El
terme municipal s'estén des de la serra d'Orpesa fins a la mar, i en ell trobem
paratges com el mont Bobalar, d'alt interès ecològic, el Far i, sobre tot les
magnífiques platges orpesines. Front a les seues costes es troba l'illa del
Morro del Gos. Hi ha quatre nuclis de població a banda del casc urbà, La
Platja, Les Platgetes, El Balcó i Marina d'Or.
Al
jaciment arqueològic situat en el Cau d'En Borràs s'han trobat un poblat murat
de l'Edat del Bronze, restes iberes i una xicoteta fortalesa musulmana. En
Orpesa la Vella s'han trobat restes romanes. En 1103 apareix referenciada com a
lloc almoràvit. En 1233 Jaume I
(1208-1276) va conquerir el castell i ho cedí a l'orde del Temple. El 1259
recaigué en Ferran Pérez de Pina, en
la qual família es mantingué fins finals d'aqueix segle. El 1296 ja hi ès
senyor Berenguer Dalmau i després va
heretar-la son fill Guillem. Cap el
1330 passà a Guillem Jàver, i el
1350 a Pere de Tous, romanent en
aquesta família fins el 1497, any en què va comprar-la Joan de Cervelló, a la mort del qual van heretar-la sons fills.
La
principal activitat econòmica és l'explotació turística i el sector de la
construcció.
El
traçat del barri antic és típicament medieval, amb carrers rosts que s'adrecen
cap les ruïnes del castell. Del patrimoni orpesí parlem tot seguit:
- Església de Sant Jaume apòstol. El seu interior està decorat amb taulells ceràmics de l'Alcora, del segle XVIII i conserva una imatge de la Verge de la Paciència del XVI.
- Castell d'Orpesa. D'origen musulmà, va ser ocupat pel Cid (c. 1043-1099). Reconstruït en el XIV i artillat en el XVI fou enrunat i abandonat en la guerra de Successió.
- La Torre del Rei. Construïda per Ferran d'Antequera (1380-1416) per millorar les defenses de la ciutat contra els atacs dels pirates barbarescs i reformada per Felip IV. És un excel·lent exemplar d'arquitectura militar renaixentista. Molt bé restaurada presenta un immillorable aspecte.
- Torres de Sant Julià, de la Dona, de la Corda i Colomera. També formaven part de la xarxa defensiva costanera.
- Museu d'Orpesa. Instal·lat en l'antic ajuntament.
- Mas del Conill. Magnífic exemplar de casa de llauradors pròpia de la Plana. Bastida en el XVIII i amb afegits del XIX, ha perdut elements originals com ara la sènia i es trobava en mal estat mentre ha estat propietat privada. En 2007 fou adquirida per l'ajuntament.
- Pou del Ravalet.
- Museu del Naip.
- Orpesa la Vella. Jaciment ibèric de propietat privada. No es pot visitar.
Els
productes del mar i els de l'horta són la base per cuinar tota mena d'arrossos
–paella, al forn, caldós, negre, etc.— i la fideuà, i la caragolà que
constitueixen la base d'una gustosa gastronomia.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada