Benaguasil (El Camp de Túria)

Es troba dins del Parc Natural del Túria en un territori totalment pla si llevem el tossal de Montiel. A sis quilòmetres del poble hi ha el paratge natural de la Fenosa, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba; lloc amb notable diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora --protegit per la Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits-- on es pot gaudir de les aigües del Túria. També és coneguda com Beniguasil. Hi ha tres nuclis de població: Benaguasil, Vilanova i Vall del Túria.

La mostra més antiga de poblament la trobem en la Llometa de Figuetes, de l'Edat del Bronze. Fou fundada per la família musulmana Al-Wazir i durant l'època àrab va comptar amb castell i muralla. Els moros van rompre el terreny amb una xarxa de sèquies per aprofitar les aigües del Túria. El 1238 va ser conquistada per Jaume I (1208-1276) qui va donar-la a Roderic (o Ferran, segons altres fonts) Díaz, qui va aplicar-li el fur d'Aragó. Després passà a Artal de Lluna, qui va conservar-la fins que va passar a Maria, la dona de Martí l'Humà (1356-1410). El rei va donar-la en garantia d'un préstec als jurats de València, els quals tingueren la seua jurisdicció i el seu govern. Després va pertànyer al duc de Sogorb i per últim al de Medinaceli. Quan, el 1525, Carles I (1500-1558) ordenà que es batejaren tots els moros del Regne, els de Benaguasil, juntament als d'altres poblacions, s'alçaren en armes i es concentraren en aquesta ciutat, i es van retre a les cinc setmanes a les tropes reials, i se'ls va condemnar a pagar 12.000 ducats

El 6 de març del 1611 es va fer una donació de poders a Alonso Yáñez Dávila per a que establira nous pobladors, deixant-li poder per a estipular censos, repertoris i particions de fruits; per l'agost d'eixe any s'hi establiren els nous pobladors en règim d'emfiteusi, basats en els furs valencians per la despoblació patida arran de l'expulsió dels moriscos. El 1614 degut a que s'anaren alguns pobladors i restaren terres sens establir, Enric Ramon Folch, duc de Cardona i Sogorb, anomenà nou procurador, Antoni Manel Castro, per a aquests establiments. En les Corts valencianes de Felip IV (1606-1665), del 1626, l 'església parroquial demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 1.000 lliures i demanà que les rendes de la baronia destinades al pagament dels censals dels préstecs del rei Martí, apropiades pel duc de Sogorb, sigueren restituïdes a dit pagament. Durant les Germanies els beniguasilers van unir-se majoritàriament a la revolta. Durant la postguerra civil Benaguasil va patir un fort despoblament per l'emigració cap a França, Alemany i Suïssa.

Pels anys seixanta del segle passat, s'hi va establir una indústria tèxtil que donà vitalitat al sector; també la construcció va assolir certa importància. Actualment, a banda de l'agricultura, l'economia es basa en la xicoteta empresa familiar que abasta els diferents sectors de producció.

Despareguts edificis com ara la plaça de bous o el llavaner, entre d'altres, poca cosa roman del patrimoni benaguasiler:

• Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. Edificada sobre l'antiga mesquita en el segle XVIII
• Casa Palau dels Arrue. Segle XVIII.
• Ermita de la mare de Déu del Pilar.
• Monestir de Gratia Dei.
• Santuari de la mare de Déu de Montiel. Barroc valencià. Segle XVIII.
• Antiga presó i Castell. Xicotet edifici de probable origen musulmà, amagat dins d'un edifici de dubtós gust, que allotja la centenària Unió Musical de Benaguasil.
• Casa de les Rendes. Esmentada ja en el segle XIII.
• Casa de la Pirula. Modernista.
• Museu Etnològic. Col·lecció primerenca, en el seu estil, de la comarca.
• Casa dels Abenamir (destacada família morisca que visquè al poble durant vàries generacions). Magnífic edifici mudèjar del segle XV. En estat de semi-abandonament.
• La casa d'Estevenet o la procura de Portaceli.  Segles XVII-XVIII
• La Partida de la Pea, on es conserven les restes d'una antiga posada.
• Els típics “catxirulos”, construccions rurals que en el passat estaven lligats a la ramaderia i a l'agricultura de secà.
• Restes dels masos típics, del s XVIII, del Camp de Túria. Molt abandonats.
• La Torre Fèlix i algunes mostres més de l'antiga muralla.