dissabte, 28 d’octubre de 2017

Fontanars dels Alforins (La Vall d'Albaida)


També conegut com l'Alforí, la passejada pel seu terme ens durà a paratges com ara el Barranc de Peres, la Font de la Simeta o les carrasques centenàries de Quico, al llarg dels quals, també trobarem antigues cases de camp d'interès arquitectònic. Hi ha el nucli de població de Ca Vidal.

Hi són significatives les mostres materials d'època romana, entre els segles II aC i V. Tot i l'origen àrab del poble, com ho demostra el topònim 'al-huro': graner o dipòsit de gra, és escàs el record del pas d'aquests; l'únic assentament musulmà en procés d'estudi es troba al costat del nucli urbà, i la seua cronologia abasta des de finals del segle x fins a mitjans del XII. El territori fou incorporat a la Corona valenciana per Jaume I (1208-1276), qui va adjudicar la seua jurisdicció a Ontinyent l'any 1256, malgrat l'oposició de Castella; aquesta desavinença, estigué materialitzada durant segles per l'enfrontament dels senyors d'Ontinyent i Villena amb incursions armades per ambdues parts.

dijous, 26 d’octubre de 2017

La Serra d'En Galceran (La Plana Alta)


També conegut com La Serra dels Garcerans, compta amb un ampli terme i, a banda de paratges com la Cova Santa i la Bandereta, i fonts com Ombria, Andreu, Soles, Gargallo i Ditjós, hi ha un espectacular roure situat a la pineda de la Mola de la Vila. La població es troba molt dispersa en diferents nuclis de població: Serra d'Engalceran, El Brusalet, Les Deveses, Els Ibarsos, La Marina, Els Rosildos, Collet, Els Bancalas i Els Pujols de Dalt.

dimecres, 25 d’octubre de 2017

Quatretonda (La Vall d'Albaida)

El terme municipal de Quatretonda té la serra del Buixcarró com atractiu paisatgístic més important. Hi ha també una bona xarxa de senders que ens permeten recórrer i conèixer llocs com ara la senda dels Cossis, la senda del Barranc dels Conills, la senda del Coto Requena, la Solana de l'Avenc, la Senda de Pinetla, la casa del Barranc de l'Aigua, la font Vella, el pla dels Engolidors, la cava de la Falaguera, el racó del tio Honorio, el cingle dels Escudellerets, l'avenc d'Aldaia i, sobre tot, el de Quatretonda que és el més profund del País i el tercer de l'Estat, a més de la ruta cicloturista de Quatretonda al Buixcarró. El 5 de maig de 2006, la Serra de Quatretonda, amb important patrimoni vegetal, faunístic i arquitectònic, ha estat declarada Paratge Natural Municipal.

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Betxí (La Plana Baixa)


El terme de Betxí, situat al peu de la serra d'Espadà, està solcat per riu Anna o riu Sec, que naix a l’Alcúdia de Veo i mor a Borriana. Altres accidents geogràfics són els barrancs de Sant Antoni i el de Solaig; la muntanya del Solaig (325 m) i la muntanyeta de Sant Antoni. Cal menció el paratge de les Penyes Altes.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Alberic (La Ribera Alta)


El terme municipal, solcat pels rius Verd i Xúquer, es troba en quasi la seua totalitat dedicat al conreu de la taronja.

El topònim d'Alberic pot ser derive de l'àrab 'a al barid' que significa 'la posta' i que podria estar relacionat amb l’existència d’una guarnició de soldats que devien controlar el pas del riu Xúquer. La població conserva restes de l’Edat de Bronze valencià i elements romans del segle II.  Jaume I (1208-1276) donà el 1238 l'alqueria d'Alberic, amb el seu forn i molí, a Llop Ferranch de Lucernich. Aleshores confrontava amb els llocs d'Albocàsser, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, La Foia i Passarel·la, que al llarg del període feudal es despoblarien, a excepció de Gavarda, i passaren a formar part del terme d'Alberic.

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Vinalesa (L'Horta)


La petitesa del terme no permet grans excursions però cal destacar la Devesa, la Reial Sèquia de Montcada, de creació musulmana, i els paratges del barranc del Carraixet.


Alqueria musulmana que fou propietat de Bartomeu Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret. El 1394 va comprar-la la seua vídua, casada en segones núpcies amb Pere Busquets. L'any 1472 el senyoriu era del metge Gabriel García, a instàncies del qual es va desmembrar la parròquia, que fins aleshores havia pertangut al municipi de Foios i passà a ser independent. Des de l'any 1694 hi existeix la Confraria de la Mare de Déu del Rosari. A finals del segle XVIII hom instal·là la important fàbrica de filats Lapayesse.

divendres, 20 d’octubre de 2017

Xestalgar (Els Serrans)

Compta amb un extens terme, de superficie molt montanyenca. Hi ha nombrossos barrancs com ara els del Regajo, Morenillo, Prao, Barco, Boquerillas, Rivera, Terrosa i Escobar; també hi abunden les fonts: San Juan, Grande, Murté, Morenillo, Alcaide, Pocino, Molinero, Penya Maria i Penya Vermella. Quant a les elevacions més importants, hi ha la Penya Maria, el Pic del Brugal i la serra de los Bosques. Altres atractius paisatgístics són la zona de bany del Motor, la sima de la Terra de Roya, la Cova dels Diables i les pintures rupestres de l’abric de Las Clochas. I el Túria i les seues alternatives per a l'oci i l'esport. Tot plegat, Xestalgar ofereix múltiples possibilitats turístiques per explotar: paisatge, esport d'aventura, senderisme...

dijous, 19 d’octubre de 2017

L'Ènova (La Ribera Alta)


El pas dels romans està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes, on hi ha la vila Cornelius; també n'hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro, les quals s'ha demostrat en un recent estudi que són anteriors a l'època romana, pareix evident per la seua antiguitat (segles III-II aC) que són iberes, encara que els romans continuaren utilitzant-les per a l'explotació de les canteres. D la dominació musulmana el percentatge de població àrab va ser mínim o nul, com així ho testifiquen alguns escrits de l'època, que diuen que en el moment de la Reconquesta L'Ènova estava poblada per "34 cases de cristians vells", d'aquí la tradició oral que diu que L'Ènova era coneguda com "Énova dels cristians". De qualsevol manera també se sap que fou repoblada en 1248 amb cristians i que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per tornar a introduir-hi pobladors musulmans. La crisi demogràfica soferta per l'expulsió de moriscs, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII. Al segle XIX el veí poble de Sans es va unir a Énova per a formar una sola població.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Albalat dels Sorells (L'Horta)


Tot i ser un poble de l'àrea metropolitana de València (a menys de 10 km de la ciutat) ha aconseguit mantindre la seua personalitat sense convertir-se en una ciutat dormitori, característica comú de gran número de les poblacions de l'Horta.


En època islàmica era una alqueria, dividida en dos sectors: Albalat Fanqui, o de dalt, i Albalat Aciflia, o de baix. Després de la conquesta, Jaume I (1208-1276) efectuà diverses donacions al seu terme: --una casa i terres— van ser donades a Pere Davoro (o d'Agüero ), a la seua dona, Tota Garcés, i a la germana d'aquesta, Teresa Gil de Vildaure, la tercera dona morganàtica de Jaume I. Dues generacions de Pere d'Agüero van mantenir les possessions d'Albalat fins que foren adquirides més tard per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que apareix el 1242 com a senyor de la població. A partir d'aquesta època se succeiran diferents famílies en la titularitat del senyoriu, fins a la seua extinció el segle XIX.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Senija (La Marina Alta)


El terme, molt petit, s'enclava dintre de la Vall de Pop i compta amb paratges on anar caminant o amb bici com ara el cim de les Bassetes, l'arbre fossilitzat de la Cova de la Gola i les serres de Castellar i de la Lloma Llarga.

La seua història ha estat vinculada a Benissa, població de la qual dista poc. En el segle XVI estava poblada exclusivament per moriscs; fins el 1535 fou annex de la parròquia de Benissa; no tenim gaires notícies de la seua carta pobla després de l'expulsió dels moriscs, però sabem que el 1622 apareix ja amb una població de 33 famílies cristianes, nombre sensiblement inferior al dels últims anys de l'etapa morisca, de la qual cosa es dedueix el dany econòmic i demogràfic sofert.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Beneixida (La Ribera Alta)




Es trobaren deixalles de l'època romana en la partida de la Falquia. Beneixida, però, naix d'una alqueria islàmica, a la que els àrabs anomenaren 'Banu-Saidi' i que amb la conquesta passà a la família Despuis i posteriorment als comtes d'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat després de l'expulsió, el 1663 tenia 40 cases. Com a conseqüència de la Guerra de Successió Beneixida deixà de pertànyer al corregiment de Xàtiva i recau en el de Montesa, però això només va tondre efectes a nivell administratiu, ja que  a nivell pràctic la relació amb Xàtiva continuà sent la mateixa. 

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Xàbia (La Marina Alta)


Comparteix amb Ondara i Dénia el parc natural del Montgò (751 m), que es un important vèrtex geodèsic. Front a les seues costes hi ha els illots de la Nau, del Portitxol, Embolo i Descobridor. El seu terme allotja també la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, que presenta impressionants penya-segats de més de 150 m d'altitud, molts dels quals són els coneguts miradors que, en número de catorze, constitueixen una impressionant manera de fruir de la mar amb les meravelloses vistes que permeten. No deixarem en l'oblit les platges que han fet de Xàbia un empori del turisme conegut arreu d'Europa i que han propiciat la instal·lació d'una colònia estrangera permanent que supera el 50% del total d'empadronats al municipi i que atrauen en estiu tanta gent com per a quadruplicar el cens del poble.

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Albalat de la Ribera (La Ribera Baixa)


Per Albalat de la Ribera (també coneguda en altres temps com Albalat de Pardines) passava la Via Augusta, per això els àrabs la batejaren com Albalat: la calçada. La marjal, on hem de destacar l’ullal Gros i l’ullal de Mula, amb la seua vegetació i fauna característica, és el principal atractiu paisatgístic del terme municipal, inclòs en el Parc Natural de l’Albufera.

divendres, 6 d’octubre de 2017

Sellent (La Ribera Alta)



El riu Sellent i dues sèquies tributàries d'ell reguen el terme municipal, on destaquen l'Alt de Macisco (282m), el Montot (417m), el Totxaret (132m) i el Mont Olivet (222m); hi ha també, com a llocs a visitar, la font del Pinar, la cova de l'Horteta, els avencs de l'Alt de l'Horteta i de la Quebrantada, o de la Figuerota, i la Cova de l'Abuela.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Corbera (La Ribera Baixa)


El topònim significa niu de corbs. El terme depara els paratges que li dóna la serra de Corbera; els cims més elevats són la Penya Roja (394 m) i el Cavall Bernat (584 m). Per millor conèixer el terme hi ha diferents rutes com ara la de la Taronja, la de les Fontanelles i la Murta, la del Cantalot i el Clavell o la de la Vall de les Coves. També s'ha dissenyat la que, sota el nom de "Passeig per la Vila i Honor de Corbera Medieval. Ruta arquitectònica", mostra monuments significatius de l'antiga baronia, com ara el castell de Corbera, l'ermita de Sant Miquel, també a Corbera o la Granja de Sinyent i el Molí de Monsalvà, a Polinyà, entre d'altres.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Potries (La Safor)



El terme és absolutament pla amb l'única excepció dels Tossalets de Potries, que a poques penes arriben als 100 metres d'altitud; el Serpis posa la nota paisatgística recolzada per la Ruta de l'Aigua, xarxa de camins i sendes rurals senyalitzats que mostren les edificacions hidràuliques que hi ha al llarg del riu.