dimarts, 13 de febrer de 2018

L'Alqueria de la Comtessa (La Safor)



Al terme trobem el Rabat, també anomenat muntanyeta de la Creu o el Pericó. Es tracta d’un tossal on hi havia un poblat ibèric que ocupava el cim. S’hi han descobert habitacles que aprofitaven la muralla com a mur i que s’havien d’utilitzar com a emmagatzematge de gra. Un altre paratge digne d’esment és la muntanyeta de sant Miquel, que té, igualment, restes d’un poblament ibèric tardà.
També es conserven restes d'un poblat romà. L’origen del lloc, però, és una alqueria morisca que pertanyia al ducat de Gandia. En 1562 es va agregar l’Alqueria dels Frares. És parròquia independent des de 1773, en què va segregar-se de la de Rafelcofer. La població es reparteix en dos nuclis: Sotaya i l’Alqueria de la Comtessa. L'Alqueria de la Comtessa participa en un sistema d'irrigació fòssil d'origen islàmic, estès per la planura costanera de la Safor; l'aigua procedeix del riu Serpis, embassada en l'assut d'En Carròs i dirigida cap a l'Alqueria per la sèquia Mare i la Sèquia Comuna d'Oliva.


La indústria, de menor importància que l’agricultura –taronger, principalment--, està representada pel moble, el calcer, fabricació d’envasaments per a la taronja i bisellats.


El nucli urbà, de forma allargada, mostra, conserva interessants façanes, unes pertanyents a la burgesia tarongera del XIX, d'altres a les famílies de llauradors més o menys benestants, com ara la casa dels Barbers, la casa Gran, la de l'Estanc o la de Canet, per nomenar algunes. Quant a la resta del patrimoni citarem:
  • Església de sant Pere apòstol. De 1909, en substitució d'una anterior que datava d'inicis del segle XIX. Estil neoclàssic i grans proporcions. El campanar és de 1880.
  • Ermita de sant Miquel. Gòtica del XVII, edificada sobre una anterior. Al seu voltant hi ha restes d’una vila romana.
  • Ermita dels Sants de la Pedra. La casa on s'ubica aquesta ermita és el tradicional casalot rural vinculat a una explotació agrícola.
  • Plafó ceràmic del segle XVIII que representa la Mare de Déu dels Desemparats
  • Casa de la Cultura. Ubicada en un casalot neoclàssic de 1909. Allotja també la Biblioteca Municipal.
  • Ajuntament
  • Font de Quaresma
  • Molí d'arròs. Documentat ja en 1736 com a Molí dels Maians.


Els menjars típics són l’ensalada de fetge, sèpia, sang i xampinyons a la planxa. I el Pa Beneït de sant Antoni.


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada