divendres, 4 de maig del 2018

Teresa de Cofrents (La Vall d'Aiora-Cofrents)



El terme, integrat en el massís del Caroig és ric en espais naturals com ara els avencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña; els paratges del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.


El primer vestigi de població, llevat de l'evidència que els ibers hi estigueren, és el castell de Teresa, d'origen romà. Però no és fins la dominació musulmana quan es pot parlar d'una vertadera població, la qual va pertànyer a les taifes de Xàtiva i de València. Res hem sabut sobre el moment de l'ocupació cristiana però si sabem que el 1319 es testimonià la propietat de l'Infant Sanxo , primogènit del rei Alfons de Castella. El 26 de maig del 1364 fou entregat al comte de Dénia i Ribagorça, i posteriorment a Alfons d'Aragó, duc de Gandia. Vila important en l'explotació del bestiar llaner, amb important indústria de la llana, com ho testimonia Cavanilles (1745-1804), en el segle XVIII. La seua evolució demogràfica des d'aleshores marca un important retrocés, amb una disminució de la població al llarg de tot el segle XX; així, el 1910 reflexa un cens de 2.080 habitants, que el 1920 havia baixat a 1.849, causat aquest descens, per la grip del 1918; a partir de 1960 es produeix un èxode de població devers les zones industrials de València i Barcelona.


L'agricultura: bresquillers, pomeres, dacsa, alfals, olivera, ametler, cereals i raïm; i la ramaderia: cabres, ovelles i abelles tiren de l'economia local.


L'església de l'Assumpció, bastida en 1636 sobre la mesquita àrab conté un interessant retaule dedicat a Sant Blai; ha estat restaurada en 1997. No és l'únic monument que hi trobarem, també hi ha:
  • Castell de Teresa de Cofrents . Sols resten algunes deixalles.
  • Castell de Palaz. Només resta una torre, molt deteriorada.
  • Ermita de la Santa Creu. De 1760.
  • Ermita de Sant Apolinar. Aixecada en 1702, dóna accés al cementeri , de 1816.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada