dijous, 19 d’octubre de 2017

L'Ènova (La Ribera Alta)


El pas dels romans està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes, on hi ha la vila Cornelius; també n'hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro, les quals s'ha demostrat en un recent estudi que són anteriors a l'època romana, pareix evident per la seua antiguitat (segles III-II aC) que són iberes, encara que els romans continuaren utilitzant-les per a l'explotació de les canteres. D la dominació musulmana el percentatge de població àrab va ser mínim o nul, com així ho testifiquen alguns escrits de l'època, que diuen que en el moment de la Reconquesta L'Ènova estava poblada per "34 cases de cristians vells", d'aquí la tradició oral que diu que L'Ènova era coneguda com "Énova dels cristians". De qualsevol manera també se sap que fou repoblada en 1248 amb cristians i que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per tornar a introduir-hi pobladors musulmans. La crisi demogràfica soferta per l'expulsió de moriscs, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII. Al segle XIX el veí poble de Sans es va unir a Énova per a formar una sola població.


La totalitat del menut terme es dedica a l'agricultura, que és el motor de l’economia local. Segons Cavanilles (1745-1804) en 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa i hortalisses. Va ser a L'Ènova on va aparèixer la varietat de taronges "solustianas" a l'hort propietat de Solustiano a la fi dels anys 40 del segle passat.

Del seu patrimoni:
  • Vila Cornelius. Construïda entre el 65 i el 75 dC. per al patrici romà Publius Cornelius, fou descoberta en 2003 durant les obres de l’AVE. Es tracta d’una vila rústica amb zona d'habitatge i zona artesanal. S’hi conserven mosaics, gran part de la luxosa arquitectura, monedes, pintures en les parets, vaixella italiana de l’època, objectes decoratius d’Àfrica i Orient i, fins i tot, el vidre original d’una de les finestres de la finca.
  • Església de la Mare de Déu de Gràcia. Neoclàssica, del XIX.
  • Capella dels Sants. Segle XVIII.


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari