Travessen
el terme els rius Sallent, Escalona i Xúquer, i el cim del Montot permet
observar tota la vall i gran part de La Ribera. La cova de la Moneda i el Clot
del Negre, meandre del Xúquer on es pot prendre el bany, són altres paratges
interessants del municipi.
El
topònim deriva del mot "Cot", que siginifica "roca". El
poble s'origina a partir d'una alqueria musulmana que Jaume I (1208-1276) donà
a l'abat de la cartoixa d'Scala Dei el 1238. Encara que la primera citació
documentada de Cotes, és la venda que el 17 de febrer de 1419 feu Andrés Giménez Dorios i la seua dona,
Juana, en València, a Jaume Castellà,
per 75.000 sous, amb tots els seus edificis, habitants i jurisdicció. Passà
successivament als Matoses, als Ortiz, als Blanes (que durant un temps donaren
nom al poble) i als Palafox, marquesos d'Ariza. En 1535 la parròquia
d'independitzá de la de Càrcer. Lloc de moriscs, en 1609 va quedar despoblat. Va
sofrir els efectes del terratrèmol del 1748, el qual destruí l'església, el
palau i algunes cases. Les riuades del Sellent i del Xúquer també s'hi han
deixat sentir.
Els
cítrics i el regadiu són la base de l'economia local.
Algunes
cases nobiliàries, i l'església de sant Miquel arcàngel, del segle XVII
conformen el seu patrimoni. També hi ha un modern monument "A la dona",
en què consta l'agraiment del poble a la figura femenina.
Quant
a la gastronomia, podem degustar arròs al forn amb careto, arròs amb fesols i
naps o paella negra amb carxofes i faves; de dolç coques cristines, arnadí i
fogasses.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada