El
diminut terme està completament dedicat a l'agricultura i els paratges més
cridaners també tenen a veure amb ella: la sèquia de Sant Bartomeu o els
assarbs de Mayayo, Suertes i Mudamiento. La llengua que s'hi parla, com a la
resta de la comarca, és el castellà, tot i que durant molts anys ho fou el
català.
El
topònim, d'arrel àrab, deriva de Rahal: "casa de camp". També
l'origen del poble és àrab i fou repoblada `per catalans i aragonesos després
de la conquesta cristiana. Es va segregar del terme general d'Oriola en el
segle XVII. Va formar part de la jurisdicció de la família Rocamora i va
constituir el centre del marquesat de Rafal; dit títol havia estat concedit el
1636 a Geroni de Rocamora i passà,
posteriorment als Fernández d'Herèdia; el terratrèmol de 1829 va destruir la
comarca. En 1830 comptava amb 111 veïns, molts d'ells habitants de barraques,
la humil i típica construcció que perdurarà fins a meitat del segle XX. En
aquestes dates els cultius predominants eren el blat, ordi, blat de moro,
alfals, olivera, tarongers, moreres, lli i cànem. Durant el segle XX la
població experimentà un acusat creixement.
L'economia,
de base predominantment agrícola, ha ampliat el ventall d'oferta laboral cap a
altres sectors com el de la indústria (alimentària, calçat, tèxtil), el de la
construcció i altres relacionats amb serveis.
L'església
de Nostra Senyora del Rosari, construïda en 1640 i reconstruïda anys després
del terratrèmol és l'únic testimoni del passat arquitectònic de Rafal.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada