diumenge, 20 de maig de 2018

Pedralba (Els Serrans)



El terme, travessat pel Túria i pel barranc de Xiva, presenta diverses altures ––cap d'elles superiors als 300 metres–– com ara La Torreta (200 m.), El Alto del Puente (187 m.), El Palmeral (276 m.), Cerro Partido (274 m.), Peña Latron (223 m.), Chucheve (217 m.) o Alto del León (210 m.), els paratges més coneguts són la Playeta, en el curs del riu; la Torreta, amb panoràmiques sobre el municipi i la comarca; la Pista, la font del Parque; les coves Pedrera, Colomera, Merinel i del Rapo. S’han creat tres rutes interpretatives per a recórrer el terme i conèixer part del patrimoni històric format per aljubs i catxirulos o refugis de pastors: la del Palmeral, la de la Pea i la del Parc Fluvial de Pedralba.


D'origen musulmà, Jaume I (1208-1276) va donar-la a Berenguer d'Entença el 1237, segons consta en el Llibre del Repartiment; després de l'ocupació cristiana es va ampliar i emmurallar el casc urbà. El 1347 el rei Pere IV (1319-1387) va concedir la baronia de Pedralba a Roderic Sanç de Calatayud, la qual família va conservar-lo fins el segle XV en què va passar als Centelles i, posteriorment, als Sabata de Calatayud, comtes del Real; finalment ostentaren el senyoriu els ducs de Villahermosa. Lloc de moriscs de la fillola de Xelva, romangué pràcticament despoblat després de l'expulsió d'aquests;



demogràficament no es va reposar fins el segle XVIII en què s'hi va produir un accelerat creixement demogràfic que ultrapassà el recinte emmurallat i donà lloc a nous barris; el creixement continuà fins mitjans del XX en què començà un constant i imparable degoteig emigratori. En 1927 va rebre el títol de ciutat. La terrible riuada del Túria de 1957 deixà marques, indicades amb rajoles ceràmiques, a més tres metres d'alçària.

La seua economia es basa en l'agricultura, quasi en la seua totalitat a la taronja.

La passejada pel poble ens mostra les cases, de tipus modernista, de la incipient burgesia vinatera que s'hi va instal·lar a finals del XIX. El patrimoni pedralbí també presenta:
  • Església de la Puríssima Concepció. De 1771. Neoclàssica, amb portalada barroca i l'icona a taula (de l'iconògraf Francesc Arlandis) més gran d'Europa.
  • La fàbrica de Harinas Civera. Edificada sobre l'antic molí de sant Josep a les primeries del XX.
  • Restes de la muralla al carrer de l’Escala. Demolida en 1859.
  • Edificis del Casino, del Teatre i de la Casa Consistorial.
  • Escales del carrer de la Rocheta.
  • El carrer de la Sèquia, travessat pel canal de la sèquia mare i jalonat amb ponts i escales per accedir als seus habitatges.
  • Retaules ceràmics amb advocacions religioses.
  • Ermita de la Mare de Déu de Luján. De la segona meitat del segle XIX.
  • El Museu d'Art modern, "Pedralba 2000" restaurada casona típica de conreu on es pot gaudir d'una gran col·lecció d'art modern europeu molt visitada.
  • La Torreta. Creu-Monument.

Per acabar aquest recorregut per Pedralba parlarem de la coca con tajàs, l'olla i la carn a lo pastor, que juntament amb els mantecaus i els pastissos de moniato són el més destacat de la gastronomia local.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada