriorment s'ho va canviar per altres possessions. El 1343 el castell pertanyia, de per vida, al comte de Terranova, però el 1353 Pere II ho va concedir a Nicolau Janvila. En el decurs de la Guerra dels Dos Peres (1356-1365) les tropes castellanes ocuparen el lloc temporalment. El 1385 Martí l'Humà li ho vengué a Pere de Centelles. El 1608 es produeix la segregació del terme del Puig del de la Pobla de Farnals. Durant la Guerra de Successió estigué del costat dels maulets, la qual cosa li costà represàlies del Borbó en acabar la contesa. Els últims senyors territorials van ser el marquès de Bèlgida i l'Ajuntament de València a parts iguals.


L'economia ha estat tradicionalment agrícola (a principis del segle XIX produïa blat, dacsa, garrofes, seda, vi, oli i fruites, i comptava amb set molins fariners i arrossers, sis almàsseres, tres forns de cuir pa i una fàbrica d'albaiat) però des de fa dècades el sector serveis i la construcció han crescut espectacularment ja que a l'arribada del turisme s'ha unit la tria del Puig com a segona residència –i primera en molts casos— dels valencians del cap i casal, que ocuparen primer la franja costanera i ara fan proliferar els adossats per tot arreu del terme.


El monument més important del patrimoni pugenc és el Reial Monestir de Santa Mariadel Puig de què parlem més extensament en la corresponent entrada d'aquest bloc, ressenyada més avall.


De la resta del patrimoni citem:
  • Cartoixa d'Ara Christi. Construïda en 1585. Després de la desamortització restà abandonada molts anys i a hores d'ara alberga un complex hostaler.
  • Castell del Puig. També conegut com d'Enesa. Enrunat pels moros fou reedificat pels cristians que el tornaren a enrunar definitivament en 1365. El seu estat actual és de ruïna total malgrat que poden observar-se, en el turó que hi ha enfront de l’església, conegut com Muntanya de la Patà, romanalles de les muralles i les torres.
  • Torre guaita de la Platja del Puig. Construïda en el segle XVI, es manté en perfecte estat de conservació.
  • Ermita de Sant Jordi. Segle XIII
  • Fortificacions de la Guerra Civil. Trinxera, entrada d'un túnel i quasi un quilòmetre de túnels en la muntanya de la Patà.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada