dijous, 31 de maig del 2018

L'Alcúdia de Veo (La Plana Baixa)


Es troba al nucli central de la Serra d'Espadà. La major part del terme és boscós amb alzines, pins, sureres i, fins i tot, castanys. Com a poble de muntanya compta amb interessants excursions i paratges, com ara l'Alt de la Pastora, Pic Espadá (1099 metres), els Orgues de Benitandús, que semblen els tubs d'un orgue i La Ràpita 1.106 metres, cim culminant de la serra. Per als amants del senderisme hi ha el GR36, que travessa tota la serra. Diverses coves de les que destacarem la cova i font de la Xelva i la de la Iguala, amb deixalles de l'Edat del Bronze. També hi ha una nevera romana. Compta amb tres entitats locals amb una peculiaritat: Alcúdia de Veo és de parla castellana, i Veo i Benitandús ho són de parla valenciana.

dimecres, 30 de maig del 2018

Tous (La Ribera Alta)




El terme està banyat pel Xúquer i amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos , els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: Sima, Cuevas Blancas , l'Olla, Duende,etc. L'embassament de Tous, on es pot practicar el senderisme, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca i el fet que el municipi siga u dels més rics en pintures rupestres de les comarques centrals, en són bons motius per visitar Tous. També existeix la possibilitat de trobar-se amb algun exemplar de cabra salvatge. 

dimarts, 29 de maig del 2018

Crevillent (El Baix Vinalopó)



Els crevillentins viuen repartits pels diferents nuclis de població del terme: Crevillent, El Realengo, El Barri de l'Estació, Las Casicas, El Racó dels Pablos, El Barranc de Sant Gaietà i Sant Felip Neri, únic nucli poblacional de la comarca on es parla castellà-murcià. El terme està cobert pel llentiscle, coscoll, quelcom de pi, espart i margalló. Hi ha paratges dignes d'esment com ara el Parc de muntanya Sant Gaietà, al peu del cim homònim ( 817 m d'altitud) o la Llacuna del Fondo.

dilluns, 28 de maig del 2018

Benasau (El Comtat)



Ubicat en un terreny molt esquerp, compta amb paratges com Ares del Bosc, despoblat morisc o el naixement del riu Frainós. Altres excursions són les que, per la Serra Serrella, ens acosten fins la Coveta de les Tres Creus o a la Fonteta Picó.

diumenge, 27 de maig del 2018

Almàssera (L'Horta)



El terme, al bell mig de l'Horta, està regat per les sèquies de Montcada, Rascanya i Tormos.


El seu topònim és àrab i significa molí d'oli, la qual cosa que fa pensar que aqueixa seria l'activitat d'aquesta antiga alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I (1208-1276). Els seus successius propietaris han estat: el bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles(1190?-1252), qui va rebre-la, en 1238, de mans del rei conqueridor; Miró de Ciutadella en 1242; fins el 1610 va pertànyer al senyoriu d'Artes i, fins l'abolició dels senyorius en 1804, als comtes de Parcent. Arran del Miracle del Peixets, fet succeït entre Alboraia i Almàssera en 1348, i que va suscitar controvèrsia entra ambdues poblacions, Almàssera va demanar, i va aconseguir en 1352, parròquia pròpia, independent de la d'Alboraia.

divendres, 25 de maig del 2018

La Granja de Rocamora (El Baix Segura)



El reduït terme està cobert d'horta i de flora mediterrània; paga la pena l'excursió al Cabeço de la Font. 

D'origen musulmà, pot ser coincident amb una antiga alqueria. El senyoriu va posseir-lo la família Rocamora, que posseïa també la Torre i poble de Benferri així com poblacions d'altres comarques com Agost o Novelda, des que el 1462 l 'adquirí Jaume de Rocamora, senyor de Benferri, noble d'origen català que va acompanyar Alfons X (1221-1284) en la conquesta.

dijous, 24 de maig del 2018

Palmera (La Safor)



El seu origen és una alqueria islàmica que es trobava entre els castells de Bairén i el del Rebollet; va pertànyer als comtes d'Anna --després comtes de Cervelló-- i posteriorment al ducat de Gandia fins el 1814. En 1442 apareix com a senyor del lloc Pere Andreu, que donaria al poble la seua actual denominació.

dimecres, 23 de maig del 2018

Rafal (El Baix Segura)



El diminut terme està completament dedicat a l'agricultura i els paratges més cridaners també tenen a veure amb ella: la sèquia de Sant Bartomeu o els assarbs de Mayayo, Suertes i Mudamiento. La llengua que s'hi parla, com a la resta de la comarca, és el castellà, tot i que durant molts anys ho fou el català.

dimarts, 22 de maig del 2018

Anna (La Canal de Navarrés)



El terme municipal està regat per les aigües del massís del Caroig arreplegades pel riu d'Anna. Com a poble de muntanya compta amb innombrables rutes senderistes i paisatges, com ara els Gorg de l'Escala, gran canó format pel riu al que s'accedeix a través de 136 graons i on les aigües cauen formant El Salt; el Gorg Català, que també forma un salt d'aigua, la Font Negra; la Baixada del Molí, amb un om centenari,
i l'Albufereta, xicotet estany voltat de xops i salzes que té molta anomenada com a lloc d'esbargiment, a banda de ser un lloc on abunden ullals i brolladors que l'alimenten, i que dóna el nom al poble el qual topònim significa naixement o font. A més del poble, conegut com "El Lugar", hi ha els nuclis de població de Las Eras i de la Font Negra.

dilluns, 21 de maig del 2018

La Todolella (Els Ports)



Al terme, d'escarpada orografia, hi ha la formació rocosa coneguda com el Forat del Lladre i una altra, anomenada l'home de Pedra. També hi ha la Cova del Castell i el monumental Pi Gros.


Popularment conegut com La Tolella, en el seu terme es troba el despoblat de Saranyana, que molt probablement fou la ciutat romana de Sarna. Consta que en l'actual poble ja existia en el segle XI una alqueria musulmana que fou ocupada per Balasc d'Alagon (1190-1239) en 1233, al mateix temps que Alabor i Perarola, i inclosa en el terme general de Morella. El 2 d'agost del 1242 va rebre una carta pobla per a cristians en la persona de Raimon de Calvera. Fou senyoriu dels Figuera en el segle XIV, dels Vinatea en el XV i dels Ciurana des del XVI. En 1691, després de llargs anys de lluites i plets assolí la independència de Morella. En 1710 la guerra de Successió va portar al pont sobre el riu Cantavella una sagnant batalla. Com tot el Maestrat va ser escenari de les guerres carlines i va sofrir l'ocupació de les forces de Cabrera (1806-1877), ja que el poble s'havia decantat pel bàndol isabelí. En 1806 hi era senyor Francesc Vidal i Roca. El 6 de febrer de 2005 passarà a la història com un dels dies més tràgics a La Todolella: un grup de joves que celebraven l'aniversari d'un d'ells van sofrir un accident amb unes estufes que va acabar amb la vida de 18 d'ells.


La ramaderia, l'agricultura i l'artesania del cànem són les fonts econòmiques del municipi.

El poble presenta carrers molt estrets d'agradable passejada on podem contemplar cases medievals com ara la del Diable (segle XVI) o l'Ajuntament (segle XVIII). De la resta del patrimoni tolellà parlem tot seguit:
  • Castell. Era la fortalesa dels antics senyors, aixecada en els segles XIII-XIV; actualment pertany a un particular que ho conserva perfectament i l'ha dotat de mobiliari i obres d'art de l'època. Es pot visitar amb cita concertada.
  • Ermita de Sant Cristòfol del XV. A Saranyana.
  • Església de Santa Quitèria i Sant Miquel. També a Saranyana.
  • Pont gòtic. Segle XV. Amb un arc de 13 metres de llum. Ha estat molt modificat per construir una carretera.
  • Església de Sant Bartomeu. Construïda entre els segles XVI i XIX. En les obres de reforçament dels fonaments i de consolidació d'una cúpula que es feren en 2006 es trobaren una ara medieval i una llàntia de plata d'estil rococó. L'ara podria ser l'altar principal de la primitiva església, del segle XIII, i seria la prova de l'origen romànic del temple.
  • Ermita de Sant Onofre. Junt al molí i el pont que li dona accés, conformen una bonica estampa.
  • La Presó


Emblema per excel·lència de La Todolella, la Dansa Guerrera es representa cada any sense excepció, el diumenge de Sexàgesima en la plaça major a les sis de la vesprada, i és executada exclusivament per homes. Tota una altra representació és excepcional, encara que es realitzen i són requerides en festivals nacionals i internacionals, per la seua importància tant en quant a antiguitat (segle XIV) com per la seua complicada execució. Després d'aquesta dansa, també es balla la de les Gitanetes, ball recuperat recentment per les dones del poble.


Una altra festa, que és considerada una meravella etnológica, és la Santantonà, ritus ancestral que té lloc durant la celebració de les festes de Sant Antoni, acompanyant a la festa major del foc, la purificació i el vertader inici d'any pagà dins de la tradició cristiana. En aquesta festa mesuren forces cel i infern, en diferents formes segons el lloc de celebració de la festivitat i la tradició de cada lloc. A la Todolella, després de l'escenificació de la vida del sant, el mateix és pres per les forces de la temptació i l'infern i passejat per tots els carrers del poble amb passos de dansa que repeteixen les diableres al só de les esquelles  que el cap de grup, el dimoni major, porta lligades a la cintura, fins al final, al só de dolçaina i tabal fins a anar a morir a la foguera, (cal dir que no com ocorre en altres llocs, en aquest el sant no se salva). És una representació molt vistosa que sorprèn per la solemnitat de la mateixa i participació de totes les xiquetes i xiquets del poble en la mateixa fuetejant al sant al seu pas.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

diumenge, 20 de maig del 2018

Pedralba (Els Serrans)



El terme, travessat pel Túria i pel barranc de Xiva, presenta diverses altures ––cap d'elles superiors als 300 metres–– com ara La Torreta (200 m.), El Alto del Puente (187 m.), El Palmeral (276 m.), Cerro Partido (274 m.), Peña Latron (223 m.), Chucheve (217 m.) o Alto del León (210 m.), els paratges més coneguts són la Playeta, en el curs del riu; la Torreta, amb panoràmiques sobre el municipi i la comarca; la Pista, la font del Parque; les coves Pedrera, Colomera, Merinel i del Rapo. S’han creat tres rutes interpretatives per a recórrer el terme i conèixer part del patrimoni històric format per aljubs i catxirulos o refugis de pastors: la del Palmeral, la de la Pea i la del Parc Fluvial de Pedralba.

dissabte, 19 de maig del 2018

Cotes (La Ribera Alta)



Travessen el terme els rius Sallent, Escalona i Xúquer, i el cim del Montot permet observar tota la vall i gran part de La Ribera. La cova de la Moneda i el Clot del Negre, meandre del Xúquer on es pot prendre el bany, són altres paratges interessants del municipi.

divendres, 18 de maig del 2018

Pedreguer (La Marina Alta)



Al terme municipal es pot practicar el senderisme gràcies a una bona xarxa de senders de xicottet recorregut que ens conduiran al castellet de L'Olcaive o a les fonts d'Aixa, Coberta o Poets entre altres llocs de d'interès. També gaudeix Pedreguer d'un munt de coves: del Randero, del Comte, de l'Ocaive, de les Miqueles i l’Ombrereta, del Tambor, de les Mamelles, de la Penya del Cingle, del Barranc del Càfer, de la Penya Calentai del Barranc de les Fonts; i l'avenc de Pedreguer, o clot del Lliri, obert en 1982 a causa d'un col·lapse càrstic.

dijous, 17 de maig del 2018

Benaixeve (Els Serrans)



El poble, de nova planta, ja que s’ha aprofitat el poblat construït per al personal que va fer les obres del pantà per a la seua ubicació actual, ofereix una singular estampa amb els seus edificis de mitjan segle passat en un terreny boscós. El terme és ric en paisatge, paratges i senders. Benaixeve compta amb tres pedanies: el Llogaret de Neva, nucli originari, que conforma el nucli del que és l'actual poble; el poblat de les Colònies i el del Pantà, antics habitatges usats avui en alguns casos com a segona residència, i que antany van ser dels treballadors de la Confederació i de l'antiga Fàbrica de Ciment de Portolés i Cia.

dimecres, 16 de maig del 2018

Alacant (L'Alacantí)



La situació d'Alacant, en un dels indrets més privilegiats del Mediterrani, ha fet que al llarg de la seua història haja segut lloc d'acollida de les diferents civilitzacions. Així, al seu terme podem trobar diversos nuclis prehistòrics, el Tossal de Manises o L'Albufereta: poblats ibers o la Lucentum romana. En qualsevol cas la ciutat sempre ha crescut al voltant del seu port i del seu important cordó de platges de sorra: el Postiguet, l'Albufereta o el Saladar, entre d'altres.

dimarts, 15 de maig del 2018

Quesa (La Canal de Navarrés)


Escampat pels vessants del Caroig, el territori municipal ofereix una bona xarxa de rutes per a senderistes i cicloturistes, possibilitat de practicar el salt des de pont i el muntanyisme.,, nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu Gran, coneguts com Los Charcos; la presa del riu Escalona o els paratges del riu Fraile. Menció especial mereix l'abric rupestre del Voro, descobertes en 1972, conté nombroses figures d'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat), entre elles una de les escenes més famosa d'aquest art: la dansa dels quatre arquers.

dilluns, 14 de maig del 2018

Aranyel (L'Alt Millars)


Com a la resta de la comarca s'hi parla castellà. Compta amb els nuclis de població d'Aranyel i L'Artejuela. El terme està travessat i regat pel riu Millars i el terreny és eminentment boscós: pins, bosc de ribera i flora mediterrània. Hi abunden les fonts, Fuente Manzano, Fuente Seguer, Fuente de la Hoya i moltes més; també cal citar les piscines naturals que formen els meandres del riu. Les màximes altures són el Campero (914 m) i El Magraile (878 m).

diumenge, 13 de maig del 2018

La Serratella (L'Alt Maestrat)



El terme municipal es troba en un terreny molt esquerp dintre de la Serra d'En Galceran, on la màxima altura és el Tossal de la Toiola (939 metres); hi abunden les fonts: del Camí, de la Figuera, del Rotador, etc., i hi ha diverses neveres antigues.

divendres, 11 de maig del 2018

Costur (L'Alcalatén)



El terme presenta un relleu esquerp amb diversos paratges i senders com ara la Fontanella o el camí de Baix. Per als amants de l'espeleologia hi ha la Cova de l'Artiga. A banda del casc urbà hi ha l'aldea de El Mas d'Avall o Masdavall, on es troba la Garrofera Roja, curiós exemplar d'aquesta espècie que creix d'entre una tàpia de pedra.

dijous, 10 de maig del 2018

Orpesa (La Plana Alta)



El terme municipal s'estén des de la serra d'Orpesa fins a la mar, i en ell trobem paratges com el mont Bobalar, d'alt interès ecològic, el Far i, sobre tot les magnífiques platges orpesines. Front a les seues costes es troba l'illa del Morro del Gos. Hi ha quatre nuclis de població a banda del casc urbà, La Platja, Les Platgetes, El Balcó i Marina d'Or.

dimecres, 9 de maig del 2018

Benaguasil (El Camp de Túria)




Es troba dins del Parc Natural del Túria en un territori totalment pla si llevem el tossal de Montiel. A sis quilòmetres del poble hi ha el paratge natural de la Fenosa, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba; lloc amb notable diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora --protegit per la Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits-- on es pot gaudir de les aigües del Túria. També és coneguda com Beniguasil. Hi ha tres nuclis de població: Benaguasil, Vilanova i Vall del Túria.

dimarts, 8 de maig del 2018

Vallibona (Els Ports)



El Cérvol rega el terme, inserit en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà. El municipi, d'espectacular paisatge, compta amb muntanyes com el Tossal Gros (1.253m), el Turmell (1.281m), La Talaiola (948m) i gran quantitat de fonts: la Fresca, la del Molí, la de la Torre, els brolladors de les Roques de Dalt... Hi ha també un bon catàleg d'arbres monumentals: roure de la Masia de Miquel, roures del Barranc de la Teuleria, carrasca de la Caseta, carrasca de Sant Domènec, carrasca de la Masia de Miquel, Carrasca Grossa de la Fou, roure de Pasqualet, pi Gros de l'Ombria i roure de la Masia de Querol. També hi abunda el porc senglar.

dilluns, 7 de maig del 2018

Caudete de las Fuentes (La Plana d'Utiel-Requena)



El terme està regat pel riu Magre i és ric en aigües, bona mostra en són les tres fonts que hi ha al casc urbà, la Grande , amb 20 canonades i la Chica i El Encañete , amb aigües de diferents procedències i qualitats.

diumenge, 6 de maig del 2018

La Mata de Morella (Els Ports)



El terme abasta 15,2 km2 i compta amb paratges com ara Les Calderetes tolls naturals del riu, o el Toll Negre, pou denominat així per la impossibilitat de que la llum hi penetre; també hi ha jaciments de fòssils.

dissabte, 5 de maig del 2018

Orba (La Marina Alta)



Tot el terme és pintoresc però podem destacar com a llocs més sobreeixints el barranc de Fontilles, el Safareig, el caseriu d'Orbeta i la presa del pantà d'Isbert. Hi ha infinitat de rutes com ara la del Castellet, la de les Fonts, la dels riuraus o la de la flora (Orba està considerada un “punt calent” de la biodiversitat pel seu altíssim nombre d’espècies botàniques endèmiques) ,algunes d'elles es poden fer amb bici.

divendres, 4 de maig del 2018

Teresa de Cofrents (La Vall d'Aiora-Cofrents)



El terme, integrat en el massís del Caroig és ric en espais naturals com ara els avencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña; els paratges del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.

dijous, 3 de maig del 2018

Toràs (L'Alt Palància)


Fonts com la de Camarillas, el Chorrillo, la Malaña, la Hoyuela; masies com la Talaia, la Cerrada, los Planos i Hondonera; diversos cims i pujols no massa elevats dels què el més important és la Penya Escabia, i un bon grapat de senders i rutes constitueixen els principals atractius paisatgístics d'aquest municipi castellanoparlant.

dimecres, 2 de maig del 2018

Vallada (La Costera)



Banyat pel riu Canyoles, el terme municipal ofereix altures com l'Alt de la Creu (900m), els barrancs de Boquella i Tarrassos, on hi ha cabra salvatge. És de destacar l'oferta espeleològica del municipi amb les coves dels Mosseguellos, del Castell, del Cavall, de la Penya del Sol, Sima de la Balarma i algunes més; però sobre tot l'avenc del Sumidor; la major cavitat del món en desnivells càrstics.

dimarts, 1 de maig del 2018

Algímia de la Baronia (El Camp de Morvedre)



També Algímia d'Alfara. El poble està situat al peu del Picaio de la Seca i del Picaio de Punta, i a la dreta del riu Palància. La seua situació depara paisatges d'interès com els pics del Picaio (347 metres), Rodeno (399 metres), el Puig de la Capitana (448) i l'Ombria (514) o la font del Brollador, que abasteix d'aigua potable a tot el terme. Menció especial mereix la Via Verda que, aprofitant el traçat dels antics ferrocarrils que portaven els minerals de la Serra Menera (Terol) des d'Ulls Negres a Sagunt, s'estén al llarg de 70 km., donant la possibilitat de gaudir de la natura, passejant o amb la bici, sense l'angoixa del trànsit. La Font del Comte, en plena serra Calderona, abasteix d'aigua potable la població.