dilluns, 16 d’octubre de 2017

Beneixida (La Ribera Alta)




Es trobaren deixalles de l'època romana en la partida de la Falquia. Beneixida, però, naix d'una alqueria islàmica, a la que els àrabs anomenaren 'Banu-Saidi' i que amb la conquesta passà a la família Despuis i posteriorment als comtes d'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat després de l'expulsió, el 1663 tenia 40 cases. Com a conseqüència de la Guerra de Successió Beneixida deixà de pertànyer al corregiment de Xàtiva i recau en el de Montesa, però això només va tondre efectes a nivell administratiu, ja que  a nivell pràctic la relació amb Xàtiva continuà sent la mateixa. 


Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa blat arròs, vi, oli, garrofes, seda, dacsa i hortalisses. Va sofrir els efectes del terratrèmol del 1748 i de la riuada del Xúquer del 1864. A finals de 1830, Beneixida es va institucionalitzar com alcaldia constitucional, dins del partit judicial d'Alberic. Va ser una de les poblacions més greument afectades per la pantanada de 1982, fins l'extrem de que el poble ha restat abandonat i els seus habitants desplaçats, en 1983, a un nou emplaçament.


El reduït terme està íntegrament dedicat a l’agricultura, fonamentalment a la taronja. Antigament s’hi realitzaven treballs artesanals d’espart.

Del seu patrimoni conserva l’església de l’Assumpció del segle XVIII, l’ermita i del Roser, del XVII, i la Font, de 1901, totes tres en el poble vell.

La gastronomia s'hi basa en l’arròs: al forn, en paella o amb fesols i naps; també es pot degustar la coca amb cansalada.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada